El voluntariat, clau per investigar l'evolució de la biodiversitat catalana

Barcelona

A Collserola s'hi poden veure ocells, ratpenats, papallones i altres insectes i diversos amfibis. Però cada vegada se'n veuen menys. En els últims 20 anys, Catalunya ha perdut un 28% de la seva fauna salvatge, segons ha publicat l'Observatori del Patrimoni Natural, que també detallaven que els animals més castigats són els peixos i les papallones.

El Balcó ha anat fins a Collserola, a l'embassament de Vallvidrera, en un dels espais des d'on s'observa l'evolució d'aquestes espècies, per parlar amb dos dels investigadors de l'Índex de planeta viu que han arribat a aquests resultats: en Sergi Herrando, investigador del CREAF, i el Marc Anton, investigador de l'Institut català d'Ornitologia.

L'estudi de la biodiversitat

Una zona amb espai aquàtic, com és l'embassament de Vallvidrera, "millora la biodiversitat", ha explicat l'investigador Marc Anton. Hi ha diferents ambients com és el bosc i l'aigua que fa que hi hagi més animals que en un altre ambient sense aquestes característiques: "Podem veure ànecs que neda, o alguna espècie d'amfibi com una granota o una salamandra". També se senten ocells i hi ha animals "més difícils de veure", com papallones o petits mamífers, ha detallat Herrando.

Aquesta observació tan detallada de la fauna que ens envolta és el que fan diverses vegades a l'any els investigadors de l'Observatori del Patrimoni Natural. "Fem itineraris per seguir els animals", ha apuntat Anton, qui fa un mateix recorregut 30 setmanes a l'any per comptar papallones; "i ja s'han vist canvis". Les observacions són diferents segons l'espècie, han explicat els investigadors. Els ocells s'observen de dia amb binocles, però, en canvi, els ratpenats requereixen un sistema més sofisticat: "Pengem una màquina als arbres que grava els ultrasons i després ens passem hores davant l'ordinador", ha destacat Anton. Això és, ha assenyalat Herrando, perquè "saber quina espècie no és fàcil, i ho mirem amb els sonogrames registrats", segons el so que fan.

Amb els amfibis s'han d'aprofitar els dies plujosos, i anar-hi a última hora del dia, "quan estan més actius", sempre a prop de l'aigua. I també es pot fer observació d'espècies sota l'aigua. En aquest cas ho fan els equips de la Universitat de Barcelona: "Són bussejadors que entren al mar i fan seguiments a les zones de Cap de Creus i Montgrí-Medes".

Únete al canal de WhatsApp de la SER

La clau dels voluntaris

"Si podem fer aquest índex és perquè hi ha una xarxa de voluntariat molt important al darrere, molta gent que s'interessa pel tema i aprèn", ha admès Anton. Són persones que decideixen col·laborar en l'observació dels animals, cosa que requereix pràctica: "Un no es fa expert d'un dia per l'altre".

Tots dos han aconsellat que, si algú vol introduir-se en el món de l'observació, el que hauria de fer és dirigir-se al centre especialista dels animals o espècies concretes que vol seguir, "trobar la família que pertoqui". Hi ha diferents institucions que s'encarreguen cadascuna d'un determinat grup d'animals. Mentre que l'institut català d'Ornitologia s'encarrega dels ocells, el d'Herpetologia ho fa amb amfibis i rèptils, i el museu de Granollers amb mamífers.

Les causes i conseqüències de la pèrdua

La biodiversitat s'ha anat perdent perquè el paisatge també ha canviat. Collserola fa uns anys no seria així, el bosc seria menys madur i l'embassament de Vallvidrera una "massa més natural". Les causes d'aquests canvis són diverses, com el canvi climàtic, el canvi d'usos dels espais o la introducció d'espècies invasores d'altres països. I també l'acció humana directa: "Hi ha gent que tira peixos de casa aquí (a l'embassament)".

Les conseqüències de tot plegat és que s'estan "homogeneïtzant els espais", ha apuntat Herrando, de manera que hi ha espècies que "surten guanyant", però moltes altres a les quals no els va bé i "van desapareixent".