Maria Adánez (la pija d’Aquí no hay quien viva) sorpresa amb el que es diu d’Emma Vilarasau

Barcelona

Per primera vegada, María Adánez -la pija de la mítica 'Aquí no hay quien viva'- trepitja els escenaris de Barcelona i ho fa amb una obra que arrenca elogis per allà on passa, és 'La Gramàtica', un text d'Ernesto Caballero que protagonitza al costat de José Troncoso. Tots dos han passat per l''Aquí, Catalunya', on a banda de l'obra han parlat dels Goya, de les pel·lícules guanyadores i del paper d'Emma Vilarasau a 'La Casa en flames'. La parella d'actors ha tingut nombrosos elogis per a l'actriu catalana: "és una dona que està a l'altura de les grans, com Rosa Maria Sardà o Meryl Streep, és un artista que omple la pantalla", ha dit Troncoso, que s'ha preguntat per què sempre ha vist la Vilarasau al teatre i no al cinema o la televisió. En aquest sentit, Adánez ha aprofitat per criticar "la gent de l'audiovisual" a qui ha acusat de no anar al teatre, si no és que l'obra té un gran èxit i en parla tothom: "ara redescobriran aquesta dona quan resulta que té tota una carrera". Troncoso ha afegit que és "una llàstima" que no se li hagin donat més oportunitats" i que espera que amb aquest paper i els èxits que ha conreat, la cosa canviï.

'Aquí no hay quien viva' va ser una cosa excepcional

Bona part de l'audiència recorda la María Adánez per ser la Lucía de 'Aquí, no hay quien viva' -la pija- aquella noia a qui Mariví Bilbao deia allò de "qué mona va esta chica siempre", frase que per cert, que no formava part del guió i que se li va ocórrer al personatge de la Marisa en un rodatge. L'actriu recorda amb estima aquella època conscient que va ser un moment "excepcional i poques vegades a la vida fas coses excepcionals", explica i és que la sèrie feia unes audiències brutals "com les del futbol" i no és estrany perquè segons Adánez, estava escrita "com Déu mana". I amb aquestes audiències, el ritme de rodatge era frenètic, això va fer que un dia la truquessin a les 2 de la matinada per anar a gravar a dos quarts de set.

Fins el 23 de febrer al Romea

María Adánez i José Troncoso son al Romea on protagonitzen una obra sobre l'empobriment de la llengua, un text a mig camí entre la comèdia i la distopia que planteja si l'excel·lència lingüística pot arribar a ser causa de marginació social. Tracta d'una dona de la neteja que treballa a la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) i un bon dia li cauen al damunt, els volums de la gramàtica. Queda en coma i quan es desperta s'ha convertit en una erudita de la llengua, però això, en comptes de fer-li la vida més fàcil, l'aïlla del món. Corregeix a tothom que parla malament i al final no té altre remei que acudir a un terapeuta perquè la desprogrami.