Lu Martín: “Soc molt exigent amb tot, m’agradaria ser millor pare, periodista i marit”

Barcelona

Luis Martín, més conegut com a Lu Martín, fa més de 40 anys que dedica la seva vida al periodisme esportiu, va treballar durant 20 anys al diari Sport i 14 anys a El País, actualment continua col·laborant amb altres mitjans com Relevo. Lu Martín connecta el Llapis de Memòria.

'Me pica un huevo' de Siniestro Total, "quan em vaig casar amb la Marta Pons, si haguéssim fet la festa de casament, els hauríem contractat".

Explica que ell ve relacionada amb el món de la comunicació i l'art, "volia ser periodista perquè el meu avi ho va ser". "La meva mare era actriu, el meu tiet actor", "la meva primera pel·lícula va ser amb en Jorge Sanz, no em va agradar gens l'experiència i a la segona pel·lícula que em van trucar vaig dir que no".

Únete al canal de WhatsApp de la SER

'La traviata' de Maria Callas, "descobreixo l'òpera quan soc gran", "m'ha portat moltes baralles amb la meva dona perquè a ella li agrada molt el jazz i a mi em fa 'repelús'".

Explica com era el seu barri natal, "el barri de Sant Antoni abans era molt millor que ara, no hi havia tants gossos, ni tants tios barbuts, ni tantes àrees peatonals". "De tant en tant ens trobàvem en Peret", "la rumba sempre m'ha agradat, és la música més nostra, la sento molt a flor de pell, sempre m'ha arribat molt, i el Peret més".

'Canta y sé feliz' de Peret, "tinc més 100 discos de Peret", "veure en Peret tornar a tocar va ser de les millors nits de la meva vida; i vaig anar amb la meva filla a la vetlla que van fer a l'Ajuntament".

Ha parlat sobre com és ell com a pare, "un desastre, com tot", "soc molt exigent amb tot, m'agradaria ser millor pare, periodista i marit".

Actualment, és de l'Athletic de Bilbao, però en un principi no ho era, "quan era petit era del Barça, perquè el meu pare era de l'Espanyol, la meva mare del Madrid, i jo, per tocar els collons, del Barça. Poc a poc vaig anar descobrint l'Athletic de Bilbao i vaig veure que allà hi havia alguna cosa, com quan t'enamores d'una noia, i quan vaig començar a pujar al País Basc i vaig anar a San Mamés allà ja vaig veure que era de l'Athletic".

'Ta zer ez da berdin' de Hertzainak, "gràcies als Hertzainak vaig començar a aprendre alguna cosa d'euskera", "és el grup que m'obre la porta al rock basc".

"Començo a treballar a l'Sport perquè el pare coneixia el Tom Hernáez", "en Tom sempre em deia que ell m'havia apartat de la delinqüència". "El primer que vaig fer va ser una entrevista a Diego Orejuela", "després feia enquestes als socis que anaven a veure els entrenaments de l'espanyol, després anava a Canaletes, però allà no trobava molts socis de l'espanyol, i llavors anava al bar de l'Alpe".

"La virtut de saber què pots dir i què no pots dir no la pots perdre mai".

'Oh! Vell Barrabàs' d'Skatalà, "no interessava que aquesta gent existís, ni certs moviments socials. Aquests no tocaven els collons a ningú, reivindicaven una consciència de barri".

"Hi ha coses on no em callava, ni em callo", "hauria sigut més fàcil si hagués sigut un tio amb corbata, cabell arreglat i mocassins, però al final sempre ha cregut que a la feina s'ha d'estar per sobre de tot".

"Potser si hagués callat a vegades , o hagués sigut més suau a l'hora de dir les coses... no me'n penedeixo de res, tinc la consciència molt tranquil·la, perquè estic segur que no li he fet mal a ningú".

'Azzurro' d'Adriano Celentano, "recordo d'anar d'after i posar aquesta cançó al cotxe amb l'Anita".

"El periodisme esportiu ha canviat molt, en el rigor, en la serietat. Abans era entretingut agafar un diari perquè el 90% de les coses eren veritat i ara el 90% de les coses són falses".

"Les coses que faig les faig amb comoditat, com que faig bàsicament el que vull, em respecten molt".

'Indios de Barcelona' de Mano Negra. "he estat a la casa on es va compondre aquesta cançó". "Portava molt temps darrere d'en Manu Chao per fer-li una entrevista. Els diumenges feia una secció d'entrevistes al diari, vaig arribar tot content, i em van dir que allà no la publicaria i que em busqués on publicar-la, em vaig sentir molt menyspreat i vaig decidir deixar el diari".

"Vaig estar sense feina amb la nena a la incubadora i la dona a l'UVI, un mes després em van oferir feina a El País".

'Unveliebable' d'EMF, "és una cançó que m'uneix amb la meva primera nòvia, m'uneix a Vic".

"Vaig anar primer a Manchester a ballar que a veure partits de futbol, i aquest grup en concret, el cantant està casat amb una dona de Madrid, i el dia que el City guanya la primera lliga, jo estic dinant amb ell calçots a Londres".

Sobre per què va marxar a Manchester, "tampoc em sentia còmode al País, era l'època on en Mourinho va anar al United, m'agradava molt Manchester, el Pep va anar al City, i necessitava canviar, no podia més".

"De Bruyne es va deixar el trofeu de Man of the Match i el vaig agafar".

Conclou el Llapis amb 'Dirty Boulevard' de Lou Reed.

La Playlist del Llapis de Memòria de Lu Martín

• Me pica un huevo - Siniestro Total
• La traviata - Maria Callas
• Canta y sé feliz - Peret
• Ta zer ez da berdin - Hertzainak
• Oh! Vell Barrabàs - Skatalà
• Azzurro - Adriano Celentano
• Indios de Barcelona - Mano Negra
• Unveliebable - EMF
• Dirty Boulevard - Lou Reed