Una obra per tractar el dol en l'adolescència: "No vull que em vegin diferent, no vull fer pena"

Barcelona

Divendres, Nil Cardoner torna a l'escenari del teatre Poliorama per representar l'Èric, un noi de 16 anys que ha d'anar a l'hospital a acomiadar-se del seu pare. Un noi a qui li cau el món a sobre en una de les edats on tot trontolla, perquè la pèrdua d'una mare o un pare, sigui quan sigui, és un veritable daltabaix, però què passa quan és en una edat en què tot està en construcció?

A 'Tot el que passarà a partir d'ara', s'analitza tot aquest procés, que arriba i molt al seu públic, molts d'ells gent jove, que se sent identificada i es desfà en agraïments. La directora, Glòria Balañà, ha explicat a El Balcó com tres morts a l'escola dels seus fills la van inspirar; acompanyada de la Núria, una de les mares que va haver d'afrontar dols preadolescents; i de la Sílvia de Quadras, psicòloga experta en dol adolescent.

Una realitat portada a l'escenari

'Tot el que passarà a partir d'ara' parteix d'una vivència personal de Balañà: "De l'impacte que em va causar la malaltia i la mort de tres pares que anaven a la mateixa escola dels meus fills". Les tres morts van coincidir en el temps, totes d'elles per càncer. Balañà va quedar commocionada i va voler parlar de dol, de dol adolescent, perquè pensava molt "en aquests nanos i les seves mares".

Així va conèixer la Núria, mare de tres fills que van perdre el pare. El més gran en tenia 12 aleshores. Les dues vegades que ha vist l'obra els ha vist molt representats: "Aquests nens se senten en inferioritat, perquè els manca alguna cosa". En aquest sentit, l'obra de teatre ajuda a connectar, ha explicat Balañà, per una banda, perquè "a l'escenari s'hi veu un adolescent, tot i que no ho sigui", i per l'altra l'escriptura, que ha aconseguit "plasmar la muntanya russa de l'adolescència".

Com es viu el dol des de l'adolescència?

La Sílvia de Quadras, psicòloga experta en dol adolescent ha admès que se'n parla poc de la mort en aquesta etapa perquè "és una etapa difícil i complexa en si mateixa" que no ajuda que els adolescents vulguin parlar-ne, sinó al contrari, fugen: "No vull que em vegin diferent, no vull fer pena", ha explicat que pensen. És un moment en què el grup d'amics és "essencial" i aquests nois i noies necessiten sentir-se part d'un grup entre iguals: "Però no se senten compresos, perquè no passen pel mateix", i tampoc en parlen amb els pares, perquè és un moment en què hi ha un distanciament: "Ells no ho posen fàcil, però és una reacció natural".

Únete al canal de WhatsApp de la SER

A banda, de Quadras ha afegit que aquests joves "assumeixen uns rols i unes tasques que no toquen", de manera que es distancien encara més del grup al qual volen pertànyer: "Toca criticar als pares perquè posen límits, i ells estan pensant en tant de bo tenir una mare que posés límits". En aquest sentit, de Quadras ha parlat sobre grups de dol per adolescents on "estan amb la gent que volen i els comprenen, perquè han passat pel mateix". Allà sí que parlen i se senten entesos.