"Ara puc dir la veritat, no com quan estava dins l'Opus Dei, i és que soc afortunada i feliç"

Barcelona

"La primera vegada que vaig voler marxar va ser als dos anys d'haver entrat", però s'hi va quedar 20. Aquesta és l'experiència que la Male, una exnumerària auxiliar de l'Opus Dei, ha explicat al documental 'El minuto heroico. Yo también dejé el Opus Dei', dirigit per Mònica Terribas. Una sèrie documental de quatre capítols on 13 dones, com la Male, relaten a càmera com van ser captades per aquesta institució secular de l'esglèsia catòlica que va crear escibà de balaguer i com van patir un abús laboral i humiliant sistemàtic.

La institució no va voler participar al documental, tot i que se li va oferir i aquesta setmana, pocs dies després de l'estrena dels dos primers capítols ha contestat amb un comunicat. Tant Mònica Terribas com la Male han reaccionat a 'El Balcó' aquesta resposta i han recordat com van ser els 20 anys atrapada dins de l'Obra.

El cansament com a dominació

La vocació de la Male de 16 anys, segons l'Opus Dei, era la de ser numerària auxiliar. Això, ha explicat Terribas és una categoria dins de la institució, on només hi ha dones, i on les que hi formen part "es dediquen a les tasques domèstiques i de cura, són les mares de l'obra". Fan menjar, netegen les instal·lacions i la roba, fan que tots els altres tinguin les comoditats necessàries per viure. La Male va decidir —o li van fer decidir— que es dedicaria això. Va ser l'any 1990, amb només 16 anys.

El seu dia a dia consistia a encarregar-se de la seva "zona de feina" que podia ser fregant els plats, cuinant o planxant roba, tot sempre entre normes, feina i proselitisme: "Si no estaves treballant, estaves resant". A vegades eren les onze de la nit que encara no havien anat a les habitacions perquè els seus horaris eren "des que Déu matinava dins que anava a dormir". Era un cansament extrem perquè l'hora de llevar-se era sempre a les sis en punt, ni un minut més. Va arribar un moment que el cos de la Male ja no li responia, que "es desconnectava del cap".

Va estar durant molt de temps malalta sense tenir cap cura, una cosa comuna a diferents dones del documental: "La Teena Fogarti va tenir tres intents de suicidi i una situació de medicació extrema", ha subratllat la Mònica. I la pregunta és: Per què no marxaven?

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Aconseguir marxar

"Per no sentir-se una traïdora a Déu", ha respost la Mònica. I així va ser el cas de la Male també, qui ha recordat com amb tot el que els obligaven a fer "collaven els caragols cada vegada més". Primer les formacions, on repassaven tot el que era l'esperit de l'obra, després confessions setmanals, xerrades amb la directora o fins i tot les oracions mentals diàries, que eren dirigides: "No hi ha espai per interioritzar".

Ella va aconseguir escapar després de 20 anys pensant-ho: "Vaig haver de sortir corrent i em van atrapar a mig camí". Va ser una decisió que li va costar molt, però ho va aconseguir. Va ser un dia que marxava de permís a veure la seva família, i va aprofitar per agafar tot el que portava. El primer pas era marxar amb un treballador fins al poble més proper, a uns 20 minuts en cotxe, per pujar a l'autobús i anar fins a casa, però abans d'arribar al poble la subdirectora la va atrapar. "Va anar a revisar la meva habitació i es va adonar que fugia", així que la va renyar i va trucar a la directora, qui li va demanar que l'esperés. Però la Male va ser forta: "Li vaig dir que feia 22 anys que l'esperava i que sempre em convencia, aquesta vegada no em passaria el mateix".

La reacció de l'Opus Dei

Durant els quatre capítols de la sèrie documental no apareix la veu de l'Opus Dei. No ha estat fins aquesta setmana que s'han pronunciat amb un comunicat. El comunicat que ha fet l'Opus Dei ha estat llegit per tot l'equip del documental "amb molt d'interès", ha explicat Terribas. "El primer que ha fet l'Opus és dir que algunes coses que s'expliquen són perfectibles, i això és un reconeixement directe que algunes coses no s'estan fent bé", ha celebrat la periodista, qui ha afegit que sabia que el documental portaria a una "refelxió interna".

També ha explicat, però, que durant els quatre mesos que ha estat enregistrant les entrevistes pel documental, ha ofert en diverses ocasions una "rèplica directa" de la prelatura de l'Opus Dei, la màxima responsable, però no ha obtingut resposta. L'objectiu era que poguessin escoltar els testimonis i respondre: "Han tingut quatre mesos sencers per trobar hora, jo anava a allà o on fos".

Malgrat tot, està "molt contenta" que hi hagi hagut un comunicat perquè vol dir que 'El minuto heroico' està tenint molta repercussió i "és lògic que s'amoïnin perquè hi ha coses que s'han de revisar". Coses, com per exemple, "que menors de 14 anys puguin escriure cartes demanant l'admissió". Per la seva banda, la Male ha opinat que el comunicat de l'Opus Dei és per la gent de dins: "No és per les persones del carrer, sinó pels supernumeraris, per mantenir un control a dins".