“Ara parlo com a pagesa, però no sé fins quan aguantaré”

Barcelona

Finalment les carreteres catalanes han funcionat. No hi ha hagut tractors perquè hi ha hagut pacte, però ho vigilaran, han dit els pagesos. Vigilaran els 20 compromisos que ha firmat el govern per facilitar la vida dels agricultors. Avui a El Balcó dues dones pageses han decidit apostar pel camp i el bestiar han parlat del present i el futur de la pagesia.

Una d'elles va canviar la ciutat de Barcelona per fer posar-se al capdavant dels camps de la família, al Priorat. L'altra, nascuda als Pirineus, va comprar una borda al Pallars Sobirà, un ramat d'ovelles i es va fer un hort. Totes dues expliquen la seva experiència en un llibre: La Vanessa Freixa Riba a 'Ruralisme. La lluita per una vida millor'; i la Júlia Viejobueno Cavallé a 'Quedar-se al tros'.

Una decisió de vida

La Júlia i la Vanessa ja es coneixien perquè si el món és un mocador, el de la pagesia n'és la punta. La Júlia va marxar als 18 anys a estudiar a Estudis Literaris a Barcelona. Després de no trobar un ofici que li agradés, va decidir tornar a casa, al tros de la família. La Vanessa, en canvi, diu que en el seu cas és “una aproximació” a l'ofici que estima, la pagesia: “Nosaltres cuidem animals, però no ens guanyem la vida amb això”. La Vanessa, ha explicat, l'únic que va fer va ser “prendre una decisió de vida” que no és fàcil i que requereix molts diners.

La Vanessa combina la vida amb moltes feines, una d'elles de pastora. Avui al matí ha anat a engegar les ovelles i ara a la nit el company i els fills les han recollit. La Júlia, en canvi, sí que dedica el dia a la pagesia, combinat, això sí, amb “una vida cada vegada més austera”: “Ara parlo com a pagesa, però no sé quan aguantaré”.

Ser dona pagesa

Segona la Vanessa no manquen dones al món de la pagesia, el problema és que “no acaben passant per davant”, i ho acaben decidint elles mateixes, com una “decisió personal. El mateix ha opinat la Júlia, qui ha constatat que “hi ha dones que treballen en cellers, o assalariades, però les que estan al capdavant les podríem comptar amb els dits de la mà”.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

En aquest sentit, la Vanessa ha opinat que més dones donarien la “contundència i sensibilitat” que cal per superar el sistema actual i fer una cultura més regenerativa de l'espai”, que tingui més cura amb la terra i els ramats: “Ens estem carregant el medi i el sòl, i explotant els animals i no en traiem rendiment”, ha lamentat.

El valor de la pagesia

“La terra és dura, vol molta implicació i els beneficis són pocs, el missatge és sempre marxa”, ha admès la Júlia. A ella li van dir quan va decidir començar i molts pagesos els hi diuen als fills, pensant que poden tenir una vida millor. Ella creu que no és pessimisme, sinó realisme, ja que cada vegada hi ha menys pagesos i amb més problemes. La Vanessa ha remarcat que només un 1% de la població de Catalunya es dedica a la pagesia i d'aquests, només hi ha 25.000 pagesos que s'hi dediquen a títol principal: “25.000 per alimentar tota la població de Catalunya, ens hauríem de posar a córrer”.

Totes dues aposten per mesures efectives de formació i garantia d'accés a la terra. Són conscients, però, que no són immediates i que costa que es duguin a terme, però també que és imprescindible invertir per mantenir la pagesia que queda i incrementar-la: “Estem en una situació d'emergència, al límit, si perdem aquesta pagesia, ens juguem el futur”.