Torra i Costa denuncien l’Estat al Tribunal Europeu de Drets Humans per l’espionatge amb Pegasus

Barcelona

L'expresident de la Generalitat Quim Torra i l'exvicepresident de la Mesa del Parlament Josep Costa han denunciat l'Estat al Tribunal Europeu de Drets Humans per l'espionatge que van patir amb el programari Pegasus. Aquesta serà la primera demanda que arriba a Estrasburg sobre el conegut com a 'Catalangate'. Torra i Costa confien en una condemna a l'Estat per una "vulneració massiva de drets humans". Els dos demandants han exhaurit totes les vies judicials a Espanya i afirmen que mentre que a l'Estat no tenien "cap perspectiva de trobar-hi justícia", les "poques victòries sempre han vingut des d'Europa". En aquesta línia, esperen trobar-hi "un judici just".

Torra i Costa han anunciat que ja fa uns dies que van presentar la demanda al TEDH després que el Tribunal Constitucional decidís inadmetre els dos recursos d'empara que hi havia presentat, de manera que s'esgotava el recorregut judicial a l'Estat. El lletrat ha explicat que van rebre la notificació de la inadmissió el 25 d'octubre del 2024.

Europa, el camí per tenir "un judici just"

Tots dos demandants han coincidit que no esperaven "trobar justícia" a Espanya. Segons Torra, els darrers anys "ja ha quedat palès que "cap de les demandes d'independentistes difícilment prosperen" a l'Estat. "Tenim la certesa que és impossible que un independentista a Espanya tingui un judici just i amb les garanties necessàries", ha afegit. Precisament per això els denunciants creuen que el camí passa per Europa i confien tenir-hi "un judici just". De fet, Torra ha apuntat que "les poques victòries" sempre han vingut des d'Europa.

D'altra banda, Torra ha recordat que quan va patir aquest espionatge era president de la Generalitat, fet que ha considerat "gravíssim". A més, ha assenyalat que part de l'espionatge es va produir durant la pandèmia. "Que m'espiessin per la meva activitat política com a president ja em sembla terriblement greu, però que ho fessin durant la pandèmia ja no sé com qualificar-ho", ha subratllat, i ha afegit que ho veu "molt greu fins i tot des del punt de vista moral".

L'expresident també ha lamentat que mentre que el 'Catalangate' ha tingut "una repercussió mundial" ni a Catalunya ni a Espanya n'ha tingut tanta. "No hi ha hagut cap ni una conseqüència per uns fets que a qualsevol democràcia occidental haurien comportat unes quantes dimissions, i no de càrrecs secundaris", ha denunciat.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

La demanda

En aquesta demanda Torra i Costa denuncien que se'ls ha vulnerat diversos drets fonamentals: el dret a la intimitat i privacitat personal, el dret al secret de comunicacions, el dret a la protecció de dades personals, el dret a la llibertat d'opinió i ideològica i d'expressió, el dret a la llibertat de reunió, els drets de participació i representació polítiques i el dret de tutela judicial efectiva.

Els principals arguments jurídics que utilitzen és que l'ús del sistema Pegasus "és incompatible amb la democràcia i l'estat de dret", i que la legislació espanyola que regula l'espionatge i el funcionament del CNI no s'ajusta al Conveni Europeu per la Protecció dels Drets Humans. També subratllen que se'ls ha vulnerat els drets polítics per ser independentistes.

A més, a través de la demanda reclamen saber quina informació, dades o documentació privada ha tingut l'Estat i qui hi ha pogut tenir accés, i exigeixen que s'elimini tota aquesta informació.

Terminis i conseqüències

Pel que fa als terminis, Costa ha recordat que el TEDH no és una jurisdicció "exprés" sinó que és "lenta en els procediments". El lletrat calcula que durant aquest 2025 els comunicaran l'admissió a tràmit de la demanda, si s'escau, i els propers dos anys la comunicarien a l'Estat per començar la fase d'al·legacions i defensa per part d'Espanya. A partir d'aquí, s'obriria un període indeterminat per esperar la sentència.

Segons Costa, d'una hipotètica condemna en podrien esperar "una reparació moral i econòmica" per als afectats, però també "una victòria política" perquè es consideraria acreditat internacionalment que s'ha vulnerat drets fonamentals". Paral·lelament, apunta que si es considera que la legislació en espionatge de l'Estat és contrària a l'europea, "s'empenyeria els polítics per complir l'eterna promesa de canviar les lleis".