Jordi Prat i Coll: “Mai dirigeixo coses que no ressonin en mi”

Barcelona

L'escriptor i director gironí torna a la direcció teatral amb 'L'aranya', el drama original escrit per Àngel Guimerà l'any 1906, l'obra aterra a l'escenari del Teatre Nacional de Catalunya fins el pròxim 9 de març. Jordi Prat i Coll connecta el Llapis de Memòria.

Sona 'Mariner de terra endins' de Port-Bo, afirma que és un fascinat pel mar, i aquesta fascinació arriba quan ve a Barcelona "Per mi el mar és bàsic".

El director és natural de Girona, una ciutat amb la qual té sentiments contradictoris, "és una ciutat mentida", "els gironins i gironines no em desperten massa simpatia". Vivia darrere una botiga de queviures i eren 4 a casa.

Amb 'Novembre' d'Umpah-pah rememora les barraques de Girona, "el millor de les barraques és que es feien sota les vies del tren", "les barraques són patrimoni de la província".

Sobre la seva època d'estudiant, "sabia que havia de fer la sele, i aleshores vaig dir: jo vull marxar d'aquí, quina carrera no es fa a Girona?". Va fer comunicació audiovisual, "em va costar molt Barcelona". "A tercer vaig dir o canvio jo o canvia la carrera".

Va entrar a l'Institut del Teatre i va anar a viure al Raval "el raval té un equilibri molt prim, ara hi ha massa misèria, és molt estrany que una ciutat que tingui un barri al centre tan descuidat...".

"M'anava declarant als nois que m'agradaven, també feia les meves incursions amb noies, no va ser fins a l'Institut del Teatre que em vaig obrir a tothom".

Amb 'Move on' de Stephen Sondheim, del musical 'Sunday in the park with George', arriba la seva època més musical, amb els diners que guanyava fent de monitor d'esplai marxava a Londres a veure musicals, "n'he vist més de 300", "portava molt temps picant pedra al teatre de Catalunya, i en aquest moment de la cançó vaig veure que havia de donar més corda a allò que volia ser, i em vaig trencar".

Ha parlat sobre el teatre d'avui diu, "el sistema teatral és un sistema cancerigen, que li falta oxigen", "cadascú es busca el seu xiringuito, per això sempre he decidit el que vull fer". D'aquí a 15 anys no es veu al món del teatre.

"Una de les coses que més feliç m'ha fet és que sé viure sol", "presumeixo de tenir poc i bons amics, no em fa falta una parella", afirma.

'Mester d'amor' de Joan Salvat-Papasseït i Guillermina Motta és un poema interpretat per la cantautora barcelonina, explica que va descobrir el tema tarda i el fa recordar a viure de manera positiva, d'una etapa més amorosa. "Recordar en positiu, a viure en plenitud", "descobreixo tard la cançó perquè no és la meva època", "tinc tendència a mirar més al passat que al futur".

De l'amor, passem al desamor amb 'Unusual way' de John Barrowman, del musical Nine, explica com va enamorar-se d'una persona i no va ser correspost, "el problema no és enamorar-se, és desenamorar-se", "amb els anys he pensat com m'he desenamorat tan malament", "només hi ha una vegada a la vida on algú m'ha tocat l'ànima".

Sona 'Amor de hombre' de Mocedades, una de les cançons que guarda dins una carpeta musical variada, "les cançons de Mocedades són pur dramatisme".

Mocedades van participar a Eurovisió, i ha aprofitat per parlar del festival, "a mi Eurovisió m'agrada, és una finestra a Europa", "és una diversitat que no sabem valorar prou".

Una altra cançó eurovisiva, més actual, és 'Brividi' de Mahmood i Blanco, "intento escoltar cançons en italià per no perdre'l".

"A 'L'aranya' hi ha traces eurovisives", "necessitava alguna cosa que el franquisme va utilitzar, va utilitzar Eurovisió per mostrar a Europa que ens vam obrir, quan no era així".

Finalitza el Llapis de Memòria amb 'I got rhythm', del musical 'Crazy for you'.

La Playlist del Llapis de Memòria de Jordi Prat i Coll

• Mariner de terra endins - Port-Bo
• Novembre - Umpah-pah
• Move on - Stephen Sondheim
• Mester d'amor - Joan Salvat-Papasseït i Guillermina Motta
• Unusual way - John Barrowman
• Amor de hombre - Mocedades
• Brividi - Mahmood i Blanco
• I got rhythm - Crazy for you