Recuperar-se després de perdre-ho tot: "Quan vaig tornar a casa em vaig enfonsar, s'havia cremat tota"

Barcelona

El 17 de juliol del 2022 va ser el pitjor dia de la vida de la Loli: “Va haver-hi un incendi, es va cremar mitja urbanització i una de les cases era la meva”. Ella és una de les veïnes que l'estiu de fa dos anys va veure com les flames devoraven casa seva en l'incendi a Pont de Vilomara, al Bages. L'incendi va durar més de 24 hores i el foc va cremar més de 1700 hectàrees i 30 cases. La majoria d'elles a River Park, la urbanització on hi havia la casa de la Loli.

Els incendis devastadors de Los Angeles i els efectes de la DANA a València fan pensar en totes aquelles persones que han perdut casa seva. Com és el moment que t'adones que ho has perdut tot? És possible recuperar-se? Quant es tarda i, sobretot, com s'ha de fer? Avui a El Balcó la Loli ha explicat la seva experiència i en Francesc Santasusana, president del Col·legi de mediadors d’assegurances de Barcelona, ha repassat què és el més important quan es contracta una assegurança.

Tornar i no trobar casa teva

Aquell cap de setmana la Loli tenia tota la família a casa. Les seves filles i la seva neta s'estaven banyant a la piscina quan van veure que darrere les muntanyes hi havia foc: “Els hi vaig dir de trucar als bombers, però que estiguessin tranquil·les”. El foc havia de travessar carreteres i muntanyes fins a arribar a casa seva, però un canvi de vent va fer que en menys de tres hores ja estigués a tocar: “Els bombers em van dir que agafés la família i els gossos i que marxéssim perquè en menys de 10 minuts el foc seria a casa meva”.

I així va ser. Aquella nit la Loli la va passar la nit a Terrassa, a casa la seva filla. Pocs dies després va tornar a casa seva, però abans d'arribar ja sabia com trobaria la casa on portava pràcticament tota la vida vivint. Quan van arribar a casa, sempre acompanyats de psicòlegs i treballadors de la Creu Roja: “Em vaig enfonsar”. De la casa només hi quedava l'estructura, les bigues doblegades i una olor de cremat inoblidable: “És horror, dolor i impotència”.I quan va obrir la porta, “va ser encara pitjor”. No hi quedava res.

Sort que abans de marxar, ha recordat la Loli, les seves filles van agafar les fotos i les escriptures de la casa, que encara estaven pagant.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

L'Odissea pels diners

Dos anys i mig després la Loli encara no ha pogut recuperar la seva vida tal com era: “No arriben els diners”. Per sort, la seva família i amics la van ajudar molt i l'assegurança es va portar molt bé amb ella. Els va trucar i ràpidament li van enviar un pèrit i li van ingressar els diners per poder pagar un pis de lloguer mentre reconstruïen casa seva. Amb qui va tenir problemes va ser amb el banc. “Mai llegeixes la lletra petita i no sabia que en cas de desgràcia el primer a cobrar era el banc”, ha admès la Loli. Pretenien quedar-se els diners de l'assegurança per acabar de pagar la hipoteca: “Si pagava no acabava d'arreglar casa meva”.

En Francesc Santasusana, president del Col·legi de mediadors d’assegurances de Barcelona, ha explicat que aquesta situació té a veure amb la clàusula de beneficiari: “El que fa normalment el banc és que cobra els diners i, si es vol, es pot tornar a fer una hipoteca, amb els costos que representa tancar-la i obrir-la”. És aquesta clàusula, per tant, amb la que un s'ha de fixar a l'hora de contractar una pòlissa.

Santasusana també ha parlat del Consorci de Compensació, una “companyia estatal” que paga automàticament als afectats per un desastre meteorològic com la DANA. En el cas dels incendis com el de la Loli, però, no entren.

En què ens hem de fixar?

A l'hora de contractar una assegurança l'important és fixar-se en “els metres quadrats edificats”. Santasusana ha aconsellat que mai es contracti per sota dels 1300 o 1400 euros el metre quadrat perquè “no té sentit”. A banda també ha recomanat fer fotos, no dels mobles, sinó d'objectes com les joies o altres coses importants, com quadres, per si hi hagués un robatori poder demostrar-ne l'existència.