La generació Z diu adeu a Tinder i torna al cara a cara: "Si les coses han de passar, passen"

Barcelona

Deixar Tinder, deixar Bumble i tot el que tingui a veure amb les aplicacions de cites. I tornar a conèixer gent al bar, en una festa, a la universitat o a la platja. Aquesta és la tendència que s'està observant entre els més joves, la Generació Z. "Estic en contra d'aquestes aplicacions, si les coses han de passar, passen", ha constatat un noi de 18 anys, o "no m'agrada la mecànica, no pots arribar a connectar amb les persones", ha dit una altra noia de 19.

Es calcula que a Espanya hi ha més de 4 milions de persones que utilitzen aquestes aplicacions de cites. 1,5 milions d'aquests usuaris tenen entre 25 i 44 anys i els qui més temps hi dediquen són les persones a partir dels 34 anys, segons GfK. S'ha observat, a més, que les descàrregues d'aquests tipus d'aplicacions s'han reduït un 20% des del 2020, segons Sensor Tower. A banda, durant aquests cinc anys, també han caigut les accions tant de Bumble com de Tinder, un 80%.

Dating fatigue

El sociòleg, Iago Moreno, ha confirmat que hi ha una "crisi en el sector de les plataformes de lligar" que als Estats Units han batejat com dating fatigue. És a dir, el cansament de les cites com "esdeveniments mediats per plataformes". Segons Moreno, aquestes aplicacions han "perdut el seu encant" que es basava en la novetat, però que costa substituir-ho perquè el seu èxit es basava en unes dinàmiques socials que encara existeixen: "Vivim vides atomitzades, amb una crisi d'habitatge que ens fa anar d'un lloc a un altre i unes trajectòries vitals més fragmentades".

Una polsera que actua com Tinder

Arran d'aquesta situació han començat a sorgir projectes per tornar a lligar en persona, com Approach Project, una iniciativa per deixar de banda aquestes aplicacions i facilitar el primer contacte en la vida real fent servir polseres que informen de l'orientació sexual, les intencions i les aficions de qui la porta. En Diego Cosano i en Camilo Romero són dos dels quatre fundadors d'aquest projecte i han explicat com funciona: "Pel simple fet de portar la polsera, ja indiques que estàs solter o receptiu; els diferents colors indiquen l'orientació sexual i els charms, que són accessoris afegits, especifiquen quin tipus de relació es busca, si més estable o passatgera, així com els gustos i aficions."

La idea neix de la seva pròpia experiència, per un dia que estaven a la platja i van veure un grup de noies amb qui no es van atrevir a parlar: "Vam pensar que seria més fàcil si hi hagués un símbol que et digués almenys la predisposició".

Únete al canal de WhatsApp de la SER

L'objectiu és facilitar un primer apropament, ja que consideren que "avui en dia s'han perdut les habilitats per apropar-se a les persones". Amb aquesta eina marxen els dubtes i la por al rebuig es redueix. Ara bé, la polsera no ho fa tot, és només un primer contacte, "després hi ha altres barreres que cadascú s'ha de saber gestionar". La idea, per tant, és que la gent la porti "en qualsevol moment i espai" perquè cadascú vagi vivint la seva vida i l'apropament "sorgeixi de manera espontània".

Moreno ha considerat que és una idea que pot funcionar en un context en què "hi ha una expectativa social de trobar un altre". Això passa, ha reflexionat, perquè les noves generacions tenen una manera de relacionar-se en què l'altre dona una "validació a través del desig". Per ell, "seríem més lliures si deixéssim de buscar" però això, ha admès "de moment no passarà". Mentrestant, ha conclòs el sociòleg, "està bé tenir un codi".