Illa anuncia que el Govern invertirà 18.500 milions en 5 anys: “La mobilització de recursos més ambiciosa des del 2010”

Salvador Illa ha anunciat que el Govern invertirà un total de 18.500 milions d'euros en 5 anys, entre el 2025 i el 2030, que ha qualificat com a "la mobilització de recursos públics de la Generalitat més ambiciosa d'ençà del 2010". Seran 13.700 milions d'euros d'inversió directa de la Generalitat i 4.800 milions d'euros a través de crèdits que aniran destinats a infraestructures, modernització productiva, coneixement i innovació, bon govern i igualtat d'oportunitats. En una conferència sota el títol 'Catalunya lidera. Un model econòmic de prosperitat compartida', el president de la Generalitat s'ha fixat l’objectiu de “liderar l’economia espanyola i ser regió puntera d’Europa” d’aquí a 10 anys, "si pot ser en 5".

El pla presentat pel president de la Generalitat aquest divendres en una conferència al paranimf de l’Escola Industrial de Barcelona conté 200 actuacions concretes estructurades en cinc blocs. Aquest full de ruta l’aprovarà el Govern en el Consell Executiu de dimarts vinent.

“Proposo posar en marxa tot el dinamisme de la societat catalana i trencar els colls d’ampolla, desfer els nusos, per ser la regió més prospera d’Espanya i una de les més prosperes d’Europa”, ha dit Illa. “Amb humitat, però amb determinació; amb respecte cap als altres, però amb confiança amb nosaltres mateixos”, ha afegit.

Illa ha defensat que treballarà per un “model de prosperitat compartida” i ha contraposat dos plantejaments econòmics. “Crec que és un error greu i una temptació perillosa i tramposa agafar el que ens convé de cada model: la fiscalitat baixa d’aquí, i els serveis públics bons d’allà”, ha alertat.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Illa es fixa en l’accés a l’habitatge

En el seu discurs, Illa s’ha fixat en l’accés a l’habitatge. “Veig com ha esdevingut, no només a Catalunya, però també a Catalunya, un dels principals factors de desigualtat en incrementar-se el seu preu molt per damunt de la renda disponible dels ciutadans”, ha indicat. “En tenim avui un recordatori ben punyent ben a prop d’aquí”, ha agregat, fent referència al desnonament previst a la Casa Orsola.

En aquest punt, el president de la Generalitat ha mencionat el règim sancionador aprovat aquesta setmana. “El complirem i el farem complir estrictament”, ha afirmat.

Així mateix, ha tret pit del seu pla per a construir 50.000 pisos públics fins al 2030 i ha defensat que és “la política més ambiciosa d’habitatge d’Espanya”. “L’accés a l’habitatge és un horitzó de país, hem d’unir esforços i no deixarem ningú enrere”, ha sentenciat.

Explicació del pla davant els consellers i representants del món econòmic

Durant la conferència i davant de tots els consellers, el president de la Generalitat ha ressaltat que, en infraestructures, vol apostar per una “autonomia i suficiència hídrica”, amb 12.000 MW de “nova potència”, 5.000 eòlics i 7.000 fotovoltaics, per assolir el 50% de generació elèctrica amb renovables el 2030, tal com marquen els objectius de la UE. També s’ha compromès a tenir “millors connexions, mobilitat sostenible i un territori plenament digitalitzat”.

Pel que fa a la modernització productiva, ha apostat per una política industrial “moderna orientada cap a sectors prioritaris” i ha assenyalat l’agroalimentari, l’automoció, el transport, la química, la salut o la biomedicina.

Sobre coneixement i innovació, ha indicat que les universitats han de ser el “motor de creixement i prosperitat”. En relació amb la igualtat d’oportunitats, ha apuntat que les polítiques públiques han d’estar “reforçades amb inversió social”.

Pel que fa al darrer bloc, s’ha fixat l’objectiu, novament, de “simplificar” l’administració pública i “transformar el sector públic amb dades i intel·ligència artificial”. “Sense institucions eficients no hi ha desenvolupament econòmic”, ha dit Illa, citant l’economista Acemoglu, un dels guanyadors del darrer Premi Nobel d’Economia.

Precisament en matèria econòmica, el president de la Generalitat també ha fet referència al retorn de la seu social d’empreses a Catalunya, com el Banc Sabadell, la cimentera Molins -de fet, els seus presidents, Josep Oliu i Joan Molins, respectivament, estaven entre els assistents- o Ordesa, alguns dels més recents. “No ho demano ni ho he demanat, però ho agraeixo ben sincerament”, ha asseverat.

Del món empresarial, a la conferència també s’hi ha vist el nou president de Telefónica, Marc Murtra; el president del consell d’administració d’Enagás, Antoni Llardén; el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre; el conseller delegat de Criteria, Ángel Simon; el president i conseller delegat d’Aena, Maurici Lucena; o l’expresident del Cercle d’Economia, Javier Faus, entre altres.

“Recel i desconfiança” cap a Catalunya

Durant el discurs, que no ha arribat a la mitja hora, Illa ha explicat que en els poc més de sis mesos que porta com a president de la Generalitat i en els seus desplaçaments a altres punts de l’Estat, ha detectat “una actitud a vegades de recel i certa desconfiança” cap a Catalunya. “Per això és important per a mi explicar-me com a president”, ha defensat. “Hi ha necessitat d’explicar-nos i també d’escoltar, i aquí veig molta feina a fer”, ha dit.

Illa també ha fet referència a les seves visites arreu del territori català. “Veig empenta, ganes, ambició i energia continguda”, ha opinat.

La millora del finançament autonòmic, una "palanca de tracció essencial"

El pla presentat aquest divendres assenyala que la millora del finançament autonòmic esdevindrà una "palanca de tracció essencial" i lamenta que els "dèficits" de finançament i inversions de l'administració estatal "suposen un fre" per a l'economia catalana. En aquest sentit, el document destaca "l'execució baixa" de les inversions pressupostades i un "desajust notable" entre la inversió prevista i el pes econòmic de Catalunya dins d’Espanya. "Es tracta d’un problema que s'accentua des del 2010", afegeix.

Pel que fa a l'aeroport del Prat, el Govern aposta per una "transformació" perquè guanyi capacitat amb noves connexions intercontinentals de llarg radi "garantint la protecció de les àrees naturals de l'entorn". I també es fixa com a objectiu "determinar les característiques" del futur sistema aeroportuari català amb els rols que han de tenir els aeroports de Girona, Reus i Sabadell i Lleida-Alguaire.

En l'àmbit de les infraestructures, també destaca la fita d'acabar amb el corredor mediterrani per millorar el transport de mercaderies i passatgers "amb un focus especial en la connexió industrial (SEAT, Celsa) i logística (ports de Barcelona i Tarragona)".

"Essencial" millorar la productivitat

El pla presentat pel president de la Generalitat emfatitza la necessitat de millorar la productivitat i afirma que és "essencial" per recuperar el lideratge econòmic de Catalunya. I això passa, assenyala, per augmentar el pes industrial i potenciar els serveis avançats, especialment els professionals, tecnològics i financers. D'altra banda, insta la indústria a abordar la transició energètica i digital per modernitzar l'estructura productiva.

De fet, un altre dels reptes que cita és l'impuls de la descabornització de l'economia i augmentar la resiliència davant el canvi climàtic. "Són requisits ineludibles", apunta el pla. En aquest sentit, recorda que a Catalunya hi ha una "baixa participació" en el camp de les energies renovables en el consum final, amb un 10,1% el 2022. Es tracta d'unes dades molt lluny encara dels nivells de l'Estat (22,1%), i de la UE-27 (23%).

Al costat de la millora de la productivitat, el document ressalta la necessitat d'augmentar la dimensió empresarial de les empreses i que s'enforteixin en els mercats internacionals. Assenyala que la ràtio d'empreses per cada 1.000 habitants a Catalunya és de 36,1 -superior a la de la mitjana de l'Estat i l'entorn europeu- i que concentra el 19,5% dels assalariats a tot Espanya. Tot i aquesta concentració, apunta el Govern, les empreses tenen una dimensió més petita que les economies de l'entorn.

Sectors prioritaris

El document insisteix que per recuperar el lideratge econòmic de Catalunya a escala estatal i europea cal desenvolupar una economia moderna que prioritzi els sectors d'alt valor afegit i cita com a prioritaris als ja incorporats pel Banc d'Espanya, entre ells també el turisme, la recerca, els serveis financers i el sector públic.