Bàrbara Mestanza: “Utilitzava la droga per sentir-me més estimada per les persones”

Barcelona

L'artista inverteix els rols de gènere a l'obra 'Sucia', on busca que els homes del seu entorn entrin dins el seu cos per tal de mostrar les violències dels homes envers les dones.

Sona 'In the End' de Linkin Park, grup que va arribar a la seva vida quan era adolescent. Explica que va viure una adolescència infeliç, també a l'escola i a l'institut, on tenia dificultats, "amb el meu dèficit d'atenció i hiperactivitat era impossible estar asseguda durant molta estona coses que no m'interessaven". Mestanza sempre ha tingut clar que ella volia dedicar-se al món de l'art escènic, "hi havia molta llibertat a casa en tot l'entorn creatiu".

Narra com té poca relació amb el seu pare, "a casa meva es va patir molta violència i maltracte psicològic", "recordo posar-me enmig dels meus pares per defensar la meva mare". El seu pare era publicista i moltes vegades havia de posar-se davant les càmeres per fer anuncis, "ara tinc una mica de trauma, que estic treballant a teràpia, quan algú em fa una foto em poso molt nerviosa".

La primera vegada que va pujar a un escenari gran va ser als 12 anys, afirma que va ser un moment brutal, però a la vegada traumàtic, "haviem d'aguantar molts crits i molta violència verbal, però alhora va ser la primer avegada que em vaig sentir escollida com a actriu".

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Amb 'All the Things She Said' de t.A.T.u. va descobrir la seva sexualitat, "aquell petó em generava unes coses que no entenia, més tard ho vaig entendre, era la bisexualitat", "és molt fàcil amagar i no entendre la bisexualitat".

Mestanza va fer el batxillerat artístic i després es va formar en teatre, entrant a l'institut del Teatre, entre altres, "el meu català va canviar a l'Institut del Teatre", "em vaig neutralitzar perquè em donàven molta canya". Sobre els escàndols dels abusos de poder, "vaig ser una de les que va parlar de les persones acusades d'abús sexual". "Amb els anys vaig veure que havia de parlar d'això creativament". "Hi ha grans entitats que estan demanant a diaris que no parlin d'aquestes situacions perquè no convé econòmicament". "A la masculinitat encara li queda fer aquests #MeToo i senyalaments, les coses canviaran quan vosaltres (els homes) us aixequeu de la cadira", diu.

Sona 'Metamorfosis' de The Mamzelles, ella va formar part d'aquest grup que ho va petar amb el conegut 'Envàs on vas', "va ser una experiència molt intensa amb moltes coses negatives, però sobretot moltes postives". Explica que aquesta època va acabar perquè els camins de les tres es van separar. També, va ser jurat de l'Oh Happy Day i puntualitza que li agradaria repetir l'experiència perquè no la va gaudir al 100% per culpa de les seves inseguretats.

'Ne me quitte pas' de Jacques Brel és una cançó d'un bon record, tot i que a casa seva hi havia violència, recorda moments on els seus pares ballàven a la llum del sol amb Jacques Brel de fons.

'Alice' de Crystal Castles, un tema d'una mala època per a ella on la droga va arribar a la seva vida. Durant aquest temps tenia una relació la qual defineix com a tòxica, va marxar a Madrid i allà va patir un abús sexual per part d'un massatgista, "ho vaig amagar tot sota una catifa, no la recordo com a la pitjor època de la meva vida perquè estava molt dissociada", "utilitzava la droga per sentir-me més estimada per les persones".

Descobreix el moment on tot no va bé quan té un problema molt greu, un abús de poder, que encara no ha pogut parlar en públic i que la va portar a una profunda depressió, "ningú sap acompanyar una persona que vol matar-se".

'Pozo' de Lisandro Aristimuño és una cançó que l'ha acompanyat durant molts anys, "quan vaig caure en la depressió vaig estar un any sencer sense poder escoltar música", "vaig començar a sortir de la depressió escoltant música i fent música".

'Friends that break your heart' de James Blake és el tema de l'inici de la seva reparació, ho compara amb la creació d'una perla, on, de les seves ferides, han sortit tres perles que són l'obra de teatre, el llibre i el documental. Explica que quan va començar a assajar 'Sucia' sentia dolor, "no em ve de gust fer l'obra de teatre, però tinc un pacte amb mi mateixa, jo seguiré treballant per generar canvis a través de les coses creatives del meu art".

'Messy' de Lola Young és la cançó que no pot parar d'escoltar, "representa la meva parella i les meves grans amigues".

La Playlist del Llapis de Memòria de Bàrbara Mestanza

• All the Things She Said - t.A.T.u.
• Metamorfosis - The Mamzelles
• Ne me quitte pas - Jacques Brel
• Alice - Crystal Castles
• Pozo - Lisandro Aristimuño
• Friends that break your heart - James Blake
• Messy - Lola Young