Les noves generacions de jutges: "S'acostuma a pensar que som homes grans, esquerps i desconnectats"

Barcelona

L'Alba té 26 anys i se n'ha passat dos estudiant 12 hores al dia, 6 dies a la setmana per ser jutgessa. El Nacho en té 28 i n'ha trigat quatre. Ara tots dos han aconseguit la seva plaça després d'un examen tipus test, dos orals davant el Tribunal Suprem i una formació amb pràctiques. Un objectiu que tenien clar des de més joves i pel qual han estat treballant durant tants anys, tot i que han estat pocs comparat amb les xifres generals; de mitjana, els opositors a jutges passen 5 anys estudiant.

Dels 137 nous jutges d'aquest any, la majoria són dones; 7 de cada 10. És una tendència que passa des de fa 30 anys, tot i que a les cúpules judicials continuen sent minoria. El 95% no tenen cap jutge a la família, són els primers i més del 35% tenen pares sense estudis superiors. El que tenen en comú és que tots ells han de venir a Catalunya a estudiar perquè és l'únic lloc on hi ha escola judicial a Espanya i també el lloc on es destinen més jutges, 4 de cada 10. Avui l'Alba i el Nacho, dos jutges acabats de nomenar, han visitat El Balcó per explicar com ha estat el seu procés i per reflexionar sobre la seva feina.

Els mites de la professió

"Ni la meva mare, ni el meu pare són jutges ni fiscals, ni tampoc altre familiar", ha admès l'Alba. Ella serà la primera jutgessa de casa. El mateix passa amb el Nacho. Tots dos són del 95% dels jutges que no tenen ascendents en el món judicial. "Tampoc soc ric", ha reconegut el Nacho, "volia opositar, era el meu objectiu i em vaig mentalitzar i vaig estalviar, renunciant a coses". Durant tota la carrera va estar "fent un raconet" amb les beques i altres ajudes que li donaven i la seva família l'ha acabat ajudant perquè sabien que ser jutge era el que volia: "És com la gent que estalvia per fer un màster". L'Alba té la mateixa situació, sabia que estaria uns anys sense guanyar diners i va decidir estalviar i deixar-se ajudar pels seus pares que "han fet un esforç molt gran".

Ni rics ni descendents, i tampoc són "homes grans, esquerps i desconnectats", com la majoria de gent es pensa, ha apuntat el Nacho, qui creu que aquesta imatge ve derivada del que es veu als mitjans: "El que transcendeix són els jutges del Suprem, la plana major, però no és la realitat". "Quan comencem som molt joves, amb vides normals i molta consciència social del que passa al nostre voltant", ha subratllat l'Alba. "I les noves generacions tenen majoria femenina", ha afegit el Nacho. I les dades ho constaten: 7 de cada 10 nous jutges són dones.

Disciplina fèrria

Arribar a ser jutge no és fàcil, en tots dos casos han estat anys durs. L'Alba estudiava de dilluns a dissabte de 7:30 h del matí a 20 h de la tarda, amb una hora per dinar amb la seva mare, "per compartir estona amb una altra persona". Després d'estudiar intentava sortir, buscar temps per fer allò que li agradava i omplir-se d'energia per afrontar l'endemà. Així durant 2 anys; 730 dies, sense excepció.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

En la mateixa situació s'ha trobat el Nacho durant 4 anys. Ell no matinava tant com l'Alba, començava a les 9 h, però allargava fins a les 21 h. Els dies que tenia "cante" amb el seu preparador —l'exposició oral dels temes— aprofitava després per fer esport o veure els amics. Tant una com l'altre han tingut moments més difícils i desesperació, però ho han pogut aguantar tenint clar l'objectiu final que, per fi, han aconseguit.