Llapis de memòriaLlapis de memòria
Ocio y cultura

Pep Antón Muñoz: “Les figures masculines a casa s’han trobat a faltar”

L’actor barceloní repassa la seva vida amb les cançons més importants per a ell al Llapis de Memòria

Llapis de Memòria de Pep Antón Muñoz 28/01/2025

Llapis de Memòria de Pep Antón Muñoz 28/01/2025

59:04

Compartir

El código iframe se ha copiado en el portapapeles

Barcelona

Pep Antón Muñoz, que compta amb una trajectòria de més de 40 anys i que ha interpretat icònics personatges com el Peris d''El cor de la ciutat', va ser guardonat amb el Premi Gaudí al millor actor secundari l'any 2009. Pep Antón Muñoz connecta el seu Llapis de Memòria.

"Avui dia en Peris encara està present al 100% de les converses de la gent que em venen", "he intentat allunyar-me d'aquesta imatge". "El Peris el vaig construir pensant molt en el meu pare, actituds, girs i maneres de ser del meu pare". Si li diguessin de tornar a interpretar en Peris, ho faria, "ara sí, ja han passat 15 anys, perquè hi ha hagut una treva on, afortunadament, he tocat altres personatges".

'A La Lima Y Al Limón' de Concha Piquer el transporta a la galeria de casa dels seus pares, on cada tarda estava amb la seva mare i la seva àvia fent costura acompanyats de la ràdio. "El meu pare sortia de casa quan era negra nit, i tornava quan era negra nit, amb prou sort el vèiem. Era un home que practicava que molt poc l'estatus de cap, la seva filosofia era treballar tant com els seus operaris", "ara, de gran, he trobat a faltar la presència del meu pare a casa", "les figures masculines a casa s'han trobat a faltar molt".

Amb 'Tambor' de la Cadena SER explica com a casa no li explicaven contes i gràcies al programa d'aquesta casa, volava. El seu germà també va entrar al món actoral, però darrere els micròfons i les càmeres, "li van oferir anar a estudiar als Estats Units, però va dir que no perquè ell volia ser actor", "vaig agafar una enrabiada considerable i li vaig dir: 'no t'esperis que jo t'ajudi gens ni mica'".

'Si yo tuviera una escoba' de Los Sírex és una cançó dels primers "guateques" d'aniversari a casa seva. Explica que en aquelles festes ballava amb nenes i que encara no dubtava de la seva sexualitat, "en aquells guateques encara no se'm va manifestar", "tal com ens educaven, en la societat tan horrible en què ens feien viure, ni t'ho platejaves", afirma.

'Rosa de Sant Jordi' de Fèlix Martínez Comín és una de les cançons de la seva adolescència i etapa sardanista "ens van captar a una colla sardanista". "Dins el món de la sardana van començar a sorgir inputs que començaven a fer-me plantejar coses, fins que un bon dia es va resoldre el tema, agafava una noia per ballar, però a mi em venia de gust un noi", "va ser una de les coses més meravelloses del món, se'm va obrir la porta a la vida", "ho vaig veure tan clar que ni por ni hòsties". "Entre sardana i sardana anàvem a un portal a fer-nos petons, i quan escoltàvem el flabiol tornàvem". Afirma que va sortir de l'armari el mateix dia a casa i a casa s'ho van prendre bé, però tampoc van llançar coets, "no havia de reprimir res, simplement, era dir-ho".

Sona 'L'estaca' de Lluís Llach, durant aquesta època va començar a prendre consciència de Catalunya, la llengua i el catalanisme. "No vaig arribar a ser activista, però vaig ser oient d'uns d'aquests grups, que és el Moviment Comunista de Catalunya". Després va entrar a l'Institut del Teatre, "allò era un cau de catalanistes, comunistes, socialistes i de tot, que va estar molt bé". Afirma que entrar allà va ser un alliberament on va trobar el seu lloc.

Sona la Maria Callas, "hi ha molts bons cantants i intèrprets, d'òpera però el cas de la Callas és irrepetible". Durant aquest temps va trobar la seva primera parella formal, en Guillem-Jordi Graells, amb qui, actualment, manté una bona amistat, de fet, el seu xicot va ser el seu director de teatre en diverses ocasions, "per mi els assajos no acabaven al teatre, a casa parlàvem, comentàvem, ens discutíem... però més que dirigir-me, em va ensenyar a comprendre".

Amb 'I Will Survive' de Gloria Gaynor comença la seva etapa petarda després de deixar-ho amb la seva parella "em va poder la carn", afirma que hagués pogut viure una segona vida però va optar per explicar-ho al seu 'nòvio', li va esmentar la seva situació perquè ell volia experimentar i viure més, "s'ho va prendre molt malament".

Seguidament, arriba la seva etapa de musicals, amb 'Plantes d'interior' de La Botiga dels Horrors, on va treballar amb l'Àngels Gonyalons i amb qui manté una bona amistat. Un altre musical, també important per a ell és 'Estan tocant la nostra cançó', on va conèixer el seu actual marit, en Julià Farràs. Un dia li va demanar de quedar 1 hora abans dels assajos per tenir el guió fresc, sense cap mena d'intenció, però va arribar tard, cosa que el va fer enfadar molt amb ell, i per disculpar-se el va convidar a sopar, allà va ser quan es va encendre l'espurna entre els dos.

Conclou el Llapis de Memòria amb 'I'm Still Here (Follies)' d'Elaine Paige, cançó que forma part de la seva segona etapa de musicals.

 
  • Cadena SER

  •  
Programación
Cadena SER

Hoy por Hoy

Àngels Barceló

Comparte

Compartir desde el minuto: 00:00