Llapis de memòriaLlapis de memòria
Ocio y cultura

Neus Bonet: “Des que m’he jubilat soc mestressa del meu temps”

La periodista passa pel Llapis de Memòria per conèixer la seva vida a través de les cançons que més l’han marcat

Llapis de Memòria de Neus Bonet 27/01/2025

Llapis de Memòria de Neus Bonet 27/01/2025

55:20

Compartir

El código iframe se ha copiado en el portapapeles

Barcelona

La periodista Neus Bonet, natural de Barcelona, compta amb una llarga trajectòria professional dins l'àmbit periodístic i radiofònic, des de Ràdio Reus fins a arribar a Catalunya Ràdio. Neus Bonet connecta el seu Llapis de Memòria.

Comença el Llapis de Memòria de Neus Bonet amb ‘Eloise’ de Barry Ryan, una de les primeres cançons que recorda de casa seva, d'un disc de vinil. Ella va néixer a Barcelona, però als 4 anys va anar a viure a Reus.

La periodista ha explicat que el periodisme li va arribar de casualitat, ja que a ella li agradaven altres coses, com les matemàtiques i la comptabilitat, “però un estiu em vaig quedar sense treball i em van dir que a Ràdio Reus buscaven algú per posar música”, aquest va ser l'inici de tot.

‘Els Falziots’ de Joan Manuel Serrat és la banda sonora de la seva vida, li recorda a les Festes de Gràcia “em dona molta alegria”, "ara s’està intentant recuperar més aquest sentiment de veïnat, però està molt massificada”. Ha explicat que ella es despertava de matinada per anar a treballar, i que no podia dormir a casa seva per les festes.

La periodista va fer una prova d'accés a Ràdio Reus, i ‘I Shot The Sheriff’ d’Eric Clapton va ser el primer tema que va punxar. Començava a les 2 de la matinada fins a les 7 del matí. De Ràdio Reus va a Ràdio Salou, ha narrat com feia ràdio des de la platja amb un furgó amb un home que la controlava, l’havia d’avisar quan entrava en antena perquè el senyor roncava. Després va passar a Cadena 13, fent el programa ‘La 13 en forma’.

‘In The Mood’ de Glenn Miller era la cançó amb la qual començava el programa. A partir d'aquí torna a viure a Barcelona amb la seva germana gran durant un temps, fins que després va passar a Catalunya Ràdio.

Sobre si abans hi havia més dones a la ràdio ha dit que “és una bona pregunta, mai he fet la comparativa, però als matins, no”, “hem retrocedit una altra vegada”, “aquí també té culpa l’acadèmia, deien que les veus femenines no tenien validesa per fer els informatius”. Ha afirmat que ella no ha patit cap situació d'assetjament en primera persona, però persones conegudes del seu entorn sí, afirma que abans no es creia les dones que denunciaven abusos.

‘Dirty Old Man’ de The Three Degrees, una de les cançons que ballava a les discoteques, ella era de les que tancava les discoteques, però no de matinada. Afirma que alguna vegada ha anat d’empalmada a treballar, “ara no soc tan nocturna”. Ha explicat una anècdota de quan va tornar de festa i va perdre les sabates, finalment les va trobar a la nevera.

Ha esmentat que, mentre era a Cadena 13, “en Josep Capella em va fer una proposta i jo li vaig dir que no, i quan vaig sortir per la porta em vaig dir: ‘soc imbècil’”, “no soc xula ni sobrada”, “setmanes després em va tornar a trucar i em va proposar substituir una baixa i vaig acceptar, després vaig tornar a Barcelona”

Sobre la seva experiència als matins de Catalunya “no guardo cap bon record, no ho vaig passar bé”, ha explicat com ella no va quedar del tot satisfeta amb El Matí de Catalunya Ràdio, com la resta de presentadores d’aquest programa, diu que això potser es deu a que probablement elles no volien fer les coses de la forma com les feien els homes.

“No sé donar consells, no soc la pitonissa Bonet, et puc ajudar a pensar i decidir”, afirma que no tothom té cabuda al món del periodisme, “el mercat no pot absorbir tota la gent que es llicencia”.

‘Tears Dry On Their Own’ d’Amy Winehouse, una cançó que va recomanar al seu company Marc Vicens, i ho ha relacionat amb altres recomanacions musicals. “A Ràdio Associació de Catalunya li vam donar un premi a l’Òscar Moré per ‘Espècies Protegides’’”.

‘Si jamais j’oublie’ de ZAZ la va descobrir gràcies a la seva professora de francès. “No em va costar jubilar-me”, volia deixar el seu horari, “no podia més”, tot i que ha pensat a fer un pòdcast, però no ho té clar “és possible que ho acabem fent”.

Ha explicat que el comiat a Catalunya Ràdio va ser molt emotiu, "sempre he defensat que els periodistes no hem de ser la notícia, mai he fet res per transcendir”. El seu dia a dia és molt tranquil “ara no sona el despertador”. Explica que li agrada molt escoltar programes de ràdio de tota mena d’emissores, “m’agrada xafardejar-ho tot”. “El periodisme sempre és el mateix, el periodisme ha de continuar existint”.

Conclou el programa ‘Fer Camí’ d’Alícia Rey i La Pau, una cançó que ha descobert recentment.

La Playlist del Llapis de Memòria de Neus Bonet

  • Eloise - Barry Ryan
  • Els Falziots - Joan Manuel Serrat
  • I Shot The Sheriff - Eric Clapton
  • In The Mood - Glen Miller
  • Dirty Old Man - The Three Degrees
  • Tears Dry On Their Own - Amy Winehouse
  • Si jamais j'oublie - ZAZ
  • Fer Camí - Alícia Rey i La Pau
 
  • Cadena SER

  •  
Programación
Cadena SER

Hoy por Hoy

Àngels Barceló

Comparte

Compartir desde el minuto: 00:00