Bruno Oro: “Soc esclau del meu perfeccionisme”

Barcelona

Bruno Oro compta amb una experiència de més de 20 anys de carrera, entre la seva trajectòria podem veure que va començar a la ràdio, concretament al programa 'Minoria absoluta' de RAC1 l'any 2000, programa que va ser guardonat amb un Premi Ondas. Anys més tard va aterrar a altres emisores i va fer el salt a les pantalles de televisió passant per diverses cadenes, fins a arribar als programes 'Polònia' i 'Crackòvia' de TV3, on va tornar a guanyar un Ondas. Bruno Oro connecta el seu Llapis de Memòria.

Comença el Llapis de Memòria amb 'Caution' de Bob Marley, una cançó que no podia faltar al Llapis de l'actor, ja que és el seu tema preferit. "Les amigues de la meva mare li deien mentre jo dormia: 'desperta en Bruno', perquè es veu que feia cares, em van acostumar a ser un pallasso", "vaig tirar de la mà de l'humor gràcies a 'Martes y 13'. Quan els vaig anar a veure, recordo que van imitar a la Isabel Pantoja i jo em vaig petar de riure, quan veia allò jo volia fer-ho". "La meva família sempre ha sigut molt festiva, sempre sonava música en un ambient molt bohemi i festiu, es generava un ambient alegre".

L'actor, quan era petit, vivia amb els seus avis a Barcelona, i ha narrat com era la faceta del seu avi com a artista, "quan tornava del col·le, pujava a l'estudi del meu avi i estava pintant a una model semi nua, que era del tot normal per mi".

Quan va dir que ell volia ser artista, va rebre un suport total per la seva família, una família plena d'artistes, tot i que el seu avi el va advertir que el món de la faràndula era molt dur. Anys després va entrar a l'Institut del Teatre.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Explica que va tenir una relació distant amb el seu pare a causa de la separació dels seus pares i la malaltia que va passar, "però no guardo cap mena de rancor", el seu pare va morir quan ell tenia 15 anys, i li agraeix tot el que va fer per ell i haver-li fet descobrir moltes coses.

Sona 'Downtown L.A.' de J. J. Cale, artista que va descobrir gràcies al seu pare. Ha tractat com ell ha viscut en un ambient amb molts idiomes, amb la seva mare parla català, amb el pare, i avi, parlava castellà, tot i que ell era italià i sempre ha escoltat altres llengües a la seva vida, especialment a Cadaqués, on la família tenia diversos amics d'Itàlia.

Continua el programa amb 'L'anno che verrà' de Lucio Dalla, el cantant italià preferit de Bruno Oro, destaca la doble vida que va viure l'artista d'Itàlia, ja que va ocultar la seva homosexualitat fins que va morir. "Dalla era molt religiós, i em consta que li van fer una cerimònia com Déu mana", "em fascina el seu personatge, el vaig descobrir fa anys".

"És un referent més, fins i tot hi ha cançons de reggaeton que m'agraden, però mamo sobretot de la música negra, que m'encanta, i després la música universal, com jo li dic, la música popular, com aquesta". "La música és una feinada". Ha explicat com la seva part de cantant, probablement, l'ha afectat a la seva part d'actor, i a la inversa, "si no hagués fet d'actor al Polònia, ho hauria tingut més difícil". Per altra banda, Bruno Oro també és escriptor, "tota la vida he escrit, és veritat que la lectura no està tan lluny de la interpretació", "tinc projectes planejats per publicar en un futur". Relacionat amb la seva trajectòria actual, "he anat agafant una línia més solitària".

Sona 'Skylark' d'Aretha Franklin, una cançó on l'humorista destaca un moment concret d'aquesta, on puja una octava i una altra artista, Dinah Washington va dir que era una cosa impossible de fer i que va quedar al·lucinada. A partir d'aquí, ha parlat sobre la intel·ligència artificial i l'obra de teatre que protagonitza actualment, "la IA se sent còmoda fent cançons com les de reggaeton, però una veu com la de l'Aretha és insuperable. La IA és molt dolenta fent humor, i això és interessant, d'aquí vam fer el punt de partida d'AI AI AI...", Bruno Oro desglossa l'humor amb la IA amb la seva obra a La 9 del Bosque, dirigida per Alejo Levis.

És el torn d'El momento' de La Casa Azul, la producció i els sons que conformen aquesta cançó agraden molt a l'actor.

"M'agrada molt aquesta sonoritat i aquestes lletres profundes amb un discurs, és molt important que hi hagi una atmosfera sonora". Explica com va interpretar un rap escrit pel Guille Milkyway a la pel·lícula de 'Los Lunnis'. "És terrible ser perfeccionista, ets esclau del teu perfeccionisme", ha explicat que si rep 100 comentaris positius i 1 de negatiu, es queda amb el negatiu. "Amb el perfeccionisme ha anat a més, l'autoexigència a menys, t'has de divertir, sempre que faig un curs d'interpretació dic que cal divertir-se".

"Fa 15 anys era molt més pacient, ambició, més burro. Amb l'ego s'ha de vigilar molt i jo el tinc molt dominat, estic bastant feliç", "treballo molt la paciència i el no passar-se, el no demanar massa". "Els artistes som molt fantasiosos".

Toca escoltar 'Tus ojillos negros' de Camarón de la Isla i Tomatito, el concert que aquests dos artistes van fer va ser l'últim a tenir lloc abans que Camarón morís, "el Camarón és una de les que m'agradaria conèixer, quan em mori el buscaré". Ha explicat com ell se sent com un mèdium sobre l'escenari, on es crea una connexió entre el públic i l'escenari, cosa que compara amb aquesta cançó, on Camarón genera una aura amb el públic a través de la música.

Oro, a la primera obra que va fer, va interpretar un soldat i li van ingressar 257.000 pessetes, "quan vaig veure la primera nòmina vaig dir: 'mare meva, soc ric'". Després va marxar a Anglaterra a acabar els seus estudis de teatre. "Quan vaig entrar a l'Institut del Teatre, la Clara acabava, i la primera feina que tinc, amb 22 anys, és amb la Clara".

Sona 'Running Up That Hill' de Kate Bush, cançó amb la qual Bruno Oro afirma que la veu de la Kate Bush li encanta. L'actor destaca la gran màgia de Kate Bush, i com la cantant té una veu greu, sonora i amb personalitat, "des de petit vaig mamar molta música de melòman, i la Kate Bush té aquest so vuitanter que és molt Cindy Lauper".

Amb 'Etincelles' d'Anouar Brahem coneixem un instrument musical diferent, l'ud, "és música per tancar els ulls i tornar a la terra, meditar", "té un so absolutament màgic", "sentir això és com estar al ventre d'una balena".

Ha esmentat com va conèixer la seva parella, la Clàudia, la va veure per primera vegada a 'Vinagre', però fins a l'època de 'Crackòvia' no li va fer cas. En relació amb la seva parella, en preguntar-li sobre si tenen pensat obrir un restaurant o un local, afirma que encara no ho tenen clar, però ha esmentat que ell té un local a Cadaqués, el 'Talla', un bar pensat per ser un racó cultural, però els veïns no estaven del tot contents, fins que van penjar el cartell de 'Es Lloga' i va entrar el cuiner actual que ocupa aquell local, en Vito.

Conclou el Llapis de Memòria de Bruno Oro amb el seu artista preferit, David Bowie, sona 'Tonight' de Tina Turner i David Bowie. A part de Bowie, també interpreta la cançó la Tina Turner, una dona amb una vida molt heavy, afirma l'humorista, "es va reinventar, va treure un disc, amb dos ovaris, i va treure la seva carrera en solitari". "El Bowie, per mi, és l'artista total, ell volia ser actor", "cuidava molt el look, l'estètica dels videoclips, ho controlava tot, joc soc molt així".

La playlist del Llapis de Memòria de Bruno Oro

• Caution - Bob Marley
• Downtown L.A. - J. J. Cale
• L'anno che verrà - Lucio Dalla
• Skylark - Aretha Franklin
• El momento - La Casa Azul
• Tus ojillos negros - Camarón de la Isla i Tomatito
• Etincelles - Anouar Brahem
• Running Up That Hill - Kate Bush
• Tonight - Tina Turner i David Bowie