Quin és el teu Olympia?
Carlota Subirós estrena al Lliure un cant d’amor al teatre i la poesia a partir del mític disc en directe de Paco Ibáñez a París
Marta Mas @leentrelineas
Barcelona
Una cerca a internet amb la paraula "olympia" desemboca en resultats ben diversos. Per exemple, 'Olympia' era el temple i el bosc sagrat dedicats al déu Zeus a l'antiga Grècia. 'Olympia' és el títol del manifest cinematogràfic nazi filmat per Leni Reifenstahl pels Josc Olímpics de Berlin del 1936. 'Olympia' és un local llegendari de París. I 'Olympia' és l'última obra de creació de Carlota Subirós, que els últims temps ha portat al teatre obres de grans autors com Doris Lessing, Mercè Rodoreda i Tennessee Williams. Al 'Tot és comèdia' hem conversat amb la directora i dues de les sis actrius del muntatge que s'ha estrenat al Teatre Lliure, Lurdes Barba i Paula Jornet.
París
De totes les definicions anteriors d'Olympia, per començar, cal anar a la del títol que dona nom a la sala de concerts parisina. Un nom lligat a la història del cantautors antifranquistes. Allà van enregistrar-hi discos cantants com Maria del Mar Bonet -aquest any es celebra el cinquantè aniversari de la gravació amb un concert commemoratiu al festival Barnasants- i, sobretot, Paco Ibáñez. El concert del cantant va tenir lloc el 2 de desembre de 1969, i aquell disc en directe amb poemes musicats es va convertir en tota una icona, un clam a la llibertat. Algunes cançons de l'àlbum com 'Andaluces de Jaén', 'Palabras para Julia' o l'himne contra la tirania 'A galopar' tornen a sonar ara en les veus de les actrius de l'obra.
La llavor
Perquè per Carlota Subirós, aquell disc que va descobrir amb 9 anys a casa dels pares, i que no parava d'escoltar i se sabia de memòria sense entendre massa les lletres, va ser la llavor de la seva vocació artística, de la seva passió per la poesia i, posteriorment, pel teatre. Una vocació estretament lligada a l'espai on ha estrenat 'Olympia', el Lliure de Gràcia. De fet, la funció és un gran homenatge a una institució cabdal de la història escènica catalana. Un homenatge en el que apareixen, en un espai buit, com fantasmes, els personatges, les escenografies, la música, les històries de gairebé mig segle de Lliure.
