La biblioteca popular, amb Marta Cava

Barcelona

Avui la bibliotecària del 'Tot és comèdia' aposta fort per una tria de llibres "inclassificables" que us sorprendran. Aquí van:

1) Anna K. / Martí Rosselló (Segona Perifèria)

Al maig de 2023, en aquesta mateixa secció, la Marta recomanava aquest llibre, però fent l’advertiment que us seria més fàcil trobar aquesta obra a biblioteques que no pas a llibreries. Ara, gairebé dos anys després, les tornes han canviat i ja podem dir que és i serà fàcil trobar aquest llibre que, després de 25 anys, torna a les llibreries. I és que l’editorial La Segona Perifèria ha recuperat aquesta novel·la escrita pel bibliotecari premianenc Martí Rosselló, i que a principis dels anys 2000 va rebre molt bones crítiques.

Una novel·la difícil d’explicar, que a les primeres pàgines s’hi compten una bona pila de morts i, fins i tot, un incest. Un melodrama ple de sordidesa i risc, però amb el que Rosselló se n’ensurt prou bé. 'Anna K.' és un d’aquells llibres que s’ha de llegir, i després que cadascú el defineixi com vulgui.

2) Arnau / Adrià Targa (Proa)

Alguns us diran que 'Arnau' és una novel·la en vers i d’altres que és un poema èpic novel·lat. Sigui com sigui, tothom està d’acord que és una de les obres més sorprenents i de qualitat que s’ha editat darrerament. Arnau és un jove no tan jove, que està a punt de morir. Ell que justament ara comença a divertir-se mentre el seu món i els seus amics comencen a endinsar-se en la vida avorrida dels adults.

Arnau surt de festa, carda amb desconeguts, beu, va a sopars, somia amb viatjar a l'Índia. Però també sap que no pot fugir endavant, que la vida, la mort, les hipoteques ens persegueixen. Arnau té ganes d'estimar i que l'estimin, però sap que dins seu alguna cosa està esquerdada, però no perd la fe d'estimar com s'estima a les pel·lícules. Arnau pensa que no morirà perquè la mort és una cosa llunyana i pels altres. 'Arnau' és una obra sobre aquella transició entre deixar de ser jove i començar a ser gran. I tot això ho explica amb una bona pila de referències al món clàssic i també contemporànies: de Monzó a Tinder, passant pels mobles d'Ikea. I tot en una Barcelona on s’hi està bé, malgrat els lloguers desorbitats.

3) La mort i la primavera / Mercè Rodoreda (Club Editor)

Potser és la novel·la que més crida l’atenció de l’obra de Rodoreda: per la temàtica, perquè la va deixar inacabada o perquè existeixen dues versions pòstumes. L’han considerat l’obra més peculiar de la seva carrera. Un poble ple de rituals, on tothom té clar el seu paper, i saben que no poden sortir-se ni una coma del seu guió. És un llibre ple de morts, però també d’una bellesa poètica. A mesura que avances en la trama, pots notar la sensació d’ofec que tenen tots els personatges també els seus silencis i les seves pors.

És una obra que té moltes capes i és d’aquelles que guanya contra més relectures en facis. Com a complements, s’ha de recomanar l’àudiollibre narrat per Martí Sales i l’assaig 'Fam als ulls, ciment a la boca' de Neus Penalba, on analitza l’obra i la connecta amb altres peces de l’autora.

4) Guàrdia / Nikos Kavadias (Club Editor)

'Guàrdia' és un viatge que dura una setmana, entre Malàisia i un port xinès, on veurem els mariners que hi viatgen amb les seves converses, les seves històries i els seus records. Són històries de persones solitàries, de persones brutes, de persones feréstegues. Gent que passa més temps a mar que no pas al món real i que, quan són a terra ferma, les úniques dones amb les que tenen contacte són les de les seves famílies o les prostitutes amb qui s'enlliten.

'Guàrdia' és una novel·la que et provoca aquella sensació de vaivé que fan els vaixells quan la mar està una mica picada, però també té moments poètics que et provoquen la mateixa sensació agradable de quan la mar està en calma i una breu brisa t'acarona tot el teu cos. És una obra arriscada i feréstega.

5) El que més m’agrada són els monstres / Emil Ferris (Finestres)

Recomanat i avalat pels grans tòtems del còmic contemporani, l'autora va crear aquesta obra mentre estava paralitzada per un virus, i es nota que li ha dedicat anys de la seva vida.

Inspirat en el Chicago de finals dels 60, l'autora crea una protagonista, que té el físic d'un monstre (m'ha recordat a l'animalització dels personatges de Maus) i a partir d'ella i el seu entorn, aprofita per repassar una munió de temes universals i particulars: l'adolescència, les famílies desestructurades, l'amor, l'homosexualitat, la pobresa, el racisme i la migració, la mort, la malaltia, la corrupció, els orígens, la vida als barris. I un llarg etcètera. A més, tot ho fa a partir de la mort d'una veïna de la Karen, la protagonista -que es una supervivent de l'Holocaust-, i que transforma la primera part de la història en una investigació criminal de primer ordre per part d'una jove aficionada com ella.

L'estètica de l'obra és punk, és pulp, és caòtica, però juga molt bé i ho encaixa perfectament en el context de la història. I son fantàstics els detalls de fer cada pàgina (cada pàgina!! I n'hi ha moltes) amb el disseny d'una llibreta, com si estiguéssim llegint les llibretes de la Karen.