Immigrants i imprescindibles: Els escoltem

Barcelona

La Mariana és auxiliar d'infermeria en un centre sociosanitari. El Mohamed treballa de taxista. I el Jesús és metge de família. Els tres fa més de 20 anys que viuen a Catalunya, però no van néixer aquí, sinó a l'Equador, Marroc i Cuba. Són migrants i imprescindibles. SER Catalunya ha estat 10 setmanes explicant el pes que tenen les persones migrants en aquest país. Aquesta sèrie, 'Immigrants i imprescindibles' ha posat sobre la taula dades reals, xifres i situacions que desmenteixen les notícies falses i tòpics recurrents com el nombre de migrants que hi ha, les ajudes que reben o els delictes que cometen. Avui el micro el tenen ells per parlar del concepte immigrant, l'auge de l'extrema dreta i Catalunya com a terra d'acollida.

Les mentides i les veritats

Segons l'última enquesta del CEO, els catalans creuen que els immigrants representen prop d'un 40% de la població a casa nostra. Això no és veritat, ja que els migrants són el 25% de la població, segons les últimes dades disponibles del cens de la Generalitat. Un altre tòpic és que viuen d'ajudes. És fals, ja que els migrants reben un 10% dels ingressos de la seguretat social i només un 1% de la despesa del sistema. A més, actualment hi ha més immigrants que mai treballant a Catalunya. I pel que fa al sistema sanitari, només 1 de cada 10 consultes estan fetes per persones migrants.

El que sí que és cert és que les persones immigrants fan les feines més precàries de la societat. Són les que tenen els convenis col·lectius amb sous més baixos, com l'hostaleria, on els migrants representen 6 de cada 10 treballadors, o tasques de la llar, 7 de cada 10. També són majoria absoluta entre els repartidors de menjar, i tenen molta presència al sector del transport, el taxi i l'agricultura. Tot i això, més de la meitat tenen títols de batxillerat, formació professional similars, i un 24% tenen títols universitaris. Estan, per tant, sobrequalificats per les feines que fan.

Els imprescindibles

La Mariana treballa com a auxiliar d'infermeria a un centre sociosanitari. Dels 130 treballadors que hi ha, 73 són immigrants de diferents llocs del món. Allà, ha explicat, no se senten "ni sostingudes ni escoltades" i a més, es troben que s'aprofiten de moltes d'elles. Una companya seva, per exemple, és infermera i està esperant la convalidació del títol. Ara mateix, la tenen cobrant com a gericultora tot i fer tasques d'infermera: "És una humiliació a la treballadora, li paguen el que volen, no el que és".

Sense sortir del sector sanitari, el Javier, metge de família, ha detallat que on ell treballa el 60% dels metges són estrangers. Una xifra molt alta comparada amb el 5% de quan ell va arribar ara fa més de 20 anys: "Si no hi fóssim nosaltres no sé què passaria amb l'atenció primària", ha admès. El sector del taxi també és molt multicultural, ha apuntat en Mohamed. I no només això, també ha parlat sobre com un amic seu que ha obert un restaurant i buscava 100 cambrers, ha acabat contractant a 80 immigrants del Marroc, Pakistán i Europa de l'Est.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Què n'opinen dels conceptes?

La paraula immigrant és una paraula que sempre els ha acompanyat i difícilment marxarà. Tot i que el Mohamed ha admès que després de tants anys "no recordes la paraula", sempre hi ha algú que l'acaba traient, com "certes corrents" de la dreta i l'exprema dreta: "Penses: «encara estem en aquestes alçades?»". Per la Mariana, moltes vegades la paraula immigrant s'associa a algú que "ve de fora i a fotre". Pel Javier, en canvi, és una paraula on la intenció ho és tot: "Depèn del to i de la forma en què es digui". A ell, quan li pregunten, diu que és de Cuba, amb molt orgull. En Mohamed està d'acord amb l'ambivalència de la paraula: "A vegades ho diuen amb un to, que la pregunta és com una bala".

Pel que fa a la integració, en Javier ho té clar: "És respecte mutu". Creu que moltes vegades es fa servir el terme per "dividir a la gent" i això fa que la integració sigui cada vegada més difícil. Per la seva banda, en Mohamed està molt agraït de com ha estat la seva integració i acollida a Catalunya i ha explicat com, cada final d'any, a l'escola de la seva filla al Poblenou de Barcelona es reuneixen les 27 nacionalitats que hi ha: "Fem una festa, intercanviem plats de menjar i estem com una pinya". Allà no hi ha immigrants, només imprescindibles.