Moncho Fernández: "No tinc cap dubte de què ens salvarem"
El tècnic assegura que conèixer "la cultura, la llengua i les relacions" és un repte que té des de la seva arribada a Girona
GIRONA
La seva adaptació a Girona i Catalunya: "Crec que quan vas a un lloc és ideal conèixer la cultura, la llengua, les relacions, la gastronomia. Per mi seria fantàstic poder parlar amb vosaltres amb la vostra llengua, tinc aquest repte al davant. Estic treballant per fer-ho des del primer dia.
El gallec, la seva llengua: "Segur que ser gallec m'ajuda a això. A la meva terra parlem gallec i jo amb la meva família també, per tant soc una persona amb bon cultiu per tot això".
Pendent de conèixer la ciutat i la comarca: "El meu lloc preferit és Fontajau perquè és on passi més hores. A l'estiu vaig venir a Girona 3-4 dies, però en aquest temps hem jugat 3 partits seguits fora i entre setmana i no he anat pràcticament enlloc que no sigui el pavelló o casa meva. Millor, ara tinc la il·lusió de poder veure molts llocs. Sí que he vist pobles petits del voltant. Espero tenir més temps aviat".
Poc temps lliure: "Ara ja no marxem a les 23 h, algun dia sí, però per normativa no. No vull parlar d'això individualment, sinó col·lectivament, tots estan al mateix nivell de compromís i m'han facilitat molt tot el procés. El club tothom que hi treballa des del primer moment tots estem en el mateix punt i amb una il·lusió màxima per intentar tirar endavant aquesta situació. Tothom rema en la mateixa direcció".
L'estima de la gent, un tresor: "Ho acabes de dir, quan la gent et regala l'estima al cap de dos dies d'estar aquí tot és més fàcil. M'han agafat com un dels seus des del primer moment. És important perquè necessitarem molt la nostra gent. Aquest camí és molt més fàcil de recórrer amb l'afició al nostre costat".
No hi ha fórmula màgica: "El secret és el treball, però no el de Moncho només, el de l'staff, el de la gent del club, el dels jugadors. Han aconseguit que m'integri de manera pràcticament rècord. Les receptes màgiques no existeixen, només hi ha el camí del treball".
Rebutja a mirar més enllà: "No m'esperava aquestes 3 victòries perquè mai miro les coses a llarg termini. Sempre miro el dia següent, aquests comptes mai porten a cap lloc. Això ho deixo en mans dels altres, jo em concentro en el meu, mai compto ni miro més enllà. L'experiència m'ha demostrat fa molt temps que no serveix i, per tant, no destino la meva energia amb això".
Volia fer creure a l'equip: "El meu principal objectiu era fer que els jugadors creguin en aconseguir-ho a través d'un camí determinat i en això hem fet un pas endavant molt gran. Les victòries ajuden i el treball que havia fet Fotis també. És evident això i també s'ha de dir. Crec que aquesta primera part l'hem aconseguit. Quan vam arribar els jugadors estaven abatuts i els hem aconseguit aixecar".
L'aspecte mental: "No és que cregui que és molt important, és que penso que és el més important. Quan creus que pots aconseguir un repte és quan de veritat estàs en el camí de poder aconseguir-ho. Aquesta és la meva filosofia, no he fet res especial. Els primers que volen aconseguir-ho són ells.
Els reptes al davant: "Basquetbolísticament en tenim molts per davant, ens queda molt per millorar i fer com a equip. Hem de donar-li consistència a la forma com volem jugar i com volem competir. Ara afrontem un calendari sense tanta exigència, perquè tindrem una mica més de descans. Després tindrem aturada FIBA i la Copa del Rei i encararem el tram final. Creieu-me que tenim molta feina per poder fer. No tinc cap dubte que ens salvarem".
Preocupació pel que pot controlar: "No em preocupo del calendari. Sempre dic que responc al final. El que a mi m'hauria agradat o no al final és indiferent i absurd, no depèn de mi. El que no depèn de mi ho aparto i el que depèn de mi hi poso tot el focus".
L'arribada a Girona: "Em va trucar el director esportiu i ens vam posar d'acord molt i molt ràpid, el factor fonamental és que van demostrar-me que em volien de veritat i això per mi és suficient. Tu has d'anar on et volen i això ho vaig veure al primer moment. La meva relació amb Marc és normal.
Un projecte llarg aquí: "Perquè no? Sí que m'hi veig i m'agradaria. Això voldrà dir que haurem aconseguit els objectius i serà una bona notícia per tots".
