Mar Bermúdez: "Em vaig perdre a mi mateixa, la meva vida es resumia en l'agressió"

Barcelona

El 12 de novembre, a les portes del judici contra el seu ex cap, Saül Gordillo, la Mar Bermúdez va decidir parlar públicament perquè la vergonya "havia de canviar de bàndol". I ho ha fet. D'haver d'escapar per la porta del darrere el dia de la instrucció, a entrar per la porta principal sabent que no ha fet res mal fet, i aconseguint així la condemna de Gordillo d'un any per agressió sexual. Una primera condemna que podria no ser l'única, ja que l'exdirector de Catalunya Ràdio encara té pendent un judici per agressió sexual, de la mateixa nit, a una altra treballadora.

Avui a El Balcó, Mar Bermúdez explica com ha viscut aquests dos anys: Com és denunciar a un dels periodistes més influents de Catalunya? Quins sentiments ha tingut durant el procés judicial? Com ha estat la recuperació personal i laboral? I quines emocions li desperta l'onada de Me Too que s'ha desfermat al món del periodisme català?

La influència de Pelicot

La Mar encara s'emociona escoltant-se aquell dia: "Penso en la força que vaig treure de no sé on". Va passar nervis, tot i que tenia el discurs ben meditat: "No he pensat mai que dit tant com en aquell moment". Ella donava la cara "després de dos anys de molt patiment" amb la incertesa de què passaria. El seu mirall va ser Gisèle Pelicot, de qui es va inspirar a l'hora de decidir que la vergonya havia de canviar de bàndol.

Aquest va ser un moment àlgid pel procés de la Mar. Va passar de sortir per la porta del darrere, amagada, durant la instrucció, a entrar per la porta principal i, a més, parlant: "Encara al·lucino, se'm fa estrany pensar que soc aquella persona i que vaig ser capaç de fer allò".

El procés: la por

La por va començar la nit de l'agressió. La Mar sabia que el que havia passat no estava bé, però on sap quan exactament va identificar que era una agressió, "probablement l'endemà, a teràpia". No havien passat ni 12 hores que la Mar va trucar la seva psicòloga, i ho va explicar a la seva família i amigues. Aquesta xarxa l'ha fet sentir com "una privilegiada" i el suport l'ha ajudat a superar tot el tràngol.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Quan decideix denunciar, després d'haver-hi pensat i assessorat, la por està en què passarà. La Mar acabava de començar la seva carrera professional i el fet de denunciar podia tancar-li moltes portes. "L'opció de denunciar també hi era", ha apuntat la Mar, però ella sempre ha "abanderat que s'ha de denunciar" i no hagués pogut viure en si mateixa si no ho hagués fet.

Després van venir els judicis als mitjans, amb columnes d'opinió destrossant-la i la por va tornar: "Quan posi la cara què em pot passar". Tot i això, va decidir fer-ho, perquè com va dir Pelicot, i han repetit desenes de periodistes catalanes: la vergonya ha de canviar de bàndol.

El procés: el trauma

Ara toca ser forta, però durant aquests dos anys no ha estat fàcil: "Em vaig perdre a mi mateixa, la meva vida es resumia en l'agressió". Durant aquests dos anys la Mar no ha pogut tornar a xafar una discoteca, ha estat aquest Nadal quan ha pogut sortir "com un suricata" vigilant que no hi hagués contacte amb ningú.

Tampoc ha pogut mantenir relacions sexuals. El trauma sexual és un tema que no s'acostuma a abordar, tot i que el pateixen la majoria de víctimes d'agressions sexuals. "Li preguntava a la meva psicòloga quan tornaria a tenir relacions i si seria capaç", ha recordat la Mar, perquè anar al sexe suposava "tornar a aquell moment, desconfiar, tenir por". Ha pogut i ho ha fet parlant i compartint la seva experiència com una manera "d'autoprotecció".

La força de totes

La Mar és una de les dones que ha iniciat aquest Me Too de periodistes catalanes sense saber-ho: "Aquell dia a la porta del jutjat no m'ho hauria imaginat mai". Ella, però, creu que no és valenta i que és "la força de totes les dones" la que l'està ajudant a anar endavant. És una sensació d'emoció, però també de vertigen.

La xarxa que s'ha creat, ha subratllat la periodista, no hagués estat possible sense les generacions anteriors i els canvis que han fet amb les eines que han tingut: "Gràcies a la seva lluita he pogut identificar i denunciar, i que el meu cas hagi ajudat a trencar silencis".