Cristóbal Garrido: “Desconfio dels artistes que diuen que no han menjat merda”

Barcelona

Cristóbal Garrido, artísticament conegut com a Sharonne, va iniciar la seva carrera quan era jove i des de llavors ha participat en diversos projectes artístics. Entre tota la seva trajectòria trobem que va guanyar la segona edició de Drag Race Espanya, va participar al Benidorm Fest i actualment està al Teatre Tívoli actuant al musical 'Priscilla, Reina del Desierto'. Cristóbal Garrido, connecta el seu Llapis de Memòria.

Comença el Llapis de Memòria de Cristòbal Garrido, inevitablement, parlant de la Sharonne, el seu personatge drag que l'ha portat a triomfar, "la Sharonne per mi és un personatge, és el filtre de bellesa per poder cantar les cançons davant un públic", "qualsevol artista que digui que no ha menjat merda no me'l crec".

Sona 'If I Could Turn Back In Time' de Cher, per a ell, la Cher és la millor artista del món. La primera vegada que la va veure va ser a un programa presentat per la Júlia Otero, i després per la Isabel Gemio, 3x4, i des de llavors es va enamorar de la seva música, de fet, va anar corrent fins a la botiga de discos per comprar el seu disc, però no el tenien. “És una senyora que crec que té una imatge meravellosa, no ha hagut de recórrer a altres coses per donar la nota i fer-se veure, és una tia estupenda i molt propera amb el món dels fans”. “Té una trajectòria impol·luta tant al cinema com a la música”.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Ha explicat com una vegada va estar a punt de conèixer a la Cher, “a una època de la meva vida he estat ballarí de televisió, una vegada em va tocar un coreògraf que em va dir de fer un acompanyament per la Paulina Rubio, no hi vaig poder anar i després els meus companys em van dir que estava la Cher”.

En relació amb els seus primers contactes amb el món de la música, quan ell era a Sabadell, ha narrat que “a casa meva, la meva família és de Màlaga i les meves germanes escoltaven la Pantoja, els meus pares flamenc i jo no em sentia identificat. El meu pare treballava a la caixa Sabadell del moment i li donaven discos, i com que era petit era el que jo escoltava. Jo estalviava i em comprava casettes”. Des de ben petit, quan vivia a Sabadell, ja tenia clar que es volia dedicar al món del teatre i l'espectacle, “era molt tranquil, Barcelona era molt llunyà per a mi, tinc molt bons records perquè vaig ser molt feliç a l’escola”, “a casa eren molt pro de que jo fes teatre, mai m’ho van prohibir. Des de petit a casa ja feia espectacles per la meva família, i quan acabava el curs ens ajuntàvem un grupet de 3-4 i fèiem una obra per la classe”. “L’altre dia hi havia una persona que va penjar una Storie de Priscilla, molt ben feta, que va gravar la salutació final amb molt bona qualitat i vaig pensar, ostres, si m’arriben a dir de petit que hauria fet Priscilla no m’ho hauria cregut”, puntualitza l'artista.

Sona 'True Colors' de Cindy Lauper, una artista defensora del col·lectiu, que va quedar relegada de l'èxit de Madonna, afirma Garrido. Aquest tema el canta a 'Priscilla', el musical on està treballant actualment, “a l’armari de la meva habitació, obries la porta i tot eren fotos de la Madonna, però amb els anys he entès que en aquell moment la Cindy i la Madonna s’estaven barallant per la corona”, “amb el temps s’ha demostrat que la Cindy Lauper és millor intèrpret. Cindy Lauper és més gustosa de cantar”.

Sona 'As If We Never Said Goodbye' de Glenn Close. Explica com Sunset Boulevard és el seu musical preferit, de fet, quan estudiava teatre, es va estrenar el musical a Nova York, i al no poder-hi anar presencialment va ratllar el CD de tant escoltar-lo. Anys després el va poder anar a veure a Londres i narra com va estar plorant al tenir Glenn Close tan a prop. “És una pel·lícula que es va fer fa uns anys que va redefinir el look de les drags, i en aquell moment, amb aquesta pel·li es van establir les bases del que serien les drags amb aquells grans looks que van començar als 90”, “narra un viatge molt maco, que també és metafòric”.

Va ser dels primers inscrits a l’escola de teatre de Sabadell, precisament va ser a la ciutat del Vallès Occidental on es va començar a formar en el món artístic, anys després va passar a Barcelona per acabar d'estudiar, “vaig començar a Sabadell. Vaig venir a Barcelona per continuar els estudis de dansa”. “No he estudiat mai música. Quan canto ho faig des del punt del personatge, mai faria alguna cosa des del punt de vista del Cristóbal, qui canta és la Sharonne, i no en Cristóbal". “M’agrada molt que facin musicals actors que canten, més que cantant”.

Parla de com, per actuar a 'Priscilla', va haver de passar per un càsting abans de res, “per començar, no soc cap estrella. A la vida t’ho has de currar tot molt.”

Continua el Llapis de Memòria de Cristóbal Garrido amb ‘New York’ de Liza Minnelli, la primera cançó que va cantar a unes proves per accedir a una feina. També, considera que Minnelli mereix tenir un biopic per la seva vida de diva. “A cada concert fa les mateixes cançons, però les interpreta diferent”. “Vaig tenir la sort i la desgràcia que a l’últim concert que va fer ella; una amiga em va dir que em regalava una entrada per anar a veure a la Liza Minnelli i li vaig dir que no. Ara que soc més gran dic rotundament que no a aquella resposta que li vaig donar, sempre hem d’escollir les experiències, vaig perdre l’oportunitat de veure la Liza Minnelli en directe”.

Aquesta cançó va ser la primera cançó amb la qual el personatge de la Sharonne va acabar de néixer, “va ser la primera cançó que vaig cantar com a Sharonne cantant”. “Sharonne ve de diferents llocs. Primer, és un nom que m’agrada molt. De petit hi havia una companya de l’escola que es deia Sharonne i era filipina. Soc molt de recordar coses per les sensacions, aquí era molt difícil veure gent d’altres països, vaig dir ostres, què maca i diferent a la resta. Després, el meu primer nòvio era francès i em va dir que perquè no 'afrancesava' el nom i li vaig afegir la doble 'n' a Sharonne”, afirma l'artista.

Amb 'Wind Beaneath My Wings' de Bette Midler, cançó la qual forma part de la banda sonora de la pel·lícula 'Beaches', destaca el gran talent que té l'actriu. Explica que aquí no ha destacat especialment per la seva música però que amb els anys s'ha convertit en una icona gai, es considera molt fan d'ella. “És una actriu perfecta, et fa un drama i jo acabo plorant; et fa una comèdia, i em fa un riure impressionant, i és una gran cantant”, “per preparar-me per 'Priscilla', vaig tirar molt del meu background ‘Midlerià’. Sempre tiro de Bette Midler perquè és una màster”.

A partir d'aquí, ha tractat com va sortir de l'armari i les seves primeres experiències en relació amb el col·lectiu LGTB, “com que jo vaig començar a fer teatre molt jove... estem parlant d’una altra època, en aquell moment no li donava importància si m’agradava una cosa o una altra fins que vaig començar a venir a Barcelona a estudiar”. “Els amics que vaig començar a tenir a l’escola de dansa i teatre, comences a sortir i comences a obrir els ulls. Tenia un gran grup d’amigues lesbianes que em van portar per primera vegada a conèixer l’ambient”. "Als 19 anys va ser quan vaig començar a sortir per l’ambient i vaig conèixer un noi, aquí va ser el primer moment". “Vaig conèixer un noi, qui va ser la meva primera parella, i a casa ho vaig dir de la manera més natural. A casa va ser fatal, els meus pares s’ho van prendre malament. Amb el temps es van relaxar i van conèixer les meves parelles”, narra Garrido.

Moltes vegades el món de l'espectacle és un món dur, i els personatges et poden portar disgustos, en preguntar-li sobre si la Sharonne li ha portat algun disgust afirma que no, però puntualitza que “sí que és veritat que un personatge se’t pot menjar”. “Tenia clar que les coses com jo les vull, és molt difícil que me les faci algú, per això les faig jo directament”. També ha explicat com també té una faceta relacionada amb el cinema, “vaig tenir una època on volia ser director de cinema, una manera que tenia de fer-ho era tenir el meu equip i fer curtmetratges, de fet hem guanyat premis i tot. Sobretot m’agrada el terror”.

Una de les artistes més grans per a ell és Whitney Houston, i ha escollit ‘Greatest Love of All’, cançó que el trasllada a quan ell estudiava jazz i la professora els feia moure lliurement per tota la sala. “Era molt fan de la Whitney, a títol pòstum s’ha convertit en algú que ha passat a la història, no només de la música, sinó del món”, “amb els meus amics dèiem que se’n sortiria, però no va passar i és algú que m’emociona molt”.

Per altra banda, els artistes poden patir molt pel que fa a la seva autoestima i salut mental, així explica Cristóbal Garrido la seva experiència, “d’autoestima vaig bé, però he fet treball, quan era jove, primer el rebuig de casa, després vaig tenir un accident amb 19 anys i vaig passar una operació forta, i vaig passar com un moment posttraumàtic i una persona em va ajudar a posar fil a l’agulla i ara, afortunadament, fa anys que no estic malament”. “No estic ‘in love’. Hi ha un abans i un després de ‘Drag Race’, a vegades conec gent que em reconeixen i de cop i volta es tallen. Ara soc accessible”, diu.

Fins al 18 de gener, en Cristóbal està actuant al Teatre Tívoli amb el musical ‘Priscilla’, i una de les cançons que formen part de l’obra és ‘It’s Raining Men’ de Weather Girls, una de les cançons que millor representa el col·lectiu LGTB, segons la drag queen. “M’encanten molt les veus negres i aquesta cançó doncs imagina’t”, “aquesta cançó m’ha acompanyat tota la vida. Ha sonat a tots els orgulls, és un himne que representa moltes coses”. Ha explicat com l'any passat va ser convidat a un pride a una localitat de Màlaga, “Competa és un poble molt petit de Màlaga i em va trucar l’Ajuntament d’allà perquè hi anés. Em sorprèn que un poble tan petit faci aquesta festivitat, encara que tinguin molt poca població LGTB. Em van passar fotos d’un pride i veus homes heterosexuals a la carrera de tacons”.

Finalitza el Llapis de Memòria amb ‘Aire’ de la mateixa Sharonne, cançó amb la qual va participar al Benidorm Fest i va aspirar a representar Espanya al Festival d'Eurovisió l'any 2023, de moment no tanca les portes a tornar a presentar-se al festival alacantí.