Conviure amb una discoteca sota casa: Nou Barris es rebel·la, Gràcia segueix lluitant

Barcelona

Fa dies que els veïns del barri de Porta, a Nou Barris, enganxen cartells al carrer. "Som un barri tranquil. No sala de festes" s'hi llegeix. L'última discoteca de Nou Barris va tancar fa quaranta anys. Ara, hi obrirà una sala de festes amb restaurant que la gent del barri no vol.

A Barcelona hi ha 68 discoteques segons l'últim estudi de la Federació Catalana de locals d'oci nocturn (FECASARM). D'aquestes 68, la majoria estan a l'Eixample, Ciutat Vella i Sant Gervasi, entre 15 i 20 per districte. I on no n'hi ha cap és a Sant Andreu i a Nou Barris almenys fins ara. A Gràcia n'hi ha només quatre, però una d'elles ha estat el mal de cap dels veïns durant més de 30 anys. Avui a El Balcó hem parlat amb dos veïns d'aquests locals, un que pateix pel que vindrà i l'altre que fa anys que hi lluita. I també amb FECASARM i la comissionada de nit de l'Ajuntament de Barcelona per saber les seves propostes.

Mantenir els 40 anys sense discoteques

Un d'aquests veïns és l'Agustín Martínez, que viu només a sis metres del local on hi haurà la sala de festes amb restaurant, al 75 del carrer Pintor Alsamora. “No volem que s’obri la discoteca. No volem negocis que trenquin la tranquil·litat de quan arribem a casa” ha defensat Martínez, president de l’Associació de Veïns de Porta.

Entre les preocupacions dels veïns, hi ha els incidents i el soroll que una discoteca pot comportar en un barri residencial com Porta. També possibles baralles i incivisme. “No som una zona d’oci. Volem que ens expliquin detingudament el projecte” recorda Martínez.

En declaracions a El Balcó, la comissionada de nit de l’Ajuntament de Barcelona ha reconegut que si el local de Nou Barris té llicència, obrirà: “De cap manera es pot prohibir instal·lar una activitat en un lloc on està permès”.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

40 anys lluitant

A Gràcia, a la cruïlla entre els carrers de Providència i Ca l'Alegre de Dalt, els veïns fa gairebé 40 anys que lluiten per tancar la mítica KGB, ara Draco. "Acaben havent-hi destrosses, es pixen a les porteries i hi ha moltes baralles", ha explicat en Miquel Colomer. Des de l'associació de veïns porten més de 30 anys lluitant per tancar aquesta discoteca, que ara han descobert que fa tres anys que no paga el lloguer.

Colomer s'ha mostrat positiu: "No es pot dir mai, però sembla que la cosa es podrà acabar tancant". Està previst que el 19 de febrer, la propietat, Núñez i Navarro, podrà desnonar la discoteca.

Tant als veïns de Nou Barris com als de Gràcia, Zapata els ha dit que tenen les portes obertes de l’Ajuntament per adreçar-hi qualsevol queixa.

L'oci, necessari

Des de l'ajuntament, la comissionada de nit a l'Ajuntament de Barcelona, Carmen Zapata, ha apuntat com és de necessari l'oci nocturn regulat: "No tenir-ne provoca una ocupació desendreçada i tensionada de l'espai públic". A Barcelona hi ha més de 400.000 joves, ha explicat la comissionada, i han de "tenir opcions de lleure i oci". A més, ha afegit Zapata, obrir un local d'oci nocturn no és fàcil, "s'han de passar moltes inspeccions i no tenir emissió de so".

El problema radica, per tant, en el carrer. Per part de l'Ajuntament, el que es fa és fer-se corresponsable amb la Guàrdia Urbana i els propietaris dels locals, fent intervencions al carrer, sobretot, quan es buida el local i en els districtes amb més discoteques, per "perjudicar el menys possible a la convivència i descans dels veïns". En aquest sentit, Zapata ha assenyalat que cal "no només prevenció i seguretat", sinó també civisme.

Aïllament dels habitatges

Des de la patronal de l'oci nocturn (FECASARM), el secretari general, Joquim Boadas, ha defensat que el sector de l'oci nocturn és un sector empresarial "com qualsevol altre" i que, com a tal, tenen "el mateix dret a llibertat d'empresa" sempre que es complexi la normativa. Per ell, cal preservar l'oci nocturn legal a Barcelona, que en els últims anys "ha anat minvant".

Les solucions per millorar la convivència de FECASARM passen per "insonoritzar el focus receptor", és a dir, els habitatges que envolten la discoteca. Boadas ha proposat una inversió en subvencions perquè es puguin aïllar millor els pisos i així "absorbir fins a 10 decibels". A banda, també ha reclamat que es facin més campanyes de civisme i conscienciació, que no sigui una cosa puntual, sinó continuada, ja que creu que els problemes que hi ha es deriven d'un "problema d'educació".