Marcel Barrena: “He tingut sort amb les coses que m’han anat malament”

Barcelona

La pel·lícula 'El 47', dirigida per Marcel Barrena, ha estat un dels fenòmens cinematogràfics de l'any 2024 que ha trencat esquemes, aquest mateix llargmetratge ha portat el director a ser nominat al Premi Goya al millor guió original i als Premis Gaudí al millor guió i també al de la millor direcció del 2025. Marcel Barrena engega el seu Llapis de Memòria.

Comença el Llapis de Memòria de Marcel Barrena, amb 'Moonlight Shadow' de Mike Oldfield, una cançó insuperable que li recorda a la seva infantesa. "Em recorda a quan era petit i no hi havia CDs, hi havia cassets a casa meva i és la cançó que més vaig escoltar de petit", "és la cançó dels dies de pluja de casa meva, de la meva infància que tampoc va ser massa modèlica i perfecta, però així com el cinema, les cançons m'ajudaven a estar millor, i aquesta és una de les cançons que m'ha acompanyat fins ara". Explica que el Marcel petit no difereix massa del Marcel adult, "he tingut molta mala sort en algunes coses, però molt bona sort en altres, tot molt balancejat. Aquest any ha sigut complicat a nivell personal però extremadament bo a nivell professional".

Des de petit tenia clar que volia fer cinema, cosa que li ha donat molta força per continuar endavant i enfrontar les coses bones i dolentes.

Es va inspirar i enamorar del món del cinema amb el gran cinema americà, "Spielberg, Joe Dante... tota aquesta escola de cine fantàstic d'E.T., Regreso al Futuro, Indiana Jones... aquestes grans pel·lícules dels 80 són les que a mi m'han fet", "la realitat, i és el que jo he intentat fer amb la meva feina, és fer pel·lis que arribin lluny, que serveixin per fer coses, que siguin llum".

"Quan era molt petit i feien les representacions de teatre jo deia: 'vull ser actor'. Ara que tinc la sort de treballar amb actors molt bons, veus que és una cosa amb què es neix, has d'estudiar molt, has de practicar molt però és un talent". Afirma que amb el temps es va adonar que la faceta d'actor no era la més adequada per a ell.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Barrena va arribar a entrar a la universitat, a la Blanquerna, gràcies a molt esforç per part seva com de la seva família, "em va costar moltes pizzes, l'esforç de la meva àvia, dels meus pares i alguna beca que també vaig tenir la sort que la Blanquerna tingués la gentilesa d'ajudar-me amb això". "Casa meva era una casa pintoresca, funcionava diferent, diguem que m'ho he guanyat i treballat jo. Tenia sort que tenia clar el que volia fer i això em va crear una cuirassa molt forta". Explica que ha estat un noi fet a si mateix.

Ha parlat sobre una anècdota sobre què passa quan guanyes un Gaudí: "quan guanyes un Gaudí et conviden a la llotja del Barça, quan el Bartomeu era president del Barça, i en el moment del besamans, ens vam quedar així com penjats i li vaig dir: 'què puc fer algun dia per entrenar i provar amb l'equip?', llavors ell no ho va entendre i es va amoïnar molt, va passar un moment de 'merda, què li dic a aquest sonat?'".

Sona 'És caprichoso el azar' de Joan Manuel Serrat juntament amb Noa, un tema que al director li recorda i la defineix com a 'cinema'. A més, afirma que en un futur li agradaria poder rodar aquesta pel·lícula, "veig una pel·lícula que vull fer, encara no estic preparat, però és la pel·li que vull fer. La vaig escriure fa uns anys, però no estava preparat", "és una cançó molt important per a mi perquè vaig estar molt temps escrivint aquella història que al final vaig guardar".

El director no coneixia aquesta cançó, i en escoltar-la, es va obrir un món de sensacions dins seu que li va donar les forces per voler rodar aquesta futura pel·lícula.

Com ja ha esmentat, Marcel Barrena va començar com a repartidor de pizzes, "les primeres pizzes les repartia caminant i amb la bicicleta perquè no tenia carnet, un cop ja el tenia em van deixar agafar la moto però la vaig acabar deixant perquè un company meu de futbol va morir a un accident i també vaig tenir una filla i vaig dir que s'ha acabat la moto". En relació amb això, s'ha posicionat sobre les persones que demanen menjar a domicili quan plou, "em sembla malament, jo he repartit pizzes nevant. Hem de desenvolupar coses d'empatia cap a la gent que fa les feines que tu no voldries fer, tot i que jo tenia la fortuna de ser un nen de 19 anys amb un somni, i això em permetia fer coses, no era un desgraciat, les condicions ara d'aquesta gent són pitjors", diu Barrena.

També ha esmentat com les escoles de cinema són molt cares i com no hi ha lloc per tothom dins la indústria, "no arriben els que tenen més talent, això ho tinc molt après, tenir talent no és una garantia, perquè si tu tens una família i problemes no et permet seguir allà, i hi ha gent que renuncia al seu somni". "Mai he tingut la sensació que fos el millor de la meva promoció, però durant molts, molts, molts anys, uns 20 anys, vaig ser l'únic de la universitat en fer una pel·li, i ara en porto unes quantes". Narra com a ell la seva vocació el va salvar, "he tingut sort amb les coses que m'han anat malament", "quan una cosa m'ha anat molt malament, en aquell moment semblava que s'acabava tot, però aquesta cosa m'ha portat a una cosa molt millor, ja sigui en l'àmbit personal o en la feina".

Ha explicat com en un moment va caure un dels projectes en els que estava treballant, cosa que li va provocar una gran tristesa, "no es va fer una bona presentació per a una subvenció i no va sortir bé i em va provocar un 'bajón' important, allà pensava que s'acabava tot. I dos o tres dies més tard, amb aquell núvol que tenia davant, estava fent zàping i vaig veure 'Informe Robinson' que tractava com un home amb esclerosi múltiple volia fer un Iron Man, vaig trucar aquell senyor i vaig fer '100 metros', una pel·lícula que va ajudar molt i que em va canviar la vida". "Una mala notícia em va portar una de millor", puntualitza Barrena.

Continua el Llapis de Marcel Barrena amb 'Benvolgut' de Manel, la cançó que ell més ha escoltat mai, també, considera que té la millor lletra per explicar tot el que explica. "Aquesta cançó no la passo mai, no sé si musicalment és millor o pitjor, però a mi m'emociona, jo soc el benvolgut, sé perfectament el que està dient Manel a aquesta cançó". Per a ell, aquest tema és la gran victòria.

Tot i que Marcel Barrena està enfocat a fer pel·lícules, no descarta formar part d'una sèrie en un futur, "gaudeixo molt les sèries". "A aquesta cançó cada frase és millor que l'anterior".

També va treballar al programa 'Alguna Pregunta Més?', "vaig treballar molt poc temps a l'APM, perquè algú va tenir l'ocurrència de convertir-lo en un concurs, llavors la gent anava a un plató i el David Verdaguer preguntava als concursants, que havien de respondre amb frases conegudes del programa, va durar el que va durar, vaig estar com 3 mesos".

Amb el temps, va participar en el 'Segon Origen', pel·lícula de Bigas Luna però que va morir abans de començar amb el rodatge i és Carles Porta l'encarregat de continuar amb el projecte, "ell va tenir la valentia de contractar-me com a guionista".

"Jo tinc la sort de poder tirar endavant els projectes que a mi m'interessen", "necessito tenir la implicació i el control, perquè són coses molt personals que al rodatge també canvien". Ha puntualitzat com els projectes depenen de molts factors, i que d'un moment a un altre pot canviar qualsevol cosa del guió o del rodatge. "Una pel·lícula, sigui bona o dolenta, és una successió de molts miracles", "una pel·li no és el guió, el guió és un pas més del que serà la pel·li", afirma el cineasta.

'39' de Queen és una cançó molt infravalorada del grup segons Barrena, puntualitza que aquest tema ha quedat secundari dins la formació de Freddie Mercury, cosa que no entén, a més, ho relaciona amb la seva vida, ja que el guionista diu que ell sempre ha estat un dels secundaris.

"Quan era el petit tenia la fantasia de guanyar la medalla de plata i no la d'or. M'agradaven els secundaris, no sé per què". "M'emociona molt aquesta cançó tot i que la lletra sigui de ciència-ficció, i la melodia m'encanta". Aquest tema que no el canta Freddie Mercury el recomana molt.

"Un mal secundari pot arruïnar una pel·li, els actors són fonamentals", "els extres em posen molt nerviós però són fonamentals, i així ho vaig fer a 'Mediterráneo', on tots eren refugiats de Síria i l'Afganistan sense papers i vam aconseguir que treballessin amb nosaltres, amb sou". Ha explicat com el rodatge de 'Mediterráneo' ha estat el rodatge més impactant i difícil que ha fet, ja que les escenes que es donave a l'aigua eren del tot complexes.

Marcel Barrena defineix 'Que tinguem sort' de Lluís Llach com la cançó d'amor definitiva. "La cançó parla per si sola". "Un dels moments més bonics de la meva vida l'he tingut amb aquesta cançó. Sempre penso que si aquesta cançó s'hagués cantat en anglès seria un himne".

Barrena explica com els seus fills també són cinèfils com ell i com han vist totes les seves facetes i l'han acompanyat tant en els moments bons com dolents.

2024 ha estat un any molt important pel director barceloní, i la cançó 'La gent que estimo' d'Oques Grasses defineix molt bé com s'ha sentit Barrena durant aquest darrer any, afirma que cada paraula de la lletra que compon la cançó defineix exactament com s'ha sentit. "El primer cop que vaig escolta Oques Grasses em costava una mica, però vaig escoltar aquesta cançó i van començar a encaixar moltes coses al meu cap". La banda sonora de la vida de Marcel Barrena l'han escrit els Oques Grasses.

En relació amb 'El 47', afirma que "tot el que ha passat està fora de qualsevol imaginació". "El talent musical és una cosa que a mi em fascina, i com a fascinat per la música, que una pel·li meva pugui crear cançons, fetes per algú altre, em posa molt orgullós, perquè és com si les hagués escrit jo". El cineasta també s'ha mostrat crític amb les institucions, especialment per la poca destinació pressupostària al món de la cultura i al del cinema.

Conclou el Llapis de Memòria de Marcel Barrena amb 'El borde del mundo' de Valeria Castro, el director ha escollit aquesta cançó per posar punt final al programa perquè és aquest el tema que tanca la pel·lícula 'El 47'.