Cent municipis catalans continuen gastant més aigua del que marca el pla de sequera

Barcelona / Girona

Cent municipis catalans estan gastant més aigua del que marca el pla de sequera. Les restriccions s'han suavitzat molt, i fa un any hi havia el doble de pobles i ciutats consumint més del compte, però el govern va derogar el règim sancionador i ja no es posaran multes per aquests excessos. Les últimes dades, de l'octubre del 2024, mostren que hi ha 101 municipis que gasten més aigua del que permet el pla de sequera.

Tres d'ells són pobles de l'Alt Empordà que encara estan en emergència, la fase més restrictiva i severa: són Cadaqués, Llers i Santa Llogaia d'Àlguema. Altres pobles dupliquen i tripliquen els màxims permesos, com Pedret i Marzà, a l'Empordà on es consumeixen 660 litres per persona al dia, o Queralbs, al Ripollès, on se'n gasten 500. En total, a Catalunya hi ha 56 municipis on es gasten més de 300 litres per persona al dia, el doble del permès en fase d'alerta.

Fonts del Govern demanen posar en valor els esforços dels alcaldes per estalviar, i recorden que fa un any hi havia el doble de municipis gastant més del que toca. Demanen aquestes fonts que quedi clar que la sequera no es pot donar per acabada, i reclamen responsabilitat a tots els actors que puguin contribuir a estalviar aigua. Des de l'Agència Catalana de l'Aigua defensen que les ajudes per reparar fuites funcionen, i que els 130 milions d'euros d'inversió neutralitzaran els excessos a mesura que vagin acabant les obres.

Ampliar

Cerrar

Els alcaldes demanen recursos

Els pobles que continuen gastant més del que estableix la normativa apunten que és a causa de problemes estructurals en el clavegueram o per certes activitats econòmiques del municipi, que distorsionen les dades. Per exemple, a Sant Feliu de Buixalleu, un municipi de menys de 900 habitants de la Selva, asseguren que la xarxa de clavegueram, obsoleta i malmesa, provoca fuites constants. "La xarxa és molt extensa, perquè el municipi està repartit en diferents nuclis, i no sabem quins són els punts conflictius on es perd aigua" assegura el seu alcalde, Xavier Santos. En aquest sentit, l'alcalde demana més recursos per fer front a aquestes avaries, massa costoses pel pressupost de l'Ajuntament.

En altres municipis, el problema és degut a les activitats industrials, com per exemple a Santa Llogaia d'Àlguema, a l'Alt Empordà. Amb 400 habitants, gairebé duplica el consum d'aigua permès en situació d'emergència. Segons l'alcaldessa, Mireia Pimentel, la zona industrial del poble consumeix molta aigua. "Les dades de l'ACA només tenen en compte el nombre d'habitants i per res els usos industrials, és per això que les nostres dades estan totalment desvirtuades" assegura l'alcaldessa. En una situació similar es troba Santa Pau (la Garrotxa), perquè té en el seu territori una fàbrica de iogurts artesans; i Pedret i Marzà (Alt Empordà), en aquest cas, per l'activitat d'un centre de tractament de residus.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Els embassaments, a la baixa

Fa un any hi havia 116 hectòmetres cúbics als pantans dels rius que neixen i desemboquen a Catalunya, i ara n'hi ha 235, més del doble, però els tècnics adverteixen que la sequera encara no s'ha acabat, i que fins als embassaments no freguin el 70% no podrem estar tranquils. I, ara mateix, els tenim al 33%. L'embassament de Darnius està al 17%, el de Riudecanyes al 23% i el de Siurana al 9%. Són, ara mateix, els punts més crítics tot i que tots tres pantans estan molt millor que ara fa un any.