Un dels últims maquis d'Espanya ha reclamat a l'estat 1 milió d'euros com a víctima del franquisme

Barcelona

96 anys és l'edat d'un dels últims maquis que queden vius a tota Espanya. És Joan Busquets qui ha tornat des de França a Catalunya per reclamar un milió d'euros d'indemnització a l'estat com a víctima del franquisme. En Joan té la memòria clara, no només del seu temps com a guerriller antifranquista al batalló Marcelí Massana, sinó també dels 20 anys i sis dies que es va passar en una presó valenciana rebent tortures, maltractaments i, sobretot, passant fam.

És precisament per aquest període entre el 1949 i el 1969 que en Joan reclama a l'estat una indemnització d'un milió d'euros com a víctima del franquisme, ja que encara arrossega les lesions físiques d'aquella etapa pres per rebel·lió militar, bandidatge i terrorisme.

Una vida destrossada

La reclamació no ha arribat fins ara, ha explicat en Joan, perquè és "la primera vegada a la memòria democràtica que reconeixen els guerrillers". Ara han obert aquesta possibilitat, tot i que no confia en aconseguir res, ja que en "lletra petita" apareix la reparació com a simbòlica i la seva condmena, es queixa "no va ser simbòlica, va ser de veritat".

A banda d'això, no hi ha quantitat de diners suficients per reparar tot el que Busquets va viure aquells 20 anys que assegura que li van destrossar la joventut i la vida: "Jo no vendria aquests 20 anys per un milió d'euros i als meus companys afusellats no els pots tornar la vida".

7300 dies de fam i una fuga

A San Miguel de los Reyes no hi havia repòs, només extermini i la fam, ha recordat en Joan, era "el pitjor". Hi havia maltractes i càstics injustos cada dia, però el que més recorda és passar fam i a la gent morint de tuberculosi.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Ell, combatiu de naixement, no es va deixar doblegar i va decidir aprendre música per poder tenir doble ració de menjar. "Vaig estudiar solfeig i després vaig aprendre a tocar un instrument", era el trombó de pistons. Feia concerts i així es distreia del malson que havia de viure. També va haver de fer treballs forçats: "Treballava set hores per comprar quatre moniatos per menjar".

Fins que un dia va dir prou i la seva disconformitat i el seu desig de llibertat va portar-lo a intentar fugar-se. Va aconseguir saltar el mur, però amb la mala sort que va caure i es va trencar una cama. Els guàrdies el van agafar i va acabar tancat una setmana en una habitació sense llit: "Vaig estar set dies a terra en ple hivern i amb ferides greus". Finalment, van aconseguir que el portessin a un hospital, on el van operar de la cama, però tant temps sense cures li va afectar i va tenir una ferida supurant durant 50 anys.

La guerrilla

La presó va venir després de la lluita per les muntanyes del Berguedà. En Joan tenia menys de 20 anys quan va entrar al batalló d'en Marcelí Massana. Ho va fer quan Massana va anar a parlar-los a alguns catalans a França de la seva tasca. Va ser aleshores quan en Joan va decidir que "podia fer alguna cosa més contra el règim". Ell mai havia agafat un fusell, n'estava en contra, però "contra aquella gentola no es podia fer res més; si hagués escrit un article, m'haurien afusellat i ja està".

L'ambient recorda, era bo, no hi havia por, només "entusiasme" entre tots ells. Dormien de dia amagats al bosc i de nit es movien amb 40 quilos a l'esquena. En Joan ha assegurat que no li hagués tremolat el pols si hagués hagut de matar algú en defensa pròpia, però el que mai hauria fet, ha apuntat, és assassinar. Ni ella, ni els altres: "No era la nostra manera de ser". Els maquis, ha subratllat, eren "defensors que lluitaven contra el règim franquista, els colpistes i tot aquell sistema".