Educació vol posar fre al creixement descontrolat de l'oferta privada d'FP online

Barcelona

El departament d'Educació vol limitar i corregir l'actual oferta privada per fer estudis d'FP a distància. Un sector que no existia fa una dècada, però que el curs 2022/23 sumava 66.270 alumnes matriculats a algun centre autoritzat per la Generalitat de Catalunya. Estudiants que no són només persones residents a Catalunya sinó que es connecten per seguir les seves classes des de diferents comunitats autònomes, com ara Andalusia, Galícia, Euskadi, Astúries o Balears, entre d'altres.

L'equip que dirigeix Esther Niubó és molt conscient que aquesta oferta ha crescut de manera descontrolada en els darrers anys, i per això, segons que han pogut confirmar SER Catalunya i El País, estan treballant en el text d'un decret que fixarà una regulació més exigent per aquests tipus de centres i que permetran segons fonts d'Educació, "avaluar l'actual oferta, millorar-la i corregir les mancances" i alhora "adaptar-la a la nova llei d'FP que exigeix incrementar les hores de formació pràctica dels alumnes de formació professional en centres de treball".

La inspecció, incapaç de garantir la qualitat de l'oferta

El govern ja va intentar l'anterior legislatura establir una regulació més restrictiva per l'oferta privada d'FP a distància, després que alguns Inspectors advertissin que no tenien possibilitats reals d'assegurar la qualitat de la formació que reben els alumnes "des d'altres comunitats autònomes i fins i tot des de l'estranger".

"Jo com a inspector", explica Joan Lluís Espinós -inspector ara jubilat i director general d'FP entre els anys 2018 i 2021- "als centres que feien FP a distància no m'assabentava de res. No tenia cap control, i no podia fer seguiment ni de quan feien els exàmens, ni de si tenien controlats als alumnes que tenien a altres punts de l'estat, ni de quin acompanyament tenien aquests estudiants mentre feien les pràctiques. I això és greu perquè tots aquests estudiants obtenen un títol avalat per la Generalitat i la inspecció no pot garantir que realment en sàpiguen".

Corrobora aquesta denúncia de descontrol el responsable d'FP de la UGT, Jesús Martin que recorda que el cos d'inspectors de la Generalitat no té prou personal -segons dades d'Educació l'actual plantilla és de 248 inspectors que han d'atendre prop de 5500 centres presencials- i que el seu àmbit d'actuació queda restringit a Catalunya. "Aquest és un dels forats més greus. Un inspector d'aquí no pot anar a una altra comunitat, malgrat que allà hi hagi alumnes adscrits a Catalunya. I tampoc s'han establert acords amb les inspeccions d'aquests territoris, perquè siguin els seus inspectors els qui facin aquest seguiment".

Únete al canal de WhatsApp de la SER

El nou decret normatiu, que el govern vol aprovar abans que acabi aquesta legislatura, obligarà aquests centres a fer els exàmens finals presencials en espais ubicats a Catalunya, i no com passa ara, que tant les classes pràctiques com els exàmens finals es fan a espais llogats per tot l'estat. I establirà també una proporció màxima entre el nombre de grups a distància i presencials que pot tenir cada centre en algunes especialitats, com ara les de l'àmbit sanitari.

Un únic centre concentra 44.000 alumnes procedents de tot l'estat

Segons les dades del Ministeri d'Educació i de la Generalitat analitzades per SER Catalunya i El País, el curs 22/23 al conjunt de l'estat hi havia 117.912 persones fent FP a distància en algun centre privat. El 56% de tot aquest alumnat estava matriculat a un centre autoritzat per la Generalitat de Catalunya. I un institut online en concret, Ilerna Lleida concentrava 44.159 alumnes, 10.055 de grau mitjà i 34.104 a grau superior.

Ilerna no ha volgut respondre les preguntes d'aquesta redacció respecte de la procedència dels seus alumnes, però a la seva web oficial garanteixen que per fer els exàmens es desplacen "a totes les províncies espanyoles", i que "visquin on visquin", els alumnes tindran una seu a prop per fer aquestes avaluacions presencials. L'any 2019 la firma va llogar espais a hotels de 50 ciutats de tot l'estat per fer els exàmens finals del mes de maig.

Les xifres d'aquest centre dibuixen una situació gairebé de monopoli del sector de l'FP a distància a Catalunya. Per darrere dels seus 44.000 alumnes, el següent centre privat català que concentra més alumnes en la modalitat a distància és IFP Planeta, que el curs 22/23 comptava amb 4.971 alumnes en la modalitat a distància, repartits entre els dos instituts que té a L'Hospitalet i a Barcelona. En tercera i quarta posició trobem Stucom, amb 2.572 alumnes a distància també repartits en dos centres, i el Centre d'Estudis Catalunya, amb 2.336 alumnes matriculats en la modalitat online.

Educació ja va intentar endreçar el sector fa tres anys

La normativa que prepara el govern i que vol aprovar en aquesta legislatura, copia fil per randa les restriccions i les exigències que el govern ja va intentar aplicar fa tres anys als centres privats autoritzats per la Generalitat per fer formació professional a distància. El departament, llavors dirigit per Josep González Cambray, va aprovar l'octubre de 2021 l'Ordre EDU/193/2021, una normativa que en la seva exposició de motius explicava que buscava "garantir la qualitat" d'una oferta que ja estava disparada en aquell moment, exigint que tant les pràctiques com els exàmens finals d'avaluació es fessin a Catalunya.

La norma la va impulsar el llavors Director General de FP, Joan Lluís Espinós, que abans havia treballat com a Inspector d'Educació i havia constatat que l'oferta online creixia sense cap control i sense que la inspecció pogués comprovar i garantir la qualitat de la formació que s'impartia. L'ordre, explica Espinós, es va pactar amb tots els centres privats "llevat d'Ilerna, que s'hi van posar totalment en contra". A més d'exigir que les classes pràctiques i els exàmens finals es fessin a Catalunya, també recollia l'exigència que tot el professorat contractat per impartir la formació tingués la titulació requerida i "una relació laboral lícita" amb els centres. La norma no va arribar a tenir efecte perquè l'octubre de 2023, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la va anul·lar, a instàncies del grup Ilerna, per un defecte de forma.