David Seijas: “Es va haver de morir el meu pare perquè comencés a viure jo"
El sommelier de ElBulliFoundation ha passat pels micròfons del Llapis de Memòria
David Seijas: “Es va haver de morir el meu pare perquè comencés a viure jo"
58:42
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1729258738288/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Barcelona
El 'Llapis de Memòria del sommelier David Sejas ha obert amb 'Sultans of swing' de Dire Straits, "una de les cançons i solos de guitarra que encara canto nota per nota", diu. A Seijas li agrada molt tocar la guitarra i la forma que té de tocar-la el Knopfler li encanta: "La toca a dits i és molt únic, és música que també em va ensenyar el pare".
Aquest any en David ha publicat el llibre 'Confessions d'un sommelier' on parla de la seva passió, els vins i les seves addicions. Un llibre, en paraules de l'autor "molt valent i que pot ser teràpia per a molta gent".
Sona 'Where is my mind" de Pixies, una de les cançons que formen part del disc 'Surfer rosa' que els Pixies van gravar l’any 1988 i que, amb el temps, s’ha convertit en un himne per tots aquells que alguna vegada ens hem sentit perduts o desorientats. Seijas ha explicat que Pixies és un dels seus grups favorits i la cançó 'Where is my mind' fa que es faci aquesta pregunta sovint.
"Poder tornar a tastar i escupir és la meva victòria. Si tastem vins de 1000 euros tinc la gran sort de pensar: "Jo ja m'ho he begut tot", així que et tasto i t'escupo", confessa Seijas.
També ha sonat 'Smells like teen spirit' de Nirvana: "Em va marcar l’adolescència, sobretot el Kurt que sense estudiar música, componia cançons senzilles. Va trencar amb el virtuosisme del rock de l’època. Em va deixar en xoc la seva mort i sempre 'he preguntat què hi ha al cap d’algú que se suïcida".
"Em fascina la mort prematura perquè, per desgràcia, molts de nosaltres que hem estat addictes, ens ha passat pel cap el suïcidi. El meu pare tenia un càncer fulminant i no podia triar viure o morir i jo, en canvi, ja estava mort en vida.
Seijas té bons records de la seva infància al poble i vol que els seus fills també en tinguin. "Jo de petit era un puto baby gourmet. Era del morro fi, no hi havia diners, però menjàvem molt bé, molt suculent. I el llegat que ens hauries de deixar és aquella cassola de l'àvia enlloc de diners. De petit era molt refinat i a casa el llenguado era fantàstic i a casa de l'àvia no hi havia manera fins que vam descobrir que l'àvia comprava peix congelat i per això no m'agradava. Avui dia anem a restaurants i no hi és el xef, perquè tenen 35 restaurants pel món i no hi són. En canvi, en Ferran es passava el dia a El Bulli, es feia fotos amb tothom i la gent sortia d'allà trempant".
Al 'Llapis de Memòria' del sommelier ha sonat 'Riders on the storn' de The doors. Seijas explica com "aquest tema et transporta a la tempesta". A l'Escola d'Hostaleria de Girona es va enamorar del vi per primera vegada i ja a l'últim any d'escola, s'havia tret el curs oficial de sommelier que el va acabar portant fins a El Bulli.
“En arribar a la Cala Montjoi, tot va ser màgic"
"L’experiència va ser brutal, no només des de l'aspecte gastronòmic, sinó tot el conjunt", diu Seijas. La primera vegada que hi va menjar, recorda que el sopar li va costar 14.000 pessetes "els diners més ben invertits de la meva vida" i afegeix que "allò era molt més semblant a una funció de teatre que a un restaurant". Va ser en aquell moment quan El Bulli li va proposar treballar aquell estiu com a ajudant de sommelier, quan ell només tenia 18 anys.
En aquella època ja es coneixia tots els bars, clubs i discoteques de la zona. Vivia en un pis d'estudiants i va començar a jugar amb la cocaïna.
Sona 'Wish you where here' de Pink Floyd i Seijas es posa melancòlic "em recorda sobretot al meu pare, era un dels seus grups preferits" i afegeix que "és de pell de gallina per recordar gent que ens ha deixat, en especial el meu pare, però també el Juli Soler, director de El Bulli, que ens va deixar massa d’hora... amics que he perdut en un accident de cotxe, la meva cosina Lidia amb 19 anys".
A més, sobre aquesta qüestió, ha explicat que "un addicte busca excuses a tot arreu, però les morts tan impactants ajuden menys i és difícil veure la llum. Hem de conscienciar amb l'alcohol i el cotxe perquè nosaltres hem fet bestieses!".
Seijas ha explicat que després que Ferran Adrià decidís tancar El Bulli ell va tenir una recaiguda: "En aquella època tenia molts reconeixements", confessa. L'any 2016 va néixer el seu fill Pol i ell seguia enganxat a la cocaïna. La seva parella Bibiana l'ajudava molt i ell somiava en deixar-ho. No va ser fins a la mort del seu pare que va fer el clic per aconseguir-ho: “Es va haver de morir ell perquè comencés a viure jo", explica. Aleshores es va tornar a posar en mans d'un professional per deixar de ser addicte.
Sona 'The show must go on' de Queen. "Un grup que per mi lliga tres generacions: la del meu pare, en pau descansi, jo i el meu fill. Mercury és dels grans cantants que es menjava l'escenari i el títol encaixa amb l’època on som en què avui hi ets i demà no, i s’obliden de tu".
També ha sonat 'Under the bridge' de Red Hot Chilli Peppers: "El guitarrista és qui em va inspirar a seguir vinculat al món del vi i norendir-me". El sommelier ha compartit que "el guitarrista va ser addicte a l’heroïna, però se'n va sortir, i va tornar a tocar amb els RHCP. I si ell ho va fer, perquè jo no".
Per acabar, 'Killing in the name' de Rage Against: "Un dels temes més potents per repartir hòsties a tort i a dret que hi ha, un grup valent i amb molta crítica", acaba Seijas.