La gavina del "puto" Txékhov s'envola al Lliure
Julio Manrique s’estrena com a director del Teatre Lliure aixecant una nova versió del clàssic rus
NaN:NaN:NaN
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1728730119897/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Barcelona
Què en queda de l'ànima humana que Anton Txékhov va plasmar en una de les seves obres més famoses, 'La gavina', fa un segle i quart? Aquesta pregunta és el punt de partida de l'adaptació que han firmat Marc Artigau, Cristina Genebat i Julio Manrique al Teatre Lliure. "Com que és un clàssic, en queda molt. Perquè, al final, l'ànima humana no canvia tant en 200 anys. El que canvien son les formes, els contextos, les eines" diu Cristina Genebat en una entrevista al 'Tot és comèdia'. La també actriu interpreta un dels papers protagonistes d'una versió on es fumen porros, es fa anar el mòbil i els personatges conversen sobre nanotecnologia.
Argument
S’han fet moltes gavines a Catalunya, “però encara hi ha molta gent que no l’ha vist mai. Donem per fet que tothom sap de què va, doncs no és així”, diu Genebat. I de què va? Una actriu consagrada que s’està fent gran (Cristina Genebat) visita amb la seva parella, un famós escriptor més jove que ella (David Verdaguer), la finca familiar a la vora d’un llac. Allà viu el fill (Nil Cardoner) que vol ser dramaturg. La història comença quan el noi ensenya, amb l'ajuda de la jove aspirant a actriu Nina (Daniela Brown), una obra que ha escrit a la seva mare i ella el ridiculitza en públic. A la Gavina “els joves volen canviar el món, però passen més estona parlant del que no tenen que del que tenen. I els grans estan abocats a l’abisme veient que se’ls escapa la vida. I son profundament egoïstes”, diu Genebat.
Tap generacional
Un dels temes dels que volien parlar és el de fer-se gran en la professió d'actor "sobretot si ets dona. Hi ha una part de l'obra on ella (Irina, el personatge de Genebat) diu: jo els meus diners me’ls he de guardar perquè qui m’assegura que hi haurà papers per mi quan tingui 50 anys?. Volíem parlar d’intentar buscar el teu lloc quan ets jove i d’intentar mantenir-lo quan ets gran". Lligat a aquesta qüestió hi ha el debat sobre el tap generacional. En David Verdaguer, que també ha passat pel programa diu: "El tema del tap generacional se’ns pregunta sempre als actors, i som els únics que no tenim ni veu ni vot en això. Li haurien de preguntar al productor o director per què tiren sempre de l’actor que funciona. Crec que el guay és crear coses on hi hagi moltes edats, molts rangs perquè és un ofici de relleus generacionals". I Genebat afegeix: "Ens hem de cuidar entre nosaltres. No ens hem d’equivocar d’enemic. Si creiem mínimament en la cultura l’hem de protegir i ens hem d’ajudar els uns als altres.
'La gavina' dirigida per Julio Manrique es pot veure fins el 10 de novembre a Montjuïc, a la sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure de Barcelona.
