El curs comença dilluns amb 15.000 alumnes més a Batxillerat i FP

El curs 2024-2025 començarà dilluns vinent amb un fort contrast entre les aules d«infantil, primària i secundària, que atendran d»entrada 16.379 alumnes menys que el curs passat, i les classes de Batxillerat i FP, on la previsió del departament és que hi hagi prop de 15.000 alumnes més que l«any anterior. En total seran 111.220 alumnes a Batxillerat i 161.240 sumant l»oferta de Formació Professional i els programes de formació i inserció. La consellera Esther Niubó reconeixia en la seva primera compareixença pública que «la realitat demogràfica planteja un primer repte» important perquè s«ha de gestionar la convivència de dues realitats molt diferents: aules més buides a infantil -el 94% de les aules públiques i el 79% de les concertades a i3 tindran menys de 20 alumnes per grup-, que conviuran amb algunes aules massificades en alguns entorns molt metropolitans, que registren una arribada important de matrícula viva al llarg del curs que tensiona els centres. Niubó situava aquestes aules que han d»atendre «més alumnes del que ens agradaria» a la secundària i a les etapes postobligatòries i tot això, remarcava «dificulta els aprenentatges». Pel que fa als docents, n«hi haurà 82.277 dotacions, amb un increment de 301 a FP i 218 per l»escola inclusiva. En concret, seran 38.865 dotacions de mestres d«infantil i primària i 43.412 de professorat d»ESO, Batxillerat i FP. Com a novetat aquest curs, s«han estabilitzat 18.295 docents que comencen aquest setembre el seu període de pràctiques, després d»haver superat les oposicions extraordinàries i ordinàries fetes en els darrers dos anys. Això implica una major estabilitat personal per als docents i que la taxa de temporalitat se situarà a 31 de desembre al 5,57% . Una altra novetat d«aquest curs és que s»ha posat en marxa un grup estable de substituts format per 2145 docents que aniran voltant pels centres per agilitar la cobertura de les baixes. Educació va rebre 15.000 sol·licituds, de les quals només es van mantenir fins al final del procés al voltant de 4000 perquè la resta de candidats van rebre adjudicacions per treballar tot el curs en algun centre concret. Niubó ha insistit que la principal prioritat és reforçar els aprenentatges i millorar els resultats educatius, després que les darreres proves d«avaluació -PISA i les Competències Bàsiques- mostressin un empitjorament d»aquests. Per fer-ho, el departament aplicarà programes dissenyats per l«anterior executiu que tot just havien de començar a rutllar. Un d»aquests és el pla de matemàtiques Florence, per al que només s«havien apuntat 87 centres dels 200 possibles. La consellera ha explicat que el mantenen i el reforcen amb una dotació econòmica de 7,9 milions d»euros aportats per l«estat i que tornaran a fer una crida als centres, per tal que s»hi sumin i el comencin a aplicar, si és possible, a partir del mes de gener. En l«àmbit de llengües, s»incrementen les aules d«acollida fins a les 1.282 i amb el compromís que 888 hi seran durant tres anys. A més, i tal com s»havia anunciat, es posaran en marxa dues noves aules d«acollida accelerada a Barcelona i entraran en funcionament cinc més a Badalona, l»Hospitalet, Santa Coloma de Gramenet, Salou i Tarragona. També es posa en marxa el programa «Shine», una prova pilot de creació d«un grup de cinc assessors a 50 centres per millorar la competència en llengua anglesa de l»alumnat. A més, els centres rebran durant el segon trimestre els documents de concreció dels aprenentatges bàsics de les diferents àrees del currículum de letapa obligatòria, començant per les matemàtiques i les llengües oficials. Pel que fa a la gestió per part dels centres i les direccions, el departament vol alleugerir la càrrega burocràtica que fins ara tenien els equips directius. Per això, i aquesta és una de les poques mesures que ha pres el nou equip que va començar a treballar a mitjans d«agost, es posa en marxa un pla de desburocratització per reduir les gestions que han de fer els directors i per ajudar-los en tràmits com la contractació del servei de menjador o la gestió de les baixes de personal. La directora general del Departament, Teresa Sambola, ha explicat que s»han unificat una setantena d«aplicatius que existien en un de sol. També s»ha deslliurat els centres de la recopilació de determinades dades a principi de curs, a les quals el departament pot accedir per altres vies. Niubó ha afirmat que lobjectiu és que les direccions i els docents es puguin centrar en el «lideratge pedagògic». Per últim, Niubó també s«ha referit a la necessitat d»«endreçar» el procés de preinscripció i matriculació de l«FP, després que uns 31.000 alumnes no tinguin ara mateix plaça assignada en cap de les opcions que els interessaven. La consellera ha remarcat que el procés encara no ha finalitzat i ha explicat que els Serveis Territorials tenen l»encàrrec de contactar amb tots els afectats i informar-los sobre els cicles o els torns que encara tenen places disponibles. De cara al curs vinent, ha insistit que tots els alumnes haurien de saber al juliol si obtenen o no una plaça pública, i per això ha explicat que revisaran el calendari milloraran l«orientació i la informació. Hi ha comarques on saben que es jubilarà molta gent a la química i que els estudis en aquest camp tindran una alta inserció laboral, i això ho han de saber els alumnes i les seves famílies. Cal reforçar l»oferta pública- deia Niubó i també seguir ajustant loferta a les necessitats del territori.

El curs comença dilluns amb 15.000 alumnes més a Batxillerat i FP

La consellera Esther Niubó reconeix que les aules de la postobligatòria estaran més "massificades" del que voldrien mentre es consolida la reducció de ràtio a infantil. Educació redueix la feina burocràtica dels directors

Soledad Domínguez

Webs de PRISA