'Tirant lo Blanc': "Les persones que estan vivint conflictes bèl·lics també tenen un rerefons emocional"
L'adaptació de l'èpica novel·la de Joanot Martorell al teatre aterra al Festival Grec
ENTREVISTA. 'Tirant lo Blanc'
26:23
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
El clàssic de la literatura cavalleresca 'Tirant Lo Blanc', arriba al Teatre Romea, emmarcat dins el Festival Grec, amb una perspectiva trencadora i actual. El Màrius Serra l'ha escrit, el Joan Arqué l'ha dibuixat a sobre de l'escenari, la Judit Nedderman s'encarrega de musicar-la en rigorós directe, i el Quim Àvila juntament amb la Laura Aubert, el Moha Amazian, la Neus Ballbé, la Clara Mingueza, l'Ireneu Tranis i l'Agnès Jabbour li donen vida.
Una dramatització èpica
De quasi 1000 pàgines que té l'original, al text teatral n'han quedat 38. En Màrius Serra explica com ha sigut l'actualització del llibre i la seva transformació a la dramatúrgia: "Tirant lo Blanc és una novel·la amb molt pocs diàlegs, tot està molt explicat, i el teatre és veu i paraula. El text són unes instruccions d'ús perquè el Joan Arqué, l'equip tècnic i els actors hi aportin altres capes de significat. Al final, és una tria." La inspiració per decidir què incloure en la representació teatral neix d'un viatge a les Illes Eòlies del Màrius. "Em vaig enrecordar que Tirant lo Blanc havia naufragat en aquelles aigües davant de Tunisia. Em va venir al cap que això seria meravellós, i que allò era on havíem de posar el focus." L'obra parteix amb el naufragi de l'heroi i porta als espectadors per les seves peripècies més èpiques en el camí de tornada a casa, Constantinoble.
La radiografia del cavaller
'Tirant lo Blanc' és una novel·la de cavalleries que desafia a les seves coetànies per la complexitat del seu protagonista. El Tirant és un cavaller que mostra la seva temprança en batalla, i alhora, les seves vulnerabilitats en quant als aspectes més emocionals. En Quim Àvila ho explica així: "Les persones que estan vivint un conflicte bèl·lic, com és el cas del Tirant, que fins i tot els comanda, tenen un rerefons emocional. Però, a la vegada, no deixen de ser persones capaces de tot. I Tirant és capaç de tot i més."
L'arc de transformació del protagonista és innegable, i la seva figura final poc té a veure amb l'individu que esdevé al final de l'obra. "La diversitat dins d'un mateix individu que evoluciona amb la història", és com ho descriu el director de l'obra, en Joan Arqué. Els protagonistes de l'entrevista debaten sobre a quin partit polític estaria aquest Tirant afiliat en l'actualitat, i tots acorden que inevitablement es decantaria per l'ultradreta.
Joanot Martorell i les ucronies
És Tirant lo Blanc la història d'un vencedor escrita per un perdedor? El Màrius Serra explica que en Joanot Martorell va escriure la novel·la perquè ell, com a cavaller, volia revenja per la caiguda de l'Imperi Romà d'Orient: "Va crear Tirant per dir que es revelava en contra d'aquesta realitat".
