Frederic Porta: “Per sort els meus fills no es dediquen al periodisme”
El periodista lamenta l’estat de salut actual de la seva professió
Frederic Porta al Llapis de Memòria
56:18
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1718294095524/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Barcelona
Avui connectem el ‘Llapis de Memòria’ del periodista Frederic Porta, un home que porta el periodisme a la sang. Va començar a treballar de molt jove al ‘Diari de Tarragona’, fent moltes hores i arribant a casa amb les mans tacades de tinta. Ha presentat els esports al ‘Telediario’, ha fet de corresponsal als Estats Units per TVE i ‘El Periódico’ i ha escrit uns quants llibres sobre la història del Barça com ‘Kubala: l’heroi que va canviar la història del Barça’ o l’últim que ha escrit amb Manel Tomás ‘El clàssic. Històries i anècdotes d’una rivalitat eterna’.
Intoxicat per l’ofici
De nen, el Frederic, va créixer fascinat per la figura del seu avi, que era periodista, i per les aventures que llegia en els còmics d’en Tintín, un altre gran professional d’aquest ofici. “Era molt malaltís, tenia asma, llegia tot el que tenia a les mans”, explica. “També m’agradava escriure, sempre m’ha agradat”.
Diu que en el periodisme sempre s’ha trobat a gust escrivint, a diferència de la televisió i la ràdio. “Soc un periodista de taula, de titular, de renyar a l’altre redactor…”. És, en definitiva, un periodista de tinta.
Precisament, amb 15 anys arribava a casa amb els dits tacats de tinta a altes hores de la matinada. Al seu pare això no li agradava i se sorprenia de l’horari del seu fill. “En aquell moment era un periodisme sacralitzat com a servei públic”, recorda. “Amb molt aroma de bohèmia i molta mala vida”. Mentre els seus companys bevien whisky i conyac, a ell li donaven llet, perquè no s’intoxiqués amb el plom de les linotípies, una màquina que s’utilitzava en el procés de creació d’un text per a ser imprès.
Ara veu un periodisme tan desprestigiat i amb tanta precarietat que no recomana entrar a la població.
Canvi d’aires
El periodista es descriu com un enamorat de la cultura popular americana. “M’haig de justificar perquè soc d’aquesta generació molt concreta molt influenciada pels Estats Units”. Així i tot, li agrada puntualitzar que ell fa una separació entre la cultura i la política exterior d’aquest país.
El Frederic sempre ha estat una persona que li agrada canviar d’aires i provar coses noves constantment. Cansat de casa seva va anar als Estats Units, enfadat per no entendre la lletra dels grups que cantaven en anglès i decidit a posar-hi remei aprenent l’idioma. Allà s’hi va estar, treballant de corresponsal i per la cadena americana ESPN, fins que va marxar 7 anys després.
El programa
El ‘Llapis de Memòria’ és un programa conduït per Òscar Moré de dilluns a dijous, de 15h a 16h, a SER Catalunya, amb un propòsit tan simple com efectiu i emotiu: recórrer la trajectòria vital dels nostres convidats a través de les cançons que han marcat la seva vida. És a dir, utilitzar el gran poder de la música com un àlbum de fotografies que evoca records, olors, moments, etc.
No cal dir que pel ‘Llapis de Memòria’, hi passen convidats de totes les professions, gènere, edats, classes socials, ètnies... Bàsicament, per què estem convençuts que tots i cadascun de nosaltres, tenim el nostre Llapis de Memòria. Com deia l'escriptor francès Victor Hugo: "la música expressa allò que no pot ser dit, i allò que és impossible mantenir en silenci".
