Eddy Kelele: "No he patit racisme, però ser negre i fer fotos sempre ha causat sorpresa, i sentir-me parlar en un català perfecte, estupefacció"
Repassem la trajectòria vital del fotoperiodista a partir de les músiques que han marcat la seva vida

Entrevista perquè sí al fotoperiodista Eddy Kelele
54:05
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Girona
L'Eddy Kelele és un saltenc il·lustre fill de mare guineana i pare ghanès (absent des de ben aviat), nascut a Barcelona i al que li agrada fer broma que va aprendre el català "amb el Digui Digui". En realitat, aquest accent que gasta, "al principi una mica xava", li va ensenyar "la tieta Pepita", la senyora que el va cuidar quan la seva mare, ballarina, era absent per qüestions de feina.
És un cul inquiet, somiador, et guanya des del primer somriure i està convençut que, en una altra vida, va tenir "alguna cosa a veure amb la guerra" perquè durant molt temps va voler ser corresponsal de guerra. Estava entre ser cuiner o fotògraf, però la primera pela la va guanyar pintant parets i va compaginar les bastides amb els escenaris perquè va ser un dels fundadors de la mítica banda gironina de rap, Geronación.
Va haver de fer la mili i va demanar fer-la a Ceuta perquè li agradava anar lluny. La primera màquina de fer fotos la va guanyar a les curses de camells de les Fires i la primera feina li van donar al ja inexitent Nou Diari, on "van flipar quan van veure un negre amb taques blanques de pintura que tenia aquelles ganes". Tot i haver après a fer fotos llegint fascicles d'una col·lecció de Planeta Agostini, amb un mes de proves en van tenir prou per donar-li la feina.
Han passat trenta anys des d'aquell dia i un nombre incomptable de fotos que l'han obligat a "volar o a anar en submarí", a viure la cruesa del naufragi de la Barca de l'Oca a l'Estany de Banyoles i també totes les alegries i les decepcions de la història recent del Girona. Una de les seves fotos més celebrades és la d'Artur Mas sortint de la dutxa quan, durant la campanya electoral del 2010, es va convertir en l'ombra del líder de Convergència i una de les que figuren a la carpeta de pendents és la de Leo Messi i ell "pixant de costat" durant una estada a Peralada. No portava la càmera a sobre.
Kelele creu que ha tingut altres vides i en aquesta també marca etapes clares. En l'actual -confessa- ha arribat a la conclusió que la terra és plana i que no és tot tal i com ens ho expliquen. Això, i haver conegut la seva parella, l'ha fet entrar en una nova dimensió i a allunyar-se del soroll mediàtic per centrar-se en les coses importants de la vida. Un dels projectes d'aquesta nova etapa és un retrat de la diversitat cultural de Salt que l'ha fet sentir "guiri" al seu poble.