291 dies condemnat a mort: el Museu d'Història de Girona recupera la història de Josep Turon

Girona

El ramader de Santa Coloma de Farners Josep Turon va estar 291 dies condemnat a mort, a "la nevera" de la presó provisional de Girona. Del 21 de febrer del 1940 fins al 13 de desembre del mateix any, quan li van commutar la pena a cadena perpètua (30 anys). Era un "pagès il·lustrat", com el descriu el seu net, Josep Casadellà, "tenia ganes d'aprendre i conèixer". Tot això el va portar a liderar el Sindicat Agrari de la Unió de Rabassaires i que més tard sortís elegit com a regidor d'Esquerra Republicana a l'ajuntament del municipi. Va caure presoner el gener del 1939, durant la batalla de l'Ebre.

Durant el temps que Turon va estar pres a Girona, va escriure's de manera clandestina amb el seu amic Josep Alsina, que també estava a la presó, però no condemnat a mort. "Deixaven les cartes amagades en escletxes del pati, i quan canviaven els torns, l'altre ho recollia". Vuitanta anys després d'aquest moment, el net de Turon, Josep Casadellà, va trobar aquestes cartes, 34 en total, i també altres notes petites, conegudes com a "ràdios" i cartes oficials -per tant, censurades- en una caixa a casa la seva mare. Josep Alsina, que era músic i feia concerts quan estava pres, s'havia encarregat de treure aquestes cartes de la presó, amagades entre partitures i els havia entregat a la filla de Turon i mare de Casadellà.

D'aquestes cartes, Josep Casadellà en va fer un llibre, i ara, el Museu d'Història de Girona ha organitzat un nou itinerari de memòria democràtica pels punts més significatius. Apunta que en aquesta correspondència epistolar el seu avi explicava que "s'ho passaven molt bé i s'ho passaven terriblement malament" a "la nevera". Destaca que el més rellevant d'aquest patrimoni és "com relata el dia a dia de les picades, com reaccionava cadascú" quan li deien que aquell dia seria executat. Calcula que el seu avi va conviure amb unes 200 persones a la presó de Girona. "Les famílies no saben què van dir, com van viure els últims moments de vida" apunta Casadellà, "només saben el que deien a les cartes censurades". En aquest sentit, ja han pogut donar aquesta informació a diferents famílies, com la Campassol. D'altres, no els han pogut localitzar. "Estem buscant la família de Francesc Yuste Ferrando, un dels homes més valorats per tothom dins la presó. Els hi donava moltes alegries i surt a gairebé totes les cartes" apunta.

També permet tenir detalls del dia a dia de la presó. "Se sap que en Sapinya i en Xicu, dos presos que feien de guàrdia, tenien una consigna. Si deien "bona nit, podeu descansar", volia dir que no hi havia execucions, aquell dia. En canvi, si només deien "bona nit", tothom pensava malament" explica Casadellà.

De fet, el mateix Turon va pensar un dia que era el seu últim dia. "El seu grup eren 7, i quan començaven pel primer, netejaven la llista, se'ls enduien a tots. Hi ha un dia que escriu: "Avui ja porto els pantalons posats".

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Després de commutar-li la pena a cadena perpètua, li commuten per 15 i més tard per 12. A partir de l'any 1944, "el govern franquista, forçat per estaments internacionals ja no podia defensar tenir presos a càrrec seu" i el van deixar en llibertat.

Ampliar

Cerrar

Escolta tota la conversa, aquí: