Marc Grijalvo: "Fa falta més coneixement sobre els habitatges d'ús turístic"
Un estudi elaborat per la UdG avala la idea del sector que els habitatges d'ús turístic no influeixen en el preu del lloguer

Marc Grijalvo (UdG), David Riba (Federatur), Ester Torrent (ATA) i Jordi Masquef (Patronat de Turisme) / ACN

Girona
Un estudi elaborat per l’Institut Superior d’Estudis Turístics de la Universitat de Girona i encarregat pel sector, concretament per la Federació Catalana d’Apartaments Turístics, determina que els Habitatges d'Ús Turístic (HUT) no tenen relació amb el preu del lloguer residencial, tot i que sí que hi ha una correlació amb les segones residències. L'informe 'Radiografia dels HUT a Catalunya' remarca una important concentració de segones residències a la Costa Brava i la Costa Daurada. L'informe també detalla que a les poblacions de Roses (Alt Empordà), Castelló d'Empúries (Alt Empordà), Salou (Tarragonès) i Lloret de Mar (Selva), els apartaments suposen un 19% de l'oferta del parc immobiliari.
Sobre la conclusió que els HUTS no influeixen en el preu de lloguer, Marc Grijalvo, professor de la Universitat de Girona i director tècnic de l'estudi, ha afirmat que "són les correlacions en l'àmbit català" i apunta que seria interessant estudiar-ho ciutat per ciutat o barri a barri. En aquest sentit, afirma que "fa falta més coneixement". "Afirmar que el preu de l'habitatge a Girona està condicionat perquè hi ha 700 HUTS és una afirmació temerària. Està condicionat per moltes variables" assegura "com la universitat, les empreses...".
Una altra de les conclusions de l'estudi és que les dades sobre habitatges d'ús turístic de la Generalitat i de l'INE "són dispars", i això dificulta la investigació. "És un àmbit prou important perquè es faci un observatori. A conseqüència d'això, sorgeixen discursos turismofòbics que no estan fonamentats" apunta Grijalvo.
Classificació dels municipis
L'estudi determina diferents perfils de municipis. Per una banda, hi ha els municipis marginals, on s'hi agrupa la major part de les poblacions catalanes (874 municipis). En aquests nuclis hi ha entre 11 i 18 HUT i sumen una mitjana de 250 pernoctacions mensuals. A més, la proporció d'apartaments en el parc immobiliari és d'un 2,2%.
En segon lloc, hi ha el clúster de municipis potencials, que són 36 poblacions on hi ha una presència relativa de llicències HUT, però que tenen una elevada demanda turística. Això indica que en un futur podrien créixer el nombre d'apartaments. De moment suposen un 5% del parc immobiliari en cada municipi.
El clúster estructural inclou els municipis amb una forta activitat turística i que acullen uns 250.000 visitants de mitjana. En aquest cas, els HUT suposen un 14% del parc immobiliari. El quart clúster detectat a l'estudi és el de municipis dependents dels apartaments i que en són quatre: Roses, Castelló d'Empúries, Salou i Lloret de Mar. Es tracta de municipis amb molta activitat turística i on els HUT generen 1,3 milions d'estades. Per contra, els apartaments suposen el 19% del parc immobiliari.
Finalment, l'estudi aparta Barcelona en un únic clúster. En aquest cas, és on hi ha més llicències d'apartaments de tot Catalunya tot i que aquest total només suposa un 2% del parc immobiliari. De tota manera, el 50% dels visitants que té la ciutat opta per allotjar-se en apartaments.
Mesures de la Taula Gironina del Turisme
Ester Torrent, presidenta de l'ATA, assegura que l'impuls d'aquest estudi sorgeix de la necessitat de posar dades al sector. "Creiem fermament que per regular cal tenir les dades a la mà i saber quina és la situació real de cada municipi".
Sobre els actes vandàlics contra el turisme, Torrent apunta que els instigadors són "un sector petit de la població" però que "es magnifica". Assegura que el sector empresarial és sensible a aquestes situacions i que estan treballant en possibles solucions. Una d'elles, consisteix a dedicar la taxa turística de nocturnitat a una activitat social i no a la promoció del turisme com es feia fins ara.
Recupera les dues entrevistes, aquí:
UdG i Federatur presenten un estudi sobre HUTS a Catalunya
16:40
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles