"Quan el cor trasplantat que acabes d'implantar comença a bategar sents una emoció molt especial"

Barcelona

La nit del 8 al 9 de maig de 1984 un quiròfan de Sant Pau va acollir la fita mèdica que va posar les bases dels trasplantaments cardíacs al nostre país. Aquest va ser el primer que es va fer a Espanya que va acabar bé, però la història d'aquest procediment quirúrgic que cada any salva milers de vides a tot el món ve de més enrere.

"La via del trasplantament cardíac la va obrir el doctor Christian Barnard el 1967, a Sud-àfrica. Ell va ser el primer cirurgià del món en fer aquesta intervenció, però encara van haver de passar quinze anys més perquè els pacients no morissin poc després de la cirurgia", explica el doctor Antonino Ginel, director del Servei de Cirurgia Cardíaca de l'Hospital de Sant Pau.

Tot i que la tècnica quirúrgica ja estava més o menys depurada a finals dels anys 60, el trasplantament cardíac no va arrencar clínicament fins a començaments dels anys 80. "Han de concórrer moltes coses perquè aquesta intervenció funcioni, i una d'elles, cabdal, és la immunosupressió. Els immunosupressors eficaços no els vam tenir fins a l'any 82. Penseu que les persones trasplantades necessiten immunosupressors tota la vida per NO fer un rebuig de l'òrgan nou", rebla.

L'aparició d'aquests fàrmacs, per tant, marquen un abans i un després en la història dels trasplantaments. Però des d'aquest primer empelt cardíac que es va fer a Sant Pau fins avui, hi ha hagut altres progressos importants en aquesta matèria.

Avenços que han millorat la supervivència

"Moltes coses han millorat", diu la doctora Sònia Mirabet, cap de la Unitat d'Insuficiència Cardíaca i Trasplantament Cardíac de l'Hospital de Sant Pau. "El que més ha evolucionat és el sistema de circulació extracorpòria, una màquina que permet que la sang del receptor continuï corrent per les venes i artèries quan ja se li ha extret el cor malalt. També s'ha avançat molt en la protecció del cor del donant perquè funcioni correctament un cop implantat".

Únete al canal de WhatsApp de la SER

L'atenció postoperatòria és un altre aspecte que ha progressat molt, i també han aparegut tractaments, dispositius i aparells que --aplicats abans de la cirurgia-- permeten que el pacient arribi a quiròfan en les millors condicions possibles. La suma de tots aquests factors fa que la supervivència de les persones trasplantades s'hagi disparat respecte a quaranta anys enrere.

El trasplantament cardíac és l'última opció per als malalts del cor que no tenen cap altra alternativa terapèutica, ni farmacològica ni mecànica. En la majoria dels casos, donen molt bons resultats i es pot dir allò que el pacient 'ha tornat a néixer'. Els cardiòlegs ho viuen amb molta emoció. "El moment, a quiròfan, en què el cor implantat comença a bategar ... És una sensació molt especial, molt especial", afirma el doctor Ginel.

I també més endavant, els mesos i anys posterior, quan el pacient passa les seves revisions a la consulta i es confirma que realment el trasplantament ha anat bé. "Hem estat durant molt de temps acompanyant els pacients esperant aquest moment. Ara el cor funciona i confiem que aquesta persona pugui gaudir, per fi, d'una nova vida. És un cúmul d'emocions", diu la doctora Mirabet, una de les cardiòlogues de Sant Pau que fa el seguiment als pacients trasplantats a les consultes.