Jordi Puntí: "Cugat avui seria un influencer"
Barcelona
Al 'Tot és comèdia' hem recordat la vida fascinant de Xavier Cugat, català universal del s. XX, un segle que va viure gairebé sencer; va néixer a Girona el 1900 i va morir el 1990 a Barcelona, després de passar la major part dels seus dies de glòria als Estats Units on va ser tota una celebritat. Francesc d’Assís Xavier Cugat Mingall de Bru i Deulofeu -Cugui pels amics des que Fred Astaire el va batejar així- va ser músic, violinista, director d'orquestra, dibuixant, home de negocis, una celebritat en tota regla, "és un dels pocs artistes -i l'únic espanyol- que té dues estrelles al Passeig de la Fama de Hollywood", recorda Jordi Puntí, l'escriptor que ha novel·lat la vida de pel·lícula de Cugat a 'Confeti', últim premi Sant Jordi publicat per Proa.
Obrint portes
"Tots els artistes llatins que avui triomfen als Estats Units, el reggaeton i tot això, d'alguna manera li han d'agrair que obrís camí fa moltes dècades amb la música llatina. Hi havia una escola musical a Cuba que funcionava sense ell, i se'n va aprofitar, però tant és, perquè Cugat va ser durant els anys 30 la porta d'entrada de centenars de músics cubans i porto-riquenys sobretot", diu Puntí sobre la principal conquesta artística del músic. Va posar de moda els sons tropicals a tota Amèrica amb les seves aparicions a la ràdio d'abans de la tele, la gravació de discos súpervendes, les residències en hotels com el mític Waldorf Astoria de Nova York, les gires per mig món i les pel·lícules de Hollywood com les de l'actriu-nedadora Esther Williams.
El fabulador
Un dels trets de Xavier Cugat que Puntí ressalta al llibre és la necessitat que tenia "d'inventar-se històries per fer créixer la seva llegenda i, fins i tot, per entretenir la gent perquè era un gran fabulador. I a partir d'un moment, quan ja es fa gran, s'ho creu. Està convençut que allò inventat ho ha viscut d'aquella manera. Ho ha explicat tantes vegades que necessita creure-s'ho". Una de les anècdotes "inventades" més surrealistes és quan explicava que havia conegut Al Capone (feia anys que estava a presó quan Cugat comença), i que la mare del mafiós li cuinava espaguetis a la putanesca.
Cugat i les dones
Un dels aspectes controvertits de la vida de Cugat que recull la novel·la és la seva relació amb les dones, els seus múltiples matrimonis amb noies molts joves, totes cantants de la seva orquestra. Algunes com Abbe Lane i Charo Baeza eren menors i ell els doblava l'edat quan les va conèixer. Puntí diu que "al Hollywood d'aquella època tot era una mirada masculina i masclista, i la dona era un objecte. Les actrius i les cantants, un cop tenien èxit, es protegien entre elles, però quan començaven i se'ls apareixia un Cugat o un Sinatran dient que les faria triomfar, havien d'afeixugar i aguantar, però no totes aguantaven".
