Marc Balaguer: "Han passat 13 anys i encara soc el de Polseres vermelles"
L'intèrpret es reconcilia amb el seu passat de nen actor al monòleg 'Jump' al Tantarantana
Barcelona
Marc Balaguer començava a deixar enrere la infantesa quan, de la nit al dia, es va fer conegut gràcies a la pel·lícula ‘Herois’ (2010) de Pau Freixas on va debutar amb 14 anys. La seva popularitat es va disparar just després quan va participar en la sèrie de TV3 ‘Polseres vermelles’ (2011), del mateix Freixas amb guió d'Albert Espinosa, que es va convertir en un autèntic fenomen de masses. Ara, amb 28 anys, l'actor de Sabadell fa les paus amb un passat que li va deixar alguns traumes en el monòleg ‘Jump' que s'acaba d'estrenar al Tantarantana de Barcelona amb direcció de Jaume Viñas.
Plínton
A l'escenari, Balaguer apareix acompanyat d'un plínton, l'aparell que havíem de saltar obligatòriament a les classes de gimnàstica, i que a molts alumnes els causava pànic. El plínton és una gran metàfora dels entrebancs que ens trobrem en el camí de la vida. I l'intèrpret se n'ha trobat uns quants abans i després de l'èxit. Durant l'obra comparteix amb el públic alguns d'aquests episodis com quan, amb 7 anys, va tenir un accident amb el que es va trencar el llavi i les dents, i el va obligar a tornar a aprendre a parlar gairebé. O com quan ja de gran estudiava teatre i alguns professors mantenien amb ell una actitud que fregava l'abús de poder.
Nens actors
Marc Balaguer segueix l'estela d'altres companys seus de repartiment a 'Polseres vermelles' que han tingut la necessitat de reflexionar sobre l'experiència de la fama sobtada. Les germanes Joana i Mireia Vilapuig van fer aquest exercici a la sèrie de Filmin 'Selftape' i l'actor Nil Cardoner també en va parlar en una entrevista al 'Tot és comèdia' quan admetia que és ara que se n'adona dels efectes secundaris d'haver estat un nen actor.
El de Polseres
Marc Balaguer, que també ha passat pel programa, reconeix que 13 anys després, "encara soc el de 'Polseres vermelles'. Ho tornaria a repetir deu mil vegades, però va ser a l'adolescència quan t'estàs formant com a persona amb les teves inquietuds, les teves necessitats... I tothom em coneixia per ser aquella persona (l'actor de la sèrie). Aleshores, em vaig formar a partir de la mirada dels altres. Tenia una mancança d'eines que quan arribes a l'edat adulta et preguntes què va passar allà. Fer 'Jump' m'ha servit de teràpia".
