Imma Monsó: 'Magradaria poder passejar-me amb pijama pel món'
La guanyadora del Premi Òmnium a la millor novel·la de l'any passa pels micròfons del 'Tot És Comèdia'
El Premi Òmnium a la millor novel·la de l'any -pel llibre 'La mestra i la bèstia'- se suma al Premi Nacional de Cultura, el Ciutat de Barcelona, el Ramon Llull, etc., que l'escriptora Imma Monsó ja té en el seu palmarès. Tot i aquests reconeixements a la seva obra, l'Imma manté que el pitjor que se li dona a la vida és vendre's: "mentre no hagi de fer aparicions públiques, no tinc cap problema. El problema arriba quan he de deixar d'escriure, que és l'únic moment que penso amb claredat, per parlar amb els mitjans o mostrar-me públicament".
La mestra i la bèstia. La novel·la guanyadora transcorre al poble de Dusa –un poble fictici inspirat en Vilaller-, a l'Alta Ribagorça, durant l'any 1962. La protagonista és la Severina, una noia de dinou anys, filla de perdedors de la guerra civil i educada a casa -tot i ser filla i neta de mestres rurals-, que decideix abandonar la solitud en la qual ha sigut criada en terres gironines per socialitzar-se. Per aquest motiu, demana la plaça de mestra al poble de Dusa, tot pensant que marxar a ciutat seria un salt massa gran per ella. Però a Dusa es troba amb una fidel representació de la dita "poble petit, infern gran"; un lloc on tothom ho sap tot dels altres i ningú mai et perd de vista. Malgrat això, l'any que viurà a Dusa deixarà en la Severina una empremta inesborrable.
La Generació del silenci. En quant ha sonat 'Jo vinc d'un silenci' del Raimon, l'Imma s'ha emocionat: "l'escoltava molt quan de nena pensava en el meu pare desaparegut". Aquest només és un dels molts paral·lelismes entre l'Imma i la protagonista de 'La mestra i la bèstia'. "Soc una gran defensora del concepte de ficció, perquè els escriptors escrivim des de la nostra pròpia experiència. Al llibre hi ha molt de mi", diu l'Imma. De fet, el seu motor per escriure el llibre neix de la necessitat de narrar el moment en què la seva mare va aterrar a l'Alta Ribagorça per fer de mestra, després de tota una vida en terres gironines. "En mig del procés, la Generalitat va publicar la llista de represaliats pel franquisme, i allà vaig trobar el nom del meu pare. A partir d'aquí em vaig assabentar del que li havia passat al meu pare. I això, que tota la meva família ho sabia i mai me'n va dir res... És ben bé que som la generació del silenci".
Coses estranyes. L'Imma assegura que, de tant en tant, necessita deixar d'escriure per dedicar-se a fer altres coses que no tenen res a veure. "Coses estranyes", que en diu ella. Entre elles, quan estava encara per la vintena, va crear diversos jocs de taula que no va aconseguir vendre, o es va tornar una gran aficionada a mirar vídeos d'intervencions quirúrgiques. "Jo volia fer medicina, però la meva mare odiava tot aquest tema dels microbis i ho vaig deixar estar. Això sí, crec que del que més he llegit a la vida és sobre medicina".
