Genís Bou: "Ens agrada molt que la gent vingui als nostres concerts, no tant a escoltar una cançó en concret, sinó perquè li agrada la marca"
The Gramophone Allstars acaba de publicar 'Call Your Friends' i actuen aquest divendres a La Mirona al Black Music Festival
Genís Bou, The Gramophone Allstars
18:55
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Girona
The Gramophone Allstars no és un grup mainstream. Rares vegades surten als mitjans massius, costa trobar-los als programes dels grans festivals però tenen una base de seguidors "molt fidel" que els segueix sempre que programen un concert.
El seu fundador i ànima mater, el saxofonista bisbalenc Genís Bou, confessa que a vegades els agradaria que se'ls fés "una mica més de cas" però estan molt orgullosos del "carinyo i acceptació" del seu públic i del "respecte de la gent del sector" que han anat acumulant al llarg de més de 10 anys de carrera (la formació actual neix el 2014 però el projecte arrenca el 2008), centenars de concerts i un grapat de discos publicats.
A l'últim, Call Your Friends, la banda fa un pas endavant. Després de molts anys versionant temes més coneguts i altres menys de jazz, ska, soul, reggae, calypsos i altres sons ballables, el nou disc compta amb 7 temes propis i 3 versions. Genís Bou n'ha escrit 6 i el setè és obra de la seva mà dreta, el també saxofonista Lluc Casares.
Ha trigat sis anys a sortir del forn perquè la gira anterior, la del Maraca Soul (2017) es va allargar dos anys, va venir la pandèmia i, per què negar-ho, per "la crisi del full en blanc", un obstacle no menor per qui està més acostumat a arranjar que a escriure.
El resultat és un disc que manté completament l'essència de la banda, "amb música molt viva i amb molt espai per als solistes" i ple de col·laboracions amb vocalistes que han acompanyat la banda des de la seva fundació com Judit Neddermann, Kelly Isaiah, Rodrigo Laviña, Tonia Richii o Marta Garret.
La resposta dels temes propis està sent molt bona, diu Bou, entre d'altres coses perquè està convençut que la gent que va als seus concerts, "més que voler escoltar una cançó en concret, crec que ve perquè els agrada la marca". L'única servitud que tenen és que sempre ha de sonar la seva versió de l'I don't know' de The Blues Busters, amb una "paradinya" al mig que tothom sap i espera.
