Zeleste, 50 anys de la sala que va canviar el paisatge musical català.
Enderrock commemora el mig segle de l'obertura Zeleste amb una exposició al convent de Sant Agustí.
REPORTATGE. Exposició 50 anys sala Zeleste
19:19
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
La companyia Elèctrica Dharma, Jaume Sisa, Gato Perez, l'Orquestra Plateria, Oriol Tramvia... la llista d'artistes vinculats a la sala Zeleste és inacabable. Ara, que es compleixen cinquanta anys des que l'any 1973 Víctor Jou va decidir obrir un local al carrer Plateria -actualment Argenteria- per acollir concerts de músics locals de tota mena, el grup Enderrock ret homenatge a aquesta fita històrica amb una exposició al Centre Cívic Convent de Sant Agustí (carrer del Comerç, 36) que repassa la trajectòria de Zeleste i realça tot el que va aportar al panorama musical català. Allà vam ser-hi acompanyats pel Jordi Novell, comissari de l'exposició, i el músic Josep Mas "Kitflus" -membre de bandes de culte com 'Iceberg' o 'Pegasus' i col·laborador habitual de Joan Manel Serrat i Joaquin Sabina-, que es va fer un fart d'anar a la sala Zeleste durant els anys setanta tant a actuar en concerts com a beure unes copes i passar una bona estona.
Inspirat en les sales britàniques.
"Per crear Zeleste, el Víctor Jou es va inspirar en les sales de concert que va visitar durant un viatge a Anglaterra" diu en Jordi Novell, i afegeix que, en aquella època, a Barcelona no hi havia res semblant. "En aquells temps els concerts es feien a llocs com el Price, que era un club de boxa i tenia una acústica terrible". El primer que trobem a l'exposició és un vídeo amb una entrevista al Rafael Moll, el director artístic de la primera etapa de la sala. "Hosti, el Rafel!", exclama el "Kitflus" amb alegria al veure'l a la pantalla, i recorda que el Rafael va ser el gran artífex de tot el que va succeïr a Zeleste durant els anys setanta: "Va ser una època daurada per la música, d'eclosió... i la Zeleste era el lloc de trobada de tots nosaltres!".
Molt més que una sala de concerts.
El Jordi Novell remarca que "Zeleste va ser el principi de moltes coses. A més de la pròpia sala de concerts, també va ser un segell discogràfic -va publicar els primers discos de la Dharma, Orquestra Plateria o el Gato Pérez-, va estar implicat en la creació del primer 'Canet Rock' i, al primer pis, va fundar la primera escola de música moderna de Barcelona". D'aquí va sorgir el fenomen musical anomenat 'Ona Laietana' -per la proximitat que hi havia entre la sala i la Via Laietana-: un reguitzell d'artistes d'estils molts diferents que l'únic punt que teníen en comú era la seva relació amb la Sala Zeleste.
Unes reformes, el principi de la fi.
El Jordi Novell afirma que a finals dels setanta es van dur a terme unes reformes a la sala que van canviar el rumb de Zeleste: "El local es va pintar tot de blanc, cosa que no va agradar als clients habituals, Rafael Moll va deixar la direcció artística i la música Punk i New Age va substituir l'Ona Laietana". Amb aquest canvi d'estil, va canviar també el públic i Zeleste va anar perdent pistonada fins que a finals dels vuitanta es va veure obligat a traslladar-se a un local més barat del carrer Almogàvers -l'actual Razzmatazz-, al Poble Nou, on finalment va acabar desapareixent.
