"L'Empordà m'ha condicionat algunes decisions. No vaig marxar a l'exili per l'arrelament que hi tinc"

Girona

Dolors Bassa era una "nena moguda i decidida" i "molt de poble". Tant, que tot i haver dirigit la UGT a les comarques de Girona, haver estat observadora en processos electorals a centreamèrica, Consellera de Treball i haver passat 1.221 a la presó, el seu centre de gravetat no ha deixat mai de ser l'Empordà i "Tarruella" (pronunciat a la tarruellenca) de Montgrí en concret.

"L'Empordà m'ha condicionat algunes decisions i és una de les coses que més vaig enyorar a la presó. És també un dels motius pels quals no vaig anar a l'exili", explica i confessa que sempre, en tornar-hi després d'una intensa jornada de treball o d'uns dies fora, havia "d'acabar d'arribar amb el cotxe fins a l'Estartit abans d'entrar a casa".

Potser va ser en la platja estartidenca on, tot escoltant 'Bella Ciao' es va iniciar en "els focs de camp" i en fer de monitora, pas previ a convertir-se en mestra d'escola. Ensenyar i lluitar pels drets han estat dos dels eixos que han marcat la seva vida, i també viure-la intensament des de totes les vessants. Per això no li importa dir que primer va ser de focs de camps "i després de discoteques"; totes les de les comarques de Girona, on sonava 'Yesterday', dels Beatles.

El canvi de règim l'enxampa a l'Institut al so de 'l'Estaca' de Lluís Llach i 'Al vent' de Raimon perquè, a part de representar la lluita per les llibertats, també suposen una defensa del català, un idioma que la preocupa: "penso que hem reculat, hem avançat legalment però l'ús social ha reculat. Mai havia estat gaire militant però ara sí".

El pas per la presó l'ha marcada. No pot estar en espais on hi ha massa gent ni tampoc en llocs tancats, però també li ha ensenyat a dir més sovint "t'estimo" i a "tenir clares quines són les coses importants de la vida", un aspecte que també va aprendre a centreamèrica quan hi va fer de cooperant i d'observadora internacional de processos electorals.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

'Te recuerdo Amanda', de Victor Jara i 'Nicaragua Nicaragüita', de Carlos Mejia Godoy, ens serveixen per il·lustrar uns viatges on "no hi anava a ensenyar res sinó a aprendre", entre d'altres coses, la lluita sindical, que allà es feia "a peu de carrer".

A la recta final de la conversa surt la Dolors Bassa "compradora compulsiva de llibres" i també la gran lectora ("un llibre cada dos dies a la presó") tot i que ara les sèries de Netflix li treguin hores. El que no és negociable és seguir treballant temes d'igualtat i drets -altruistament, perquè no pot cobrar cap sou públic per la condemna- i els dimarts, que són per als seus nets. Dins la categoria d'àvies, es considera de les "malcriadores, dins d'uns límits".

Acabem amb Bruce Springsteen, de qui li agrada la música i el compromís i de qui només s'ha perdut l'últim concert perquè no es sent còmode enmig de la multitud. "No el veig postís, és una persona autèntica", precisa, aspectes que valora de les persones: "M'agrada la gent que va de cara, gent sense filtre".