Sociedad | Actualidad

Les cicatrius obertes pel temporal Glòria quatre anys després

Monuments arquitectònics que mai es recuperaran, platges engolides pel mar i infraestructures icòniques d'algunes ciutats partides en dos. Quatre anys després del temporal, molts estralls encara no s'han reparat

NaN:NaN:NaN

Compartir

El código iframe se ha copiado en el portapapeles

<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1705652422323/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

Barcelona

Aquesta setmana farà 4 anys que el temporal Glòria va escombrar Catalunya. Tres dies de pluges i ventades molt intenses que van deixar 4 morts i moltissims desperfectes naturals i materials, i que alhora va omplir fins a dalt, de moment per últim cop, tots els embassaments catalans.

El Glòria no només va causar la morts, ferits i desperfectes sinó que també va llençar un avís molt important a diferents punts de Catalunya on hi ha una relació tensa entre els fenòmens ambientals i la manera que tenim de viure i habitar el territori.

És el cas de molts passejos marítims, que van quedar destrossats per l'impacte de les onades de fins a 7 metres, o engolits per l'aigua del mar que va innundar quilòmetres de ciment a les nostres costes. Un altre dels punts clau va ser el Delta de l'Ebre, on es va evidenciar el retrocés dels sediments, i on l'aigua es va empassar per complet la banya del Trabucador i també molts camps d'arròs.

"Tothom va estar d'acord en que s'havia de fer alguna cosa, però no s'ha concretat en res"

El Glòria va encendre totes les alarmes al Delta de l'Ebre i ara ja es contempla la possibilitat que els habitants Deltebre, Sant Jaume d'Enveja, Poblenou del Delta o Els Muntells puguin veure perillar la manera que tenen d'habitar la zona. L'exconsellera d'Acció Climàtica Teresa Jordà va arribar a dir que podrien ser "els primers refugiats climàtics de Catalunya".

Destrosses del Glòria al Delta de l&#039;Ebre

Destrosses del Glòria al Delta de l'Ebre

Destrosses del Glòria al Delta de l&#039;Ebre

Destrosses del Glòria al Delta de l'Ebre

Els aiguats van innundar la barra del Trabucador, hectàrees d'arrossars i els vaixells de pesca no van poder treballar durant molt de temps. De tot plegat n'ha quedat la consigna de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, que resa que "el riu sense sediments és la mort del Delta". La sobreexplotació de captació d'aigua, amb infinitat d'embassaments durant el curs del riu, reté els sediments que garanteixen la viabilitat del delta.

L'alcalde de Deltebre Lluís Soler considera que el temporal, en certa manera, va evidenciar les urgències ambientals del Delta. Però apunta també que 4 anys després hi ha molt poca concreció. "Hem millorat des del temporal fins avui, sí. La població veu la necessitat d'actuar a nivell institucional a la zona, però a hores d'ara no hi ha res. Ni un període clar del què, ni del com, ni del quan", assegura Lluís Soler, alcalde de Deltebre.

En declaracions a SER Catalunya, el responsable del govern municipal d'aquest municipi del Baix Ebre assegura també que si hi hagués un altre temporal igual que el Glòria, les conseqüències serien encara pitjors. "Plouria sobre mullat, i això vol dir que qualsevol temporal provocaria danys ja irreversibles.

El Pont del Petroli, sense reparar

Una altra de les imatges que ens va deixar el Glòria va ser la del Pont del Petroli, imatge icònica de Badalona, partit en dos pels impactes de les onades. Avui dia, 4 anys després, encara no s'ha reparat. Les obres començaran el maig de 2024 perquè l'aprovació del projecte per reformar-lo s'ha allargat en el temps.

Els enginyers asseguren que el pont ha d'acabar amb una plataforma rodona, i no quadrada com l'original, per aguantar millor els embats de les ones i assegurar-se que no es repetirà l'episodi. L'alcalde Xavier Garcia Albiol va donar el vist-i-plau tot i que ha reiterat en diverses ocasions que no és el que ell preferia a nivell estètic. Finalment, ha fet cas als enginyers i el projecte de la plataforma rodona és el que s'acabarà executant.

Platges arrasades a Montgat

Qualsevol persona que vagi a les platges de Montgat i de LEs Roques veurà que les onades moren directament al passeig marítim, i que no hi ha la més mínima barrera de sorra que faci de contenció. Amb el temporal, el mar va engolir la sorra i no s'ha recuperat mai més.

El mar s&#039;ha empassat completament la platja de Montgat

El mar s'ha empassat completament la platja de Montgat / Oriol Soler

El mar s&#039;ha empassat completament la platja de Montgat

El mar s'ha empassat completament la platja de Montgat / Oriol Soler

Ara mateix hi ha en licitació un projecte del Ministeri de Transició Ecològica per recuperar-les, amb inversions que hauran de ser milionàries. A les platges del nord de Badalona també es van perdre molts metres de sorra que no s'han recuperat, però com que hi havia més marge, encara existeixen. La de Montgat i la de Les Roques, directament, no hi són.

El ministeri ha decidit que, de cara a propers temporals, deixarà de finançar reparacions i desperfectes a passejos marítims, i en canvi sí que invertirà diners en treure ciment i recuperar espais naturals al litoral, ja que és la sorra la barrera més eficaç i efectiva contra aquests episodis meteorològics extrems.

El campanar de Sant Martí de l'Esparra no es rehabilitarà

Un dels desperfectes causats pel Glòria a les comarques de Girona va ser l'enderroc del campanar de l'Esparra, ubicada a un nucli de Riudarenes (La Selva). El Bisbat de Girona ha decidit no reconstruir en campanar.

Campanar de l&#039;església de Sant Martí de l&#039;Esparra

Campanar de l'església de Sant Martí de l'Esparra / Cedida pel Bisbat de Girona

Campanar de l&#039;església de Sant Martí de l&#039;Esparra

Campanar de l'església de Sant Martí de l'Esparra / Cedida pel Bisbat de Girona

"Seria una obra molt costosa i que no aportaria res" explica Mercè Corominas, secretària general. Es tracta d'una esglèsia construïda al segle XVIII, amb un campanar de vint-i-cinc metres d'alçada. Bisbat, ajuntament i veïns estan en reunions per acordar "quin ús es vol fer de l'espai". Sobre la taula hi ha principalment dues opcions: reconstruir la coberta de l'església o enderrocar tot l'edifici.

Durant el temporal, el campanar va cedir i va caure sobre la coberta de l'església. El 2020 es van recollir les ruïnes exteriors. Però s'hi ha actuat més, perquè estaven pendents de la descatalogació de l'església com a bé cultural d'interès local.

Oriol Soler Pablo

Oriol Soler Pablo

Redactor de informativos en Ràdio Barcelona, especializado en medio ambiente, biodiversidad y emergencia...

 
  • Cadena SER

  •  
Programación
Cadena SER

Hoy por Hoy

Àngels Barceló

Comparte

Compartir desde el minuto: 00:00