Josep Pedrals: "Hem blanquejat les Festes, abans Nadal era can pixa"
L'espectacle 'Nadales' a El Maldà de Barcelona torna a esgotar entrades per sisè any

ENTREVISTA. Nadales a El Maldà
19:54
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
'Nadales' a El Maldà s'està convertint, gràcies al boca-orella, en un espectacle que s'ha de veure per Festes, un "must-see" que diuen els anglosaxons. Des de fa 6 anys, el trio Iban Beltran, Carles Pedragosa i Josep Pedrals exhaureixen entrades amb el seu caldo escènic, una barreja de molts ingredients: canten (nadales, és clar), toquen, ballen, reciten, fan conferències magistrals (sense donar la brasa), filmen videoclips, desemboliquen regals, imiten cantants i molt més. Una obra que té un quart protagonista imprescindible, el públic que, sense voler-ho, es veu actuant amb els creadors de l'obra.
Josep Pedrals, poeta i rapsode i Carles Pedragosa, actor i músic han passat per un 'Tot És Comèdia' prenadalenc. Pedragosa resumeix amb aquestes paraules l'obra: "És un recital que combina un assaig d'un cor amateur de barri amb una trama -que s'intueix- d'un director de cor desquiciat perquè al desembre sempre té un munt d'activitats a la seva escola de música, i després hi ha l'assaig d'un espectacle que s'ha de fer a la plaça del Pi on participen artistes locals i de fama internacional. Tot plegat és una mena d'escudella barrejada".
Nadales a l'estiu?
Pedrals ha destacat el paper dels espectadors. El primer any no sabien com aniria l'experiència de fer participar tan activament el públic, però "és molt curiós perquè el personatge que fa el Carles, el director del cor, imposa tant que la gent ho fa. Diguéssim que entres a la ficció per obligació. I ara que ja sabem que va, ho exprimim". I davant de l'èxit, es podrien fer Nadales tot l'any? Pedragosa respon: "Des del primer any que molta gent ens ho diu: seria brutal si ho feu en plena canícula d'estiu. Tindria la seva gràcia, però de moment no ho hem fet perquè tenim altres mogudes, però crec que algun any ho haurem de provar".
Durant l'espectacle, Pedrals es posa en la pell d'un conferenciant que "s'apareix" com els esperits del Nadal passat, present i futur del conte de Dickens. La idea és entendre que el Nadal, en el fons, celebra el renaixement de la vida al solstici d'hivern, i l'excusa del naixement de Jesucrist és "anecdòtica". També aprenem que a l'Edat Mitjana, aquesta festivitat era del tot irreverent, i a les esglésies deixaven cantar cançons que no formaven part de la litúrgia o es canviaven les lletres, "hi havia una actitud totalment festiva, anàrquica i carnavalesca", diu Pedrals.