"Una hora abans d'un programa, no passis cap trucada a cap periodista perquè perilles"

Girona

A la ràdio, els periodistes s'ocupen de les notícies, els comercials, de vendre anuncis, els directors, de fer funcionar l'emissora però la clau de tot la tenen les administradores, les mal anomenades secretàries. Avui a l'Aquí Girona hem reunit les últimes tres que ha tingut Ràdio Girona per demanar-los que ens expliquin les seves batalletes: Cintia Sànchez -que va exercir des de finals dels 80 fins a mitjans dels 90-; Anna Ceriola -des de finals dels 90 fins a principis dels 2000- i l'Eva López -actual administradora amb gairebé 25 anys a la casa-.

Totes destaquen que no s'havien imaginat mai que treballarien en una emissora de ràdio i que els inicis van ser difícils perquè van haver d'aprendre aspectes que ningú els havia ensenyat quan es formaven però que és una feina que les va atrapar: "La ràdio no era una feina, era la teva vida". Una feina "divertida perquè passen moltes coses i coneixes molta gent" i que les ha obligat a tractar amb tots els departaments de la casa i a viure situacions molt curioses, sobretot perquè estan al davant de la porta d'entrada -que sempre és oberta- i perquè son el primer filtre de les trucades.

"Una vegada va trucar un oient molt enfadat perquè als 40 Principals sonava una cançó que es titulava 'Qué difícil es hacer el amor en un Simca mil', la seva filla en tenia un, ja tenia nòvio i li estàvem donant idees", ha explicat Cintia Sànchez. O la vegada que l'Eva López va haver d'aguantar una mare que es va presentar a la ràdio "enfadadíssima perquè havíem donat una notícia on el condemnat es deia igual que el seu fill menor d'edat i li causava problemes a l'escola".

López també ha explicat que saben les històries personals de tothom i, sobre els periodistes, ha explicat, divertida, que "una hora abans dels programes, no els passis cap trucada perquè perilles". Podeu escoltar la conversa sencera aquí.