Salvadora Catà, la primera dona afusellada pel franquisme a Girona
Repassem la història de la dona que posa nom a l'Ateneu Popular de la Plaça Josep Pla
Foto de Salvadora Catà Verdura, extreta del llibre Dones republicanes / Llibre Dones republicanes
Girona
Just sota la ràdio, d’una sucursal bancaria ocupada en van fer un ateneu popular. Va obrir el maig del 2015 de la mà de diferents col·lectius de moviments socials de la ciutat. Li van posar ateneu popular Salvadora Catà. Amb aquest nom recuperaven la història de qui va ser la primera dona afusellada pel franquisme a Girona, l’any 1939.
Acabada d'esclatar la guerra Antoni Puig Rossell, un jove seminarista, es va unir a les tropes nacionals. Poc després va ser capturat i jutjat per l'altre bàndol, per la justícia republicana, que el va condemnar a cinc anys de presó. Després d'un bombardeig feixista a Roses, el pànic es va estendre entre el bàndol republicà i aquella mateixa nit es van executar desenes de persones vinculades a partits de drets i a l'Església Catòlica. Entre elles, Antoni Puig.
Tres anys després de la mort del seu fill, la mare d'Antoni Puig, Rosa Rossell va denunciar una veïna que no havia tingut res a veure amb l'assassinat del seu fill: Salvadora Catà. En aquell moment les tropes franquistes ja havien ocupat la ciutat. "Era habitual que, un cop va triomfar el cop militar, es fessin denúncies falses, per rancors que potser no tenien res a veure" explica en Pau, membre de l'Ateneu Popular.
Del que se'n sap de Salvadora Catà és que va néixer a Canet de Mar, l'any 1902, i en aquells moments tenia 36 anys i dos fills. Vivia a Girona amb un home que no era el pare dels seus fills. "No encaixava de cap manera en la lògica nacionalcatòlica" apunta en Pau. Era bugadera i durant la guerra es va dedicar a netejar la roba dels soldats republicans.
Per la denúncia de la seva veïna, la Guàrdia Civil la va tancar a la presó, i uns dos mesos després, va ser sotmesa a un consell de guerra. "S'intruïen en un clima de terror. No era un judici que busca què és veritat i què és mentida. Era un càstig totalment pervers" apunta en Pau. I de fet, al document que recull el seu consell de guerra, que en Pau i els seus companys van poder consultar a la Capitania de Barcelona, inclou unes certes contradiccions entre les denunciants.
No es va poder demostrar la seva responsabilitat en la mort d'Antoni Puig, però se la va considerar una "dona perillosa, roja, separatista i de mala reputació" i li van dictar pena de mort. Va ser afusellada el 25 d'abril de 1939 a tàpia del cementiri de Girona. Després van llançar el seu cos en una fosa comuna.
Obertura de l'Ateneu Salvadora Catà
L'any 2015, durant l'obertura de l'Ateneu Salvadora Catà, s'hi va acostar un home emocionat. Era Miquel Cot, net de Salvadora Catà, a qui mai havien volgut parlar de la seva àvia. Setanta-set anys després del crim, va poder llegir la sentència del tribunal militar. "D'aquesta dona pràcticament no en sabem res, però també penso que és una feina recuperar la memòria dels "sense nom" perquè també formen part de la nostra història" conclou en Pau.
El reportatge sonor, aquí:
Nomenclàtor - Salvadora Catà
05:57
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
A "Qui era...?" expliquem qui eren les persones que posen nom a les places i carrers de Girona. És una secció paritària, però el nomenclàtor gironí no ho és. Només 68 dels 970 carrers de Girona tenen nom de dona. Amb l'ajuda de l'Arxiu Municipal de Girona.
