'La caja de arena', la sèrie sobre bullying que tothom hauria de veure
El talent català de la sèrie, l'Adrià Salazar i la Núria Gago, passen del 'Tot És Comèdia'
Barcelona
La Fundación Cola Cao fa anys que treballa en la prevenció contra l'assetjament escolar. La seva última -i més atrevida- proposta ha estat destinar els mitjans necessaris per crear una ficció que plasmés la realitat del bullying i servís com a eina de conscienciació social. D'aquesta iniciativa neix 'La caja de arena' -Atresmedia-, una sèrie de sis capítols en la qual podem desglossar una situació d'assetjament escolar des del punt de vista de sis adolescents partícips –directament o indirectament- en un cas de bullying que desemboca en el suïcidi d'una víctima.
Una relliscada com a detonant.
El Carlos –interpretat per l'Adrià Salazar- és un noi molt popular al seu institut. El fet de ser una de les perles de les categories inferiors del Rayo Vallecano desperta l'admiració de tots els seus companys. Fins que un bon dia, tot es capgira: El Carlos falla un penal a l'últim minut a causa d'una relliscada inoportuna i la jugada acaba amb gol de l'equip rival. L'acció desafortunada queda enregistrada en vídeo i circula pels grups de Whatssap dels seus companys d'institut, que passen d'admirar-lo a burlar-se d'ell. Arran d'aquí, el Carlos comença a patir assetjament escolar per part dels que ahir eren els seus amics. L'Adrià ens explica que posar-se a la pell d'un personatge que pateix tant, ha sigut dur emocionalment i físicament: "Moltes escenes tenien un contingut de violència elevada. Encara que anàvem amb compte, alguns dies del rodatge vaig acabar adolorit".
La capsa de sorra.
La capsa de sorra és una tècnica de la psicologia, inventada als voltants de 1920 per Margaret Lowenfeld i Dora Kalff, que permet resoldre conflictes i ampliar les vies de comunicació entre el pacient –normalment s'empra amb nens i adolescents- i el seu terapeuta. La tècnica consisteix en un recipient amb sorra en el qual el pacient col·loca figuretes que representen les persones que formen part del seu conflicte. Ell és l'únic que pot manipular el que hi ha dins la capsa. Una tècnica que, com afirma la Núria Gago -coguionista i actriu de 'La Caja de arena'-, els hi va anar com anell dit per dissenyar la trama narrativa: "Cada una de les sis figuretes de la capsa de sorra és un punt de vista. Això ens va ajudar a poder a descriure un cas de bullying en tota la seva amplitud. Anant més enllà de la visió de l'assetjat i l'assetjador".
Documentació, la transversalitat del bullying i el dret a la reconversió.
"Documentar-se per escriure 'La caja de arena' ha sigut un procés molt dolorós", assegura la Núria, que en tot moment va estar assessorada per NACE -Asociación No al Acoso Escolar- per conèixer la crua realitat del bullying. L'assetjament escolar ha existit tota la vida, i tots n'hem presenciat des d'una perspectiva o una altra. L'Adrià, al ser preguntat per la seva experiència real amb el bullying, diu: "jo he viscut situacions de certa violència amb companys, que en aquell moment no vaig saber identificar com assetjament, però després d'haver participat a 'La caja de arena' tinc molt clar que era bullying". La Núria ha volgut afegir que: "tot i que els danys que causen els assetjadors són irreparables i injustificables, a la sèrie volíem deixar clar que els adolescents -tant assetjadors com assetjats- tenen dret a tornar a començar de zero".