Caye Casas: "La gent que mana a grans distribuïdores i plataformes no vol arriscar"
'La mesita del comedor' és la pel·lícula de gènere més guardonada del món en festivals aquest any
Barcelona
Rodada íntegrament a Terrassa, 'La mesita del comedor' és tot un fenomen del cinema de terror català. Una pel·lícula de molt baix pressupost, filmada en només deu dies, que va ser rebutjada pel Festival de Cinema Fantàstic de Sitges –els van dir que era massa pertorbadora- i menyspreada pels distribuïdors cinematogràfics, que ara s'ha convertit en el film de gènere més premiat del món aquest any amb un total de vint-i-sis guardons dels vint-i-vuit festivals de cinema en els que ha concursat. Avui ha passat pels micròfons del 'Tot És Comèdia' el seu director i coguionista, en Caye Casas.
Una història potent
"La història de la pel·lícula és potent, però la història de tot el que ens ha passat als que hem fet la pel·lícula dona per escriure un llibre. La cosa va començar molt malament, va haver-hi distribuïdors que ens van dir coses tan lletges com que la pel·lícula no hauria d'haver existit mai, però jo tenia la intuïció que 'La mesita del comedor' tenia molt de potencial, i el fet de presentar-la a festivals de fora i guanyar tants premis ens ha donat la raó", assegura el Caye Casas. A manca de subvencions i ajudes per fer un projecte més gran, van decidir elaborar una història que es pogués rodar amb els mínims: "vam crear un guió amb molt pocs personatges i la vam gravar en deu dies al pis d'una amiga que estava a punt de començar a fer reformes".
Una parella en hores baixes
Poques coses es poden explicar de l'argument de 'La mesita del comedor' sense caure en l'spoiler. El punt de partida de la història es centra en el Jesús (David Pareja) i la María (Estefanía de los Santos), una parella en crisi després de convertir-se en pares d'una criatura de pocs mesos. La parella està en ple trasllat al pis de l'àvia del Jesús. Aquest, fart que tot ho decideixi la María -fins i tot el nom del nen-, s'entossudeix en comprar aquesta famosa tauleta pel menjador que tants maldecaps li portarà. Si voleu saber-ne més, aneu al cinema a veure-la. Val molt la pena!
Un acte de fe
La vida del Caye Casas –traumatitzat des de nen pel fet de dir-se Cayetano- també és una història de pel·lícula. Després de divuit anys treballant de ninotaire al diari Sport, va decidir fer un gir de cent vuitanta graus per intentar guanyar-se la vida com a cineasta. Tot i que la seva anterior pel·lícula -'Matar a Dios'- va rebre molt bones crítiques, durant aquest últim periple s'ha vist obligat a treballar en feines tan allunyades del cinema com la de servir gelats i orxates a un local de Terrassa.
