La cimera del clima de les contradiccions: comença la COP28 de Dubai

Barcelona

Hi ha històries que ja comencen amb mal peu i després són impossibles de redreçar. La cimera anual del canvi climàtic que organitza l'ONU, que aquest 2023 acull Emirats Àrabs, es posa en marxa emmig de fortes contradiccions, proclames hiperbòliques i advertències del món científic. Els crits d'alarma i les polítiques dels estats sobre emissions, energies renovables o extracció de combustibles fòssils van en paral·lel: dos camins que sembla que no s'arribin mai a creuar i que conviuran aquests dies a Dubai, una de les capitals mundials del petroli.

Per primer cop es farà una revisió global dels acords de París de l'any 2015, que havien de marcar el rumb per frenar l'augment de les temperatures a 15 anys vista i no sobrepassar els límits d'escalfament que poden portar al planeta a terrenys desconeguts.

Revertir el canvi climàtic a la meca dels combustibles fòssils

L'amfitrió oficial i president d'aquesta cimera serà el sultà Ahmed al Yaber, que alhora és el CEO de la Companyia Nacional de Petroli d'Abu Dabi, la quarta empresa petroliera i gasística més important del món. Aquesta elecció està justificada per l'ONU perquè les seus de la COP són rotatòries, i el 2023 li tocava a la regió d'Orient Mitjà. Normalment es proposa al president des del país organitzador i la resta de nacions ho accepta sense problemes.

La BBC va destapar que el sultà estava aprofitant la seva condició d'amfitrió per tancar negocis vinculats als combustibles fòssils, unes acusacions que Al Yaber va negar ahir a la roda de premsa prèvia a la COP.

El 20% del PIB dels Emirats Àrabs depèn dels combustibles fòssils (una dependència que havia arribat al 75%) i es el setè país del món amb més reserves de petroli i gas natural.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

A banda del seu paper dins el panorama energètic mundial, als Emirats Àrabs no hi ha eleccions, ni partits polítics, ni sindicats ni dret a vaga. EL'homosexualitat és un delicte tipificat al codi penal, ls drets de les dones estan vulnerats i reprimits, i el país s'articula a través de 7 emirs, homes amb títols nobiliaris, que conformen el govern i que no rendeixen comptes davant els seus habitants.

Reduir els combustibles fòssils augmentant l'extracció?

Els combustibles fòssils seran l'epicentre d'aquesta COP. El planeta s'hauria d'escalfar, com a màxim, 1,5 graus l'any 2030 per evitar un col·lapse medioambiental. Aquests són els paràmetres que marcaven els Acords de París del 2015, però al ritme actual s'arribarà segurament als 2,9 segons les previsions més pessimistes (les més optimistes parlen de 2,5). La regió mediterrània estarà més afectada que la mitjana global del planeta per les seves singularitats climàtiques i geogràfiques.

Per revertir aquesta tendència, la Unió Europea proposa eliminar progressivament el carbó, el petroli i el gas natural -els tres materials més nocius i que més contribueixen a l'escalfament del planeta- mentre la Xina o la Índia aposten per una reducció, sense parlar de prescindir-ne en un horitzó. Estats Units i Emirats Àrabs aixecaran el dit per demanar una tercera via: capturar les emissions de CO2 i enterrar-les perquè no arribin a l'atmosfera una tècnica encara embrionària sense una eficàcia demostrada.

En el cas català, les inspeccions ambientals tampoc estan tenint resultats satisfactoris els últims anys.

Ampliar

Cerrar

Sembla difícil que aquests objectius es compleixin: per una banda només un 4% de les nacions presents a la COP han deixat de subvencionar l'extracció d'aquests materials, i per l'altra tots els grans productors tenen previst augmentar-ne l'extracció els propers anys. Les renovables, que s'haurien de triplicar a nivell mundial per reduir les emissions, estan avançant però no al ritme desitjat.

En paral·lel, un altre dels punts de debat seran les compensacions als països del sud global, els països més pobres, que més risc tenen de patir inclemències meteorològiques: grans temporals, sequeres extremes, desertificació o canvis en el comportament del clima.

Aquesta ha de ser la gran eina per fer efectiu el que es coneix com la justícia climàtica, és a dir, que els països que més contaminen (la Xina, Estats Units, la Índia i Rússia sumen més de la meitat de les emissions de CO2 mundials) als que en pateixen les conseqüències. El que s'hauria de decidir aquesta setmana a Dubai és qui paga, quants diners paga, i a quins estats arriben aquests fons de compensació.

Els informes científics avisen dels perills

El degoteig d'estudis sobre les conseqüències de l'escalfament planetari és constant i és impossible resumir-los tots, però n'hi ha alguns que destaquen per sobre de la resta. És el cas de l'últim informe de la pròpia ONU, que revela que els plans actuals per reduir els gasos d'efecte hivernacle no són suficients per evitar un escalfament global extrem. L'estudi ha analitzat els 195 plans nacionals per reduir emissions, i conclou que les emssions continuaran augmentant, aproximadament un 8% els propers anys.

Un altre informe recent, en aquest cas de The Lancet, apunta que millorar la qualitat de l'aire a les ciutats evitaria 2 milions de morts anuals. Principalment les causes són emissions de partícules en suspensió, associades al transport i als motors de combustió.

El paper de Catalunya

El conseller d'Acció Climàtica David Mascort encapçalarà la delegació catalana on també hi haurà els directors generals Marc Vilahur i Mireia Boya. A la COP el pes negociadors el porten els estats i Catalunya participarà en diferents taules dels "side events", debats paral·lels amb administracions regionals que abordarant diferents qüestions. Catalunya es presenta a la cimera pel clima emmig de la sequera més greu dels últims 100 anys.

Ampliar

Cerrar

El conseller Mascort intervindrà, per exemple, al side-event d'economia circular organitzat per MedWave i també una conferència sobre el futur dels oceans amb horitzó a l'any 2030. En paral·lel, es reunirà amb els membres de la Mediterranean Climate Resilience Partnership, on es trobarà amb altres responsables de medi ambient de la regió mediterrània amb qui Catalunya comparteix promblemes comuns com les sequeres cròniques, la gestió de l'aigua i la contaminació a les grans ciutats.

Com habitualment els últims anys, el govern aprofitarà la COP per fer diversos anuncis d'inversions o aliances mediambientals, centrades aquest any en la gestió de l'aigua i l'emissió de CO2 a l'atmosfera.