El cas Pere Matas o com fer d'un fracàs, un èxit
El Museu d’Art de Girona incorpora una adaptació de l’exposició sobre la falsificació d’obres al circuit permanent

Carme Clusellas a la sala dedicada al cas Pere Matas / LB

Girona
El Museu d'Art de Girona ha incorporat una adaptació de l'exposició temporal "Falsos verdaders" al circuit permanent. Es tracta de la part centrada en el cas Pere Mates, que explica l'estudi i anàlisi de les tres obres que es van comprar el 2010 atribuïdes a aquest pintor renaixentista de Sant Feliu de Guíxols, però que van resultar ser falses. A l'exposició, es contraposen les falsificacions amb les obres originals.
I és que el 2010 el Museu d’Art de Girona va fer una important aposta per comprar tres taules del Retaule de Sant Joan Baptista, atribuït al pintor Pere Mates. El 2016, en una nova subhasta d’art renaixentista s’hi oferien sis taules del retaule. Dues d’elles eren idèntiques a les que s’havien comprat feia sis anys. Poc després es va descobrir que la tercera obra que s’havia comprat el 2010 tenia una rèplica conservada als magatzems del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Arran de la troballa, es va destapar el cas Pere Mates.
"Ens va semblar rellevant explicar com ens havien donat compte i com havíem pogut determinar quines érem falses" explica Carme Clusellas, directora del Museu d'Art de Girona. "Perquè és un fet comú en la història de l'art. D'aquell gran fracàs, n'hem fet un èxit, amb aquesta exposició. I a més, s'han millorat els sistemes de verificació de les obres".
Després de sotmetre les proves a estudis científics es va determinar que a les obres falses hi havia blanc de titani, que es va començar a utilitzar el segle XX i blau de Prússia, que es va començar a fabricar a finals del segle XVIII, i per tant, era impossible que les hagués pogut pintar Mates. "Ara sabem que els retaules es van pintar entre 1920 i 1930, però no tenim detalls de qui va ser i amb quina intencionalitat ho va fer: si van ser fetes amb voluntat de còpia o amb clara voluntat d'enganyar?". L'exposició també fa reflexionar sobre què és i què no és art.
Escolta l'entrevista sencera a Carme Clusellas, directora del Museu d'Art, aquí:
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Carme Clusellas, sobre el cas Pere Mates